jueves, 27 de diciembre de 2007



Les festes, són alguna cosa més que això, i no parlo en el sentit religiós, ni és una critica, és una reflexió, per alguns són dies de recolliment i retrobament amb la família i amb els amics, per altres són dies religiosos de viure amb la fe, per altres són vacances.
Que cadascú visqui les festes com vulgui, però el sentiment que portem tots a dins és el de la pau, i la felicitat.
Encara que a vegades tanquem els ulls a la realitat, i tots sóm consumistes, cal que mirem el nostre entorn per saber que no tothom és afortunat.
Apart de tot això i aquesta petita reflexió us desitjo a tots bones festes, i que aquest esperit, no s'apagui mai.

miércoles, 19 de diciembre de 2007

MALALTIES I SOLETAT



UNA VIDA MAGADA, FINS AL FINAL, PERQUÈ?



UNA LLUITA QUE NO ACABA....


UNA ALTRA VIDA MALGASTADA, I OCULTA....



ARA TINDRIA 60 ANYS...


Queda esperança per la tolerància, i el recolzament a tots i totes les malalties, sobretot les estigmatitzades per tota la societat, que ingú hagi de viure en la soletat ni en l'ocultisme, cadascú és cadascú, i es mereixen tota la nostra comprensió.
Ara que arriva Nadal, allarguem la mà als nostres semblants, i abracem la vida amb esperança i il.lusió de que arrivarem a construir entre tots un món millor.

miércoles, 12 de diciembre de 2007

ENCARA HI HA VICTIMES


Demà ja és dijous, a les 9 del matí haig d'anar al metge de capçalera a buscar la baixa, i a la tarda a les 7 de la tarda anem a gravar el programa de ràdio, i ja estarem un altre cop a divendres.


Passa el temps, i vull que passi ràpid, com més ràpid millor.


Avui estic buscant inspiració pel programa de demà, durant les últimes setmanes he comentat llibres com la Cabanya del tio Tom, Sultana, huida imposible, Raíces, temes dedicats a l'esclavitut i als maltractaments, perquè no oblidem que encara existeixen aquests termes, i d'alguna manera donar suport a les víctimes.


El que més m'entristeix d'aquest tema és el que he vist avui en un documental al canal ODISEA, sobre el racisme, i a la conclusió que he arrivat es que encara existeix el racisme, sobretot cap a la gent de color, i existeix en països com USA, i Anglaterrra, cosa que ja sabia, però no tant descarat com ho han presentat en aquest documental, que us recomano.

Durant tota aquesta setmana a les 10 de la nit, donen documentals sobre aquest tema, per celebrar la commemoració de la carta dels Drets Humans, però envers de celebrar-ho em de seguir lluitant contra la vulneració d'aquests drets a tot arreu del món.


I apart d'aquesta reinvindicació, us deixo amb els meus pensaments, d'un món millor i més just per a tots.


domingo, 9 de diciembre de 2007

JA ESTIC PREPARADA




Ahir em varen trucar les meves amigues d'Arenys, i em vaig posar al dia de tot el que anava passant, i tothom té alguna pega, una de les meves amigues ha estat operada d'urgéncia dels budells, d'altra banda una seva cosina que també ha treballat am mi, ha tingu una àmbolia, jolín, al final la que està millor sóc jo!


Ara mateix només em falten tres mesos per acabar el tractament, i seré lliure, mai ho hagués dit, vull anar a treballar, vull sortir i caminar, això d'estar a casa i no poder fer res és molt pesat, però ja falta poc, i demà em faran l'ànalisi de control, i em diràn que tal va tot, espero que tot segueixi igual, i en mica en mica tot s'acaba.


No sabeu les ganes que tinc de còrrer, d'agafar el cotxem de ser la Montse de sempre, treballar, estudiar, enfadar-me, anar amunt i avall, com s'enyoren les coses quan les perds, però a partir de l'abril, estaré en peu de guerra, i Malgrat, i el món ja us podeu preparar, perquè us tinc unes ganes.


Ah, i sti tot va bé a l'abril a la festa dels abys 80, amb els DJ de l'antic Don Juan , us apunteu, ho celebrarem tots plegats.

sábado, 1 de diciembre de 2007

TOT SEGUEIX UNA RODA

Feia dies que no escrivia cap post, perquè no estic gaire bé, i per escriure sobre el mateix, prefereixo no avorrir a ningú.
Fa uns dies sentia comentar als mitjans de comunicació que l'Heroïna torna a ser una droga de moda, com que ara la moda és la coca, i les pastilles, torna a començar la roda, d'aquí un temps tornarem a veure a la gent demacrada, sense dents, pidolan per un "xute", robant, i morint.
El que més em preocupa, no és veure a gent demacrada, és que ens penssàvem que tot això ja havia passat, que només va ser qüestió d'una época, i a mica en mica ens hem anat relaxant, ens hem deixat de preocupar per aquest problema, perquè com diu la propaganda contra la droga, els nous drogoaddictes ara no ho semblen, i jo em pregunto és que es tenen que notar?, es veu que ara tot s'accepta millor, espero que mai baixem la guàrdia, perque els senyors de la droga, els que realment es beneficïen de la seva venta i consum, mai baixan la guàrdia, sinó que viuen pensant en quina de les drogues poden guanyar més diners, i tot va fent una roda, la roda de la desventura.

domingo, 25 de noviembre de 2007




Relexionant sobre el que passa al meu voltant, veig que tot segueix igual, i a vegades em desanima veure una societat cada vegada més tancada en sí mateixa, una societat cada vegada més atrafegada per qüestions de poder, de feina, de pujar esglaons sense pensar amb els altres que tenim al costat.


A vegades penso, en deixar-ho tot, i anar a viure en una casa solitària, a la muntanya, i treballar la terra, un sommi utópic que tinc desde fa molts anys, i que mai faré, ja que també necessito viure entre la gent, i fer-me un espai dins aquest món, que a vegades és massa gran i a vegades massa petit.


Només cal mirar enrera, quan erem joves, tots pensàvem que faríem grans coses, que canviaríem el món, i pel que veig, sí que hem canviat les coses, però a millor?


Em reconec consumista, m'agrada anar de botigues, i gastar , m'agrada anar a un bon restaurant, i anar de vacances, en resum viure el millor que pugui, m'encanta canviar de look, i fer estravagàncies, i tot això té un preu: treballar més per poder gastar més.


Quina gran contradicció que és la vida, per una part vull ser lliure de lligams, i per l'altre els vaig fent jo mateixa, cada vegada vull fer més coses, motiu pel qual cada vegada tinc més feina apart de la meva, però és la única manera de lluitar per vèncer les contradiccions i trobar un equilibri.

jueves, 22 de noviembre de 2007

NO PUC EVITAR-HO


Potser és aquest temps, potser sóc jo, però no puc evitar d'estar així, avui he sortit he passejat, i estic molt cansada, feia una setmana que no em movia de casa, perquè estic molt constipada, he vist gent, però no deixo de sentir que sóc una mica inútil per cansar-me de seguida.
Avui faré un esforç més, aniré a gravar el programa de ràdio amb els meus companys de tertúlia, i demà....., tornem-hi, i així... esperant que passi el temps el més depressa possible.

domingo, 18 de noviembre de 2007

S'HAN UNIT

Al fi s'ha fet realitat el que molts ens pensavem, el PP i PSOE de Malgrat governaran junts, és que fins ara no ho havíen fet?
Des del principi era un pacte en silenci, ara ja són 9 contra 8, és farà el que ells vulguin, com fins ara, però amb majoria.
Al poble hi havíen petites esperances de que això no passés, però ja es veia a venir, que els del PP anaven atrafegats amunt i avall intentat treure el màxim profit per a ells, i al final els hi ha dont resultat, tot i això que en las votacions per la moció de la riera, van votar amb l'oposició, i ara que passarà amb la Riera, i les rieres de Malgrat?
I amb la Delta de la Tordera?

Perquè veieu el que passa aquí, amics blogaires, políticament no anem bé, anem endarrera, però no tot és dolent el que passa.

El millor que ens ha passat és la riera, per unir a tots els malgratencs en una sola veu, i és quan un és sent orgullós de les persones que fem pinya totes juntes, per aconseguir una fita comú, de moment salvar una arbreda, i després ja veurem que més passa.

Mentrestant, jo reflexiono sobre la força que tenim les persones quan volem, llàstima que no sempre ens unim per aconseguir fites tant nobles com aquesta i moltes més que em et durant la hitòria de la humanitat.

L'altre dia vaig gravar el meu programa de ràdio i sabeu?, vaig començar parlant de l'esclavitut i comentat l'obra La Cabanya del tio Tom, i llegint un petit relat de l'obra un s'adona de que l'esclavitut encara existeix, però de diferents formes, tràfic de persones, comerç amb menors, comerç amb diamants, i etc... etc...

Podrem algun dia unir-nos per dir prou?

martes, 13 de noviembre de 2007

EL TEMPS DE CADASCU

Passejant per l'arbreda de la vida, vull retornar a aquell petit poble, que s'omplia els caps de setmana i l'estiu per la gent que venia de Barcelona, recòrrer els carrers amb bicicleta sense cap por del trànsit, anar al Camp de la Figuera, on tot eren camps de pagés, de grosselles i de espigues, i arrivar a pujar a dalt de la figuera era una heroïcitat, on tots els nens i nenes volíem arribar.
Vull retrobar el Malgrat de sempre, sortir al carrer i fer-la petar amb els amics i coneguts, tornar a sortir de copes al Quijote, al Caballo, i anar a ballar al Don Juan, on ens trobàvem tots els amics.
A vegades vull sentir el calíu a casa, el mateix calíu que sentia quan era petita i m'asseia a terra per mirar la tele, o jugar amb les nines.

Tot això fa temps que ha acabat, el poble és més gran, ja no tenim el Camp de la Figuera, i és difícil retrobar-se amb els amics, ja que tots tenim família, les coses canvien, ara són els nostres fills els que surten i van de copes, parlen amb els amics, i tot forma una roda.

Quan veig algun amic o amiga, sempre recordem el que feiem a on anàvem, i sempre acabem dient "els nostres temps eren millors".
En realitat cada temps i moment és bó, en el moment que passa, i a tots ens sembla que el nostre és millor que el dels altres, ara hi ha molta tribu, però abans també n'hi havia, cadascú va amb la colla en la que es sent més identificat, i quan fem aquestes reflexions és que ens fem grans.

miércoles, 7 de noviembre de 2007

COMENÇO A ESTAR FARTA DE TOT

Avui estic tant i tant cansada, que em fa mal tot, sobretot el cor, m'enfado per res, crido per qualsevol cosa, estic de mal humor, aquest matí he sortit a comprar, i quan he arrivat a casa estava feta "caldo", com es poden perdre tant les energies?, el meu aspecte no es el de sempre, estic envellint, estic fatal. A la tarda he passat per la perruqueria del barri per tallar els cabells al meu fill petit i la perruquera, m'ha arreglat una mica el serrell, perqué poca cosa pot fer, m'ha canviat el cabell tant fort que tenia, n'he perdut molt, el que passa es que com que en tenia tant no es nota, però jo sí, jo quel'escombro cada dia ho noto, m'ha canviat la textura es horrorós el pentini com el pentini horrible, però això no és el més greu, el més greu són les ganes d'acabar, i de ser normal una altre vegada, moure'm, caminar per les muntanyes del meu poble, fer coses, treballar, sortir, això és el que porto pitjor.
El divendres grabem el programa de ràdio, i m'alegra fer una cosa, que cada vegada agrada més a la gent que ens escolta, es gratificant poder fer alguna cosa que t'agrada i val la pena, les nostres tertúlies cada dia són més desenfadadas i sinceres, i tots ens ho passem bé, i a mica en mica s'incorpora nova gent que vol venir a recitar, a llegir, en fi això m'omple de satisfacció almenys ser útil en alguna cosa, i així deixo en pau als meus aquestes dues horetes que també ho necessiten, perquè és molt dur per a ells veure a una persona que han conegut d'una manera i ara es torna d'una altra, bé no ens enganyem sóc cridanera, m'enfado, però no estic histèrica com ara.
Menys mal que queden cinc mesos per acabar, i un mes més per recuperar-me , llavors aniré a fer un viatge no sé a on, però ens anirem tota la família, per poder retrobar-nos.
Ara per ara no puc fer més, ni dins el partit de CIU on estic, ni dins la plataforma per la Riera, ni res de res...esperarem temps millors i tornaré a ser la Montse inquieta i nerviosa de sempre.
I seguiré donant guerra com sempre, però m'agradaria ajudar a gent que està com jo, si en coneixeu posseu-los en contacte amb mi, potser serviré per quelcom més.
Amics, la vida es dura, i es per els valents, avui una amiga m'ha dit que no es pensava que aguantaria, i que està contenta per mi, per veure que això no em vencerà, una batalleta més dins la meva moguda i surrealista vida.

lunes, 5 de noviembre de 2007

LA MEVA MARE


La lentitut dels dies va passant, i cada dia són més llargs..., i el cap no deixa de donar-me voltes, de tal manera que les nits s'han tornat en nits de lluita en las que no hi ha descans, cada sommi és una batalla, contra el mal, disfressat, i quan desperto, estic cansada i amb la senssació de no haver guanyat.

Lluitant contra els dimonis, i d'altres bestioles, i en certa manera estic lluitant contra mi mateixa.

Només espero poder dormir una nit seguida, i sommiar amb les coses bones que ens aporta la vida, i que en són moltes, sense donar més voltes conèixer-vos a tots els blogaires.

I com sempre la memòria que mai falla, va viatjant en el teu món fent recordar tota la meva vida, i això és imparable, no pots dir, no vull, per bé o per mal tot retorna.

Avui que ha vingut la meva mare a planxar-me la roba, i tot i que s'ha tirat quasi bé tres hores de planxa, m'ha fet pensar que mai havia estat tant unida i mai l'havia valorat tant com ara.

Ara m'adono que l'estimació d'una mare no té límits, que no passa amb el temps, jo que de joveneta l'hi he portat tants mals de caps, no deixo d'admirar la seva energia, i tot el que ha fet per mi durant tota la meva vida, i sento tant haver-la fet patir d'aquella manera, que em fa sentir culpable, però ella mai diu res, aguanta, t'estima, t'ajuda, no l'hi ha importat treballar tot l'estiu, més de dotza hores seguides en el seu negoci, i després venir a ajudar-me, no l'importa fer més menjar, i portar-lo a casa, i com veig la energia que té als seus 66 anys, ja m'agradaria a mi ser la mitat de forta i valenta que ella.

Mai l'havia entés tant com ara, i sempre em deia, que mai estimaria a ningú com a un fill, que era una estimació incondicional, i jo contestava de mala manera, i sempre li deia que jo no volia ser com ella, que idiota!!!, ojalà fós la mitat del que és ella, només la meitat.

Hem de valorar a les nostres mares, ara que estem a temps, i aquest és un tribut per a ella, la MARE QUE EM VA PARIR!!

jueves, 1 de noviembre de 2007

FEM CASTANYES!!!!


Avui dia 1 de novembre, dia de tots Sants celebrem la castanyada i mengem panellets, és la nostra tradició, però es veu que cada vegada ens anem tornant massa anglo-saxons, i ara està de moda Halloween, Per què?, segurament per interessos comercials, per vendre més disfresses, més ous, que envers de pintar-los els nens van tirant per les façanes de les cases del poble, i per les voreres.

No tenim el carnestoltes, per disfraçar-nos?, no entenc les ganes de adoptar altres costums que no formen part de la nostra cultura, tant que volem conservar-la, comencem per cada un de nosaltres i dins les nostres possibilitats ensenyem i eduquem als nostres fills perque mantinguin la castanyada, i els panellets.

Ens passem el dia criticant als americans, dient-nos i creient-nos que nosaltres sóm millors, que no ens enganyen tant com a ells, però ens estem convertint en una còpia d'ells, que no es correspon amb les nostres creences i cultura.

martes, 30 de octubre de 2007

QUE ESTÀ PASSANT ?


Barcelona, està colapsada, es desmorona, cada dia milers de persones pateixen un "via crucis", per poder arribar a la feina, cada dia es fa un esvoranc més, i els sitemes de transport no funcionen com tindríen que funcionar, i ningú es fa responsable de res.

El que està clar és que hi ha hagut una mala gestió, des del principi, i que no s'ha tingut en compte la qualitat del sòl, a qui tindran que reclamar els usuaris del transport públic?

Estem a Catalunya, la més moderna, de la que surten molts impostos per la restat de l'estat?, o estem donant passes enrera a tots els nivells?

Bé la qüestió es que volem una solució JA!!!

sábado, 27 de octubre de 2007

JA SE EL QUE VULL FER QUAN SIGUI GRAN


Avui dissabte, i demà aviat serà fosc, però tot pasarà, i demà mirarem endarrera i veure'm les marques de les nostres trepitjades.

Potser és el temps, potser tot plegat, però comença l'estapa final, i ja estic arribant a la META, Bien!!!!!

La veritat és que aquest temps, que estic sentada a la butaca, o al llit, em deixa pensar, cosa que a vegades no faig quan estic bé, també a vegades llegeixo biografies, que m'agraden molt, o bé busco poemes per llegir en el programa de ràdio que segueixo fent cada setmana, i como no us he conegut a vosaltres, a tot el grup blogaire, i això ha estat un gran descobriment, de ben segur que d'estar bé no hagués entrat en aquest món.

Apart de tot això, estic renovant armaris, i vestuari, vull renovar-me, vull canviar, preparar-me per estar bé, per sortir al món quan estigui preparada, i el que faig , i quan ho penso em sembla superficial, es buscar el meu propi estil, intentar possar-me cremes, pintar-me, tenir millor aspecte, ja que com a vegades us he explicat (això penso), jo era de la tribu dels hippies en els anys 80, i em creia , i segueixo creient de que s'ha d'ésser natural, un mateix, però amb els anys també veus, que un està millor si està ben cuidat, i tens bon aspecte.

Recordant les tribus dels anys 80, vosaltres de quina erèu?.

Jo com he dit era la dels hippies, que ens pensavem que erem los "más mejores" i ens passàvem els dies parlant, i criticant a la societat que nosaltres creiem que ens criticaven, i no volíem ser superficials, no volíem entrar en la roda de la societat, erem uns antisistema, amb grenyes, roba de colors, posat passota, i etc.. etc.. Llàstima que va ésser un grup que va entrar en el món de les drogues , i com un blogaire em va dir, varen tirar a tota una generació pel wàter.

I ara, em miro aquells anys, com una lliçó, una carrera de fons, i miro els adolescents, com miro el meu fill, i segueixen lluitant per fer-se el seu lloc dins el món, buscant el seu espai, la seva personalitat, buscant la seva vocació, en fi buscant la seva vida, el "life motive".

Tots hem anat despitats, hem buscat el que volem fer i el que volem ser, altres com jo encara busquen, encara que em sembla que ja sé el que vull ser de gran, vull ser JO MATEIXA I FER EL QUE VULGUI !!!!!

martes, 23 de octubre de 2007

AIXO ES MOLT PESAT


Estic tant cansada, que no tinc forces, ni físiques ni animiques per escriure, avui he tingut que estar al llit quasi bé tot el matí, ja que ultimament, tinc moltes ganes de vomitar, i mal d'estòmac, apart del de sempre mal d'ossos que això ja ho havia superat, perqué m'he acostumat, mal de cap, que bé es soporta, però aquest mal d'estòmac m'he està matant.

Penso amb tots vosaltres, i en visitar-vos, però el cap em balla, mentre us escric aquestes paraules.

El que més por em fa és el cansament anímic, i noto que estic començant a fallar, en aquest sentit, no tinc ganes de res, només d'estar estirada i no pensar, i en tot i això els dilluns i dimecres vaig a classes de català, pel Nivell C, i m'obligo, per sortir d'aquesta neguitor que tinc, i de les poques ganes de fer res.

Soposo que tot és normal, però es tant cansat, que cada setmana em costa més recuperar-me, ara em solo recuperar el dijous, i ja veus, divendres toca injecció una altra vegada, però bé dintre de tot bé, seguim aquí aguantant.

domingo, 21 de octubre de 2007

L'ATARDOR


Ara recordo la cançó de Collage, que deia així:
Aquellos días de otóño se hacían eternos....
siempre la misma pregunta dónde estás tú...
Ara que es fa de nit, molt abans, i que els dies s'escurcen, donant pas a la nit.
Ara que els arbres canvien de color, i les seves fulles cauen,
dins d'aquest mar de colors, em vull banyar, acaronar-me,
sentir la olor a terra, a arbres, a Natura, sentir olor de fulles seques.
Ara que el temps camina més lent, omplint-nos a tots d'aquella buidor,
de melangia, de records passats i presents, i d'allò que queda per venir,
ara vull sentir-te més a prop, ara que tinc fred, i els meus peus busquen calor.
Ara vull escoltar aquelles paraules, alegres, aquell soroll de vida,
aquells dies d'estimar-se, d'estar cuberts per una manta,
de caminar en el bosc, i sentir la fredor del nostre alé,
ara com sempre, seguirem donant pas a una nova estació,
una estació més en la nostra edat, en el nostre camí.
Amics, tots suaus, sentint les veus dels passatgers, obrim el pas,
sentim entre tots la calor de l'amistat, comprensió,
sentim tal i com és la vida.
-MONTSE-
Per tots vosaltres, us dedico aquestes paraules...per un atardor sense fronteres.

jueves, 18 de octubre de 2007

EL MEU VIATGE

Després de gravar el programa de ràdio, de llegir, de passar una bona estona, estic a casa, pensant, per variar, mirant tots els vostres blogs, intentant contestar-vos, i a la vegada em fico amb altres blogs per conèxer a més gent.
Avui un dia regular, porto tres dies amb ganes de vomitar, amb mal d'estomac i recollint més cabells que mai, menys mal que tinc molt de cabell, si no estaria completament calva, com una bola de billar.
Ara bé, animada, a vegades agobiada d'estar a casa, de no poder fer més, i veient que el meu esperit cada vegada es rebela més contra el meu cos, però bé.
Vaja aventura la meva, una vida plena de contradiccions i entrebancs, de petita volia ser diferent, i al final em vaig sortir amb la meva, però no volia que fos així, però bé, com a vegades dic, la vida s'enfila, la vida t'ensenya, i sempre podem rectificar.
No es que tingui arrepentiment, per tot, per algunes coses i d'altre banda he tingut experiències espectaculars, i les recordo amb alegria, mai amb melangia, perqué el que no ens convé ha de marxar de les nostres vides.
Vaig passar una época que em sentia, inferior, dolenta, bruta, no em sentia bé amb mi mateixa, i em va costar una depressió, però ho vaig superar, perqué el que ha passat, simplement ha passat, i ara amb el cap ben alt, segueixo endavant, tot i visquen en un poble, que al principi no em va rebre gaire bé, però que ara em sento estimada per molta gent, i penso als meus 41 anys, " A pastar fang" jo sóc jo i les meves circumstàncies.

El poble, petit, abans, però es petit amb la gent de sempre, el poble que a vegades et jutge, i després s'oblida de tot, és el meu poble, bo o dolent és el meu poble.

Demà serà un altre dia, avui he escrit aquests petits pensaments, per si us serveix, per reflexionar, o bé per entretenir-vos.

martes, 16 de octubre de 2007

AL FINAL


Quina tristor veure al GREAT PRETTENDER, i veure com la malaltia el va consumir, quanta gent s'ha perdut en el camí de la malatia i de la incomprensió. La SIDA, se'l va endur quan encara no era hora, quan encara tenia molt per aportar.
Costa dir la paraula SIDA, però aquesta pandemia continúa avui en dia, extenent-se pel món sense mirar ni edat, ni raça, ni condicions, el que sembla es que tots hagim donat l'esquena a una realitat que encara continua matant a la gent.
No sé perqué, m'ha vingut a la memòria Freddie Mercury, també puc recordar a en Joan, José, Angel....i a tots aquells que no he conegut, i a tots aquells que segueixen lluitant contra la pandemia.
Encara no estem a redolç, ni hi ha cura, sort en tenim en els països més avançats per poder accedir a una medicació, altres no tenen aquesta sort, l'altre dia mirava un documental al canal Odisea, i mostràven com estava la malaltia a Africa, Surafrica i la Xina, i els oïdes sords que fan els eus governants, i la resta del món, si no es troba remei i medicaments per a tothom, tornarà a revifar als nostres països "avançats", amb noves "cepas", ja que segons els científics, el virus va mutant a mica en mica.
No podem girar l'esquena, i tornar a moure¡ns, com en els anys 80, quan estàvem tots "cagats" i ens feia por donar la mà a un malalt, i estàvem tots esparverats intentant mirar i vegilar a qui ens acostàvem, però la SIDA no té marca, la gent no té una senyal al front que ho posi, i a mica en mica ens anem contagiant.
Cal no baixar la guardia, i seguir lluitant perquè es pari la pandemia. Sense por però seguir lluitant.
Jo per desgràcia tinc amics morts de la Sida, per drogues, per ser gais, per tenir parelles que els han contagiat,... i és molt cru veure la degradació de la malatia, mai he tingut por a ajudar-los , a parlar amb ells dels seus problemes, i ara vull estudiar per ajudar a aquest col.lectiu, que últimament hem oblidat, sobretot el que més ajuda es la comprensió i l'estimació que els puguis oferir.
Jo me'n vaig salvar, d'altres no, tinc un deute amb ells.

domingo, 14 de octubre de 2007

QUE RES NO TINC PER DIR QUE NO M'HO DIGUIS TÚ...




I em queda tant per fer Bona sort!!!


Poderoses son les lletres d'algunes cançons del nostre amic, Llúis LLach, en las que em sento identificada, igual que el camí de la fotografia, és el camí que em queda per recòrrer, a on em portarà ara?
Veure el final o mai s'acaba?

Quan reflexiono sobre les meves vivéncies, a vegades, penso però... que idiota, però a vegades penso, he ressorgit de les cendres, he tornat a la vida, i realment el que vull fer, es ajudar a retornar a la vida a tanta gent emb tants problemes similars com els meus, i dir-los que és possible la Sortida, sí un vol sortir.
Vull consolar a aquells que ja no tenen esperances per la malatia, i vull donar un missatge, d'esperança, als qui no la tenen.

La vida es llarga, i avegades massa curta, per poder portar a terme tots els projectes que tenim, el que tinc clar, que no miraré cap a un altre costat mentre hi hagi gent patint, aquesta desgràcia, que encara que sembli passada, està més actual que mai.

A tots els amics blogaires, no mirem cap a un altre costat, aquesta malaltia, no deixa pensar, ni estimar, només pensar en tu mateix, i destrueix tot el que toques, hem d'afrontar-lo de cara, amics, encara que sigui a través del blog, hem de pensar, que aquestes persones, poden ser els nostres amics, els nostres fills, nosaltres mateixos, mai se sap a on et reconduirà la vida, ni a on et portarà.

Bé no us vull inflar el cap amb les meves idees, però em sento que tinc una responsabilitat, d'aquí el voler estudiar, per poder ajudar als altres, perqué per molta experiència, necessito el títol.

I ara que estic eufórica d'amor i sensibilitat un missatge, us dono UNA ABRAÇADA, I UN PENSAMENT D'AMISTAT.

viernes, 12 de octubre de 2007

LA VIDA, SEGUEIX ENFILANT-SE....









Cada cosa al seu lloc, a mica en mica, tot torna al seu lloc, els temps ens dona la raó, i els amics estimats retornan una altre vegada.
Tot passa, i els sentiments retornen, les mirades, els somriures i l'alegria de tornar a veure a la gent estimada que m'ha acompanyat tota la vida.
La meva gent, que és la meva família, la meva vida, des de la infància fins a la maduresa, passant l'adoléscencia, passant el camí esquerp, de l'época que anava amunt i avall, i que m'estava matant, en un món irreal, suburbà, de color gris, de cases tristes i cutres, de gent de mal viure, amb els seus codis étics, amb la seva legalitat, amb la seva llei.

Perduda, sola, malferida, caminava sense destí, dolorida, destroçada, i jo em preguntava:



- On estarà el final???
La meva pell, era d'un altre color, la meva mirada estava morta, no podia caminar, i cada nit em deia:
- Aquesta serà la última vegada, no ho faré més.
Parèntesi, dos anys perduts, i amb ells, part de la vida, maltreta.
Viatge exótic, meravellosa experiència, conèixer i saber que fóra d'aquí, hi ha VIDA...










Caminava perduda, buscava sentiments on agafar-me, destroçant a la gent del meu voltant, quan de perdó vaig necessitar.
Els anys 80!!!! quina vida!!!, quin camí!!!

Vaig voler volar massa depressa, vaig voler ésser diferent...I tant que en sóc de diferent, si us expliques les mogudes !!!, sóc tant diferent, i a vegades tant irreal, tant estranya...A vegades em dic:
- estàs paranoica.
- Paranoica jo????

Sí, tinc les meves paranoies, però mai m'oblidaré del que va passar fa ja, vint anys, quan buscava i no trobava...

Ara van haver moments irrepetibles, piscodèlics, i fins i tot misteriosos, escoltant a Lou Reed, Janis Joplin, etc....


Quants han caigut?, Molts !!!, QUE JA NO HI SÓN, i recordaré sempre a tota la gent que no va poder ni saber sortir del CAMÍ SALVATGE !!!!



martes, 9 de octubre de 2007

SOM TOLERANTS?


Ahir a TV3, varen entrevistar a un noi de Premià de Mar, que és gay, aquest noi portava anys suportant les burles i insults dels seus companys i companyes d'escola, i a més a més de l'angoixa d'explicar-ho als seus pares, fins que cansat de tant assetjament va decidir sortir de l'armari, els seus pares el van recolzar, i juntament amb el seu tutor va decidir dir als seus companys que es Gay, des de llavors tothom l'acceptat tal i com es, i no s'han tornat a produir més burles.

Un acte molt valent per part d'aquest noi que es diu Alex, sobretot partint de l'homofobia que hi ha en la societat i en les escoles, i per la seva curta edat.

El que es parlava en aquesta notícia es que ademes de sortir de l'armari ells, ha de sortir de l'armari la seva família, i sortíen una associació de pares i mares de Gais i Lesbianes, de l'associació LAMBDA de Barcelona, on explicaven molts de pares, el que els hi havia costat acceptar la condició sexual del seus fills, i poder dir-ho a amics i coneguts.

Tots hem se sortir de l'armari un dia o altre, tots tenim coses per explicar i que amagar, això em va fer pensar en la tolerància, és a dir en la poca tolerancia cap a aquest col.lectiu.

En realitat canviaria alguna cosa si el vostre millor amic, o el vostre fill fos Gay?.Seguiria essent la mateixa persona, que hem conegut, només que ha decidit donar un pas més cap a la seva pròpia identitat, i aquest pas l'hem d'ajudar a donar entre tots.


domingo, 7 de octubre de 2007

l'aplec i el correllengua, i ....


Avui a Malgrat es festa!!, l'Aplec de la sardana, al Parc Francesc Macià, hi he anat una estoneta, i he vist un bon ambient de gresca, i molta gent per treballar perquè les coses surtin bé des de les 7 del matí, amb un dia calurós com si fóssim ple estiu.
També cal destacar les carpes dels Templers, molt interessants, i segons tinc entes, el mes que ve, es faran unes jornades a l'Antic Hospital al carrer Passada, us confirmaré els dies,
Cal afegir que avui era la reunió sobre l'arbreda de Can Feliciano.
O sigui que ens passem mesos sense fer res, i aquest cap de setmana estave ple d'activitats on anar .
Això sí, on estava la mestressa????

sábado, 6 de octubre de 2007

EL COMPROMÍS DE MALGRAT

El correllengua ha anat molt bé, tots els que recitavem ens hem esforçat, i en aquests temps de presses i poc compromís, val la pena col.laborar amb gent del poble, amb ganes de fer coses, a canvi de res, però el més gratificant de tot es quan en aquestes jornades queda demostrat, que som una pinya, quan volem.
No recordava del gratificant que es treballar, i prendre part activa en les "mogudes" que es fan al poble, ja que fa uns quinze anys, que no em movia, per tenir els fills massa petits, però ara que he tornat PREPAREU-VOS TOTS.
Totes aquestes trobades fan que em torni a relacionar amb gent que feia anys que no em relacionava, que torni a sentir l'impuls del poble, i els somriures d'amics de tota la vida, i el companyerisme d'aquells anys, plens de sortides, de ganes de crear, de fer i de no estar-se parat a casa.
Ara dins les meves limitacions actuals, que són moltes!!!, fer aquestes petites col.laboracions, m'omplen una altra vegada, i potser que acabi trobant el meu destí, al que porto buscant des de l'adolèscencia-

viernes, 5 de octubre de 2007

Aquesta setmana gravarem el programa, ja que pels motius que tots coneixeu, la setmana passada no va poder ser, espero que surti tant espontàni com els anteriors, perqué m'he adonat, que es millor ser espontàni que portar-ho tot en un guió.
I demà fan el correllengua, al Parc de Can Campassol, hi haurà un recital de poemes, i concerts de música, a mi em varen demanar per llegir-ne un, i una amiga em va donar una poema de Miquel Martí i Pol, molt bònic per recitar i que et fa sentir orgullós de la nostra llengua.
Dins les meves possibilitats espero, poder col.laborar emb el que pugui en els afers del poble.

jueves, 4 de octubre de 2007

HASTA QUE EL CUERPO AGUANTE

Dia a dia, i pas a pas em dirigeixo cap a un final d'una etapa, que encara que molt dura, també profitosa, en part, per remplantejar-me la vida amb uns altres ulls.
El que a vegades penso, es la manera de poder treballar en alguna cosa que veritablement m'ompli, i m'agradi, que sigui una feina útil, i enriquidora, i com més voltes li dono em decanto cap al treball social, o educació social, perquè crec que es una feina que apropa a les persones, si et vols mullar!.
Perqué com a tot arreu, hi ha gent que s'implica, i gent que passa de tot, hi ha entitas que tenen molt ben desenvolupats els serveis socials i d'altres que els hi falta de tot, des de mitjans fins a professionals que veritablement sentin la seva professió.
Em sembla i sino ja m'avisareu que les proves d'acces a la Uni són a finals de febrer principis de març, si ho sabeu aviseu-me.
Que més us haig d'explicar, doncs que cada dia la soletat em mata, la rutina, perqué estar-se a casa tot el dia, això si que es rutina, es matador, i per molt que s'intenta pensar amb altres coses, quan el cos no acompanya, i no ets totalment autonom, és esferidor.
Però bé, hasta que el cuerpo aguante, seguiré, el que em fa seguir es la certesa de la curació, i en moments puntuals penso, que no tinc dret a queixar-me, quan hi ha tanta gent que no té acces a la medicina, i que per contrapartida fan tractaments molt més durs, per intentar curar-se sense cap esperança, i que al final molts moren en el camí.
Es trist, eh?, quan tenim salut, no mirem als altres, ho apartem de les nostres vides, perqué ens fa por a la vegada que ens creiem invulnerables, i jo dic NO, em de fer una cadena solidària per acompanyar a tota aquesta gent en la seva soletat, que sovint fa més mal que la malaltia.
Aquí us deixo uns pensaments i una proposta.

martes, 2 de octubre de 2007

L'ACTUALITAT I LA IDENTITAT



De tornada a casa, m'he anat assabentant de l'actualitat política, de la cremada de fotografies del Rei, del projecte del Partit Popular, per espanyolitzar més el país, de les declaracions d'Ibarretxe, Xapateo, i etc...

Perquè un poble no pot triar el que vol?, perquè no un referendum, i que poguem triar d'una vegada el que volem ser?

Quina por té la resta del país, de que els bascos vulguin ser bascos i els catalans, catalans?

Jo no ho veig tant complicat, el que si hi ha és moltes connotacions econòmiques.

En quan al Rei, i la noblesa en general, no ens oblidem dels barons, ducs, i comtes, de tota aquesta gent que acapara tant de poder, de bèns, i diners, tota aquesta gent ens sobra, i ens presuposa una gran despesa anual, que la podríem invertir en Hospitals, metges, escoles, ajuts als joves, vivendes de protecció oficial, en fi en les coses que ens preocupen.

Mentrestant els senyor Rajoy i els seus "SECUASOS", fomenten l'odi cap als que volem ser, i no volem ser com ells, i no s'en adonen de que el que fan es que cada vegada sentim amb més força la nostra nacionalitat.

Perque es realitat es així com ens sentim, CATALANS.

domingo, 30 de septiembre de 2007


Hola!!!!!
Després d'aquesta dura setmana, demà tornarem a ser una família.
Tot el dia amunt i avall, que, si a l'Hospital, que si els nens, que si la compra, que si els papers de cole,...etc...etc...
S'ha acabat, el donar voltes, demà a casa.

sábado, 29 de septiembre de 2007



El que tots necessitem de tant en tant, i jo us ho dedico a tots vosaltres.

Perquè entre tots reflexionem, sobre per el que val la pena lluitar.

També, l'altre dia parlava amb el meu pare, sobre els tractaments mèdics, com ara bé el que faig jo, del que valen, i del que suposaria tenir-ho que pagar nosaltres, i de la quantitat de gent en aquest món, que es mor per no tenir medicines, ni assistència mèdica, i jo pensava que erem privilegiats per viure a on vivim, i de tenir el que tenim.

Perquè envers malgastar els diners per fer guerres, hauríem de manifestar-nos en contra els nostres governants, perquè els destinessin a salvar les vides dels menys afortunats, com ara el que diem el tercen món, perquè no sóm tots del mateix món?

jueves, 27 de septiembre de 2007

JA SABEM ALGUNA COSA


MIGRANYA!!!!!

Un atac de migranya és el que te al cap, UFFF!!! per fi una mica de llum.
En quan a la infecció segueixen buscant motius, però han descartat res greu, com un possible tumor.
Avui em vist la llum, al final del tunel.
Esperem que trobin la infecció.
I com diu la Lucía, no s'ha d'oblidar que res més importa en la vida, que aquelles petites coses que ens ofereix cada dia.
GRÀCIES A TOTS AMICS BLOGAIRES!!!
US ESTIMO!!!!

miércoles, 26 de septiembre de 2007

COM EXPLICAR...

La meva vida el meu món es desmorona, la incertesa, el dubte, l'angoixa, les ganes de plorar i no poder fer-ho, el cansament físic, psicologic, ara tot es res, res no importa, he entrat en un túnel negre, i no sé quan s'encendran les llums.
Res existeix, i dintre meu, necessito cridar, i no puc..
Necessito dir que no es just...
Necessito trobar la sortida...
Ara tot es desfà con un joc, i segueix jugant sol, jo no vull participar, i el joc continua.
Ara necessito dir, que res val la pena, més que la vida, la família, els amics, l'amor, no val la pena res mes per tenir-ho tot.
Ara dins la incertesa de la malaltia del meu marit, no puc plorar, ni dir que estic malament, no puc pensar, no tinc el cpa clar, necessito respostes, i no venen.
Aquestes discusions que a vegades tenim, les ganes de fer-nos mal, res val la pena, amics, disfruteu del que teniu, perquè davant l'espera, res val la pena.

martes, 25 de septiembre de 2007

El que faltava

Amics, he trepitjat merda, segur, perquè des d'ahir tinc el marit ingresat, i fent-li proves, i els metges no saben que té, amb forts dolors de cap que no se li passen i una infexxió que no troben.
Vaja panorama!!!!
Estic, que no m'aguanto en peu, us deixo perquè es de nit i vaig a descansar, fins demà amics!!!

lunes, 24 de septiembre de 2007

LA HEPATITIS C

Avui he anat al metge, m'ha dit que tot anava bé, dintre de la normalitat, que tinc anemia, defenses baixes, perdua de pes, etc...però que tot funciona, i que seguirem els sis mesos que queden de tractament, però que la cosa pinta bé.
He sortit més animada, però es que estic tant cansada, que vull fer les coses i no puc, el cos el tinc com si tingues la grip permanent, i es molt pesat trobar-se així, dia darrera dia.

domingo, 23 de septiembre de 2007

PAU, TOLERANCIA, VALOR


Gandhi, una persona per no oblidar, amb la pau, tolerancia i amor, va aconseguir la independencia de la India.
Es va enfrontar als invasors del seu país, amb valor, i sense aixecar la mà a ningú.
Crec que tots hem d'aprendre d'aquesta gran persona, ja que en el nostre món, i la nostra societat, hi ha massa intolerancia, i falta d'amor.
Encara ens queden moltes coses per les que lluitar, però hem de tenir clar, que amb guerres i discusions no anem enlloc, proposo que la gent ens comencem a entendre, i deixar de criticar-nos els uns als altres, i arrivar a un acord. Aquesta és l'esencia de la Pau.

sábado, 22 de septiembre de 2007

QUIN CAP QUE TINC!!!

Porto no se quan de temps amb mal de cap, però avui, no s'em passa, mentre seguim recollint cabells del terra, passant l'escombra tot el dia, a més a més es un dia gris i lleig, avui no hi ha color, es gris, però... Brie m'ha donat una sorpresa, ha guanyat el premi al blog solidari, i ha nomenat el meu també, com a blog solidari, entre d'altres, això m'ha fet pensar que no hi ha dies grisos,mentre escriure en el blog serveixi, per donar-vos testimoni, i per combatre les injusticies, i també us serveixi per riure, tot té una finalitat.
Quan vaig obrir el blog, ho vaig fer per comunicar-me, per donar testimoni d'una malaltia, per exposar temes i rebre opinions, i la veritat es que estic molt feliç de que el visiteu i que a mica en mica fem una colla d'amis blogaires.

viernes, 21 de septiembre de 2007

LA RADIO MOLA

Ahir varem gravar el programa de ràdio per que s'emeti el proper dilluns, i erem molta gent, tant que varem fer un programa d'uns 70 minuts, teniem tantes coses per dir!!!
La ràdio engancha, et fa seu, i cada vegada m'agrada més parlar al micro, m'agrada més improvisar, i parlar de temes no preparats, per això ja no preparo la salutació ni el final, sino que surt, flueix...
I cada vegada ens coneixem més els tertulians i ens sentim més a gust entre nosaltres i el que fem, i això es nota en el programa.
Ahir varem llegir molts de poemes, i ens varem posar un tant eròtics, sí perquè sense voler-ho, solem acabar parlant d'un mateix tema, i ahir el tema era l'AMOR i la MORT, tindrem telepatia?
La qüestió es que tots plegats fem paraules.

jueves, 20 de septiembre de 2007


JO VULL SER COM....

Com la Demi Moore, la Nicole Kidmann, o com Angelina Jolie...

Jo vull ser una "chica Almodovar", com diu la cançó de Sabina, sempre busco si fa castings, i jolín!!, no en trobo mai, i això que va venir a Pineda de Mar a filmar la porta antiga d'una pastisseria, per la seva pel.lícula " Todo sobre mi madre", i m'en vaig enterar quan ja havia passat, jo!!!, quan arrivarà el meu moment d'estrella??

miércoles, 19 de septiembre de 2007

VULL ESCRIURE

Això es el que vull, escriure el que penso, i aramateix penso, que tot és molt díficil, que hi ha més intolerància de la que ens pensem, que no som tant "progres", que volem la vida tranquila, rutinària, igual que la de tothom...
Aquest es el problema, pensar igual que tothom, viure igual que tothom..
Juguem a ser diferents?

martes, 18 de septiembre de 2007

I segueix el tema ...la IMPOSICIÓ

Ara resulta que els avis que es varen agafar a l'arbreda, seràn jutjats, denunciats per l'ajuntament, i jo penso no es podríen fer les coses d'una altra manera?. Una avis que passaven per allà quan va començar la tala i es varen abraçar als arbres, en un acte espontàni?.
No es pot retirar la denúncia? o assistim a un altre polç contra el govern del poble?
La gent estem indignats, ja estem farts dels que ens governen, tota la blogesfera està esverada, per aquests actes de prepotencia.
Que vol demostrar l'esquip de govern?
Ja ho sabem que manen, que fan el que volen, però denunciar a una pobre gent espontania em sembla massa!!!
D'altre banda seguim tenin els màxims governants, esverats, però en realitat tot aquest esverament que porten, no es res més que una cortina de fum, per no arreglar, les coses que ens interessen ALS CIUTADANS DE A PEU, coses que a ells no els ve d'aquí: la vivenda, la sanitat, les escoles, els transports públics, els sous, les feines amb contracte "basura", les pensions dels nostres avis, de les vídues...etc..., coses que importen, però a ells tant se'ls hi fa mentre ells cobrin els seus grans sous, seguiràn discutint, per no fer res, i mentre a la televisió ens segueixen acribillant amb programes "BASURA", perquè no pensem.
No ens adonem que ens estem tornant tontos, o què?

lunes, 17 de septiembre de 2007

DESPRES


Després de la noticia, seguirem endavant fins que s'acabi, almenys val la pena.

Ara bé em queden molts de dies per acabar, i moltes coses per passar, però quan una cosa va bé s'ha de continuar.

Llegint els vostres blogs, repassant les vostres vivències, m'adono de que hi ha gent que sap molt, i que em queda molt de camí per recòrrer, agafaré energies per reemprendre a on ho vaig deixar, i decidir-me que faré a partir de...Març de 2008.

Treballaré, estaré amb contacte amb altre gent, seguiré endavant amb el compromís que he dquirit amb els companys i companyes de CIU, i seguiré treballant per el meu poble, i la meva gent de la millor manera que sàpiga.

Seguiré estant al costat de la meva família i dels que ara heu estat amb mí, en aquest llarg camí.

Suposo, que estudiaré alguna cosa, almenys aquest és el meu próposit i deixar de fumar.

Sembla un munt de intencions pel nou any.

AH!! aniré de viatge, vull anar a USA a fer la ruta 66, vull viure, i veure el món.

Hola món, estic preparada per descobrir-te


BIEN!!!!!

Les proves han sortit bé, no es detecta virus a la sang, pel que continuem el tracrament fins al final.
Almenys aquest patiment val la pena!!!

domingo, 16 de septiembre de 2007

DONES


Sempre anem igual, amunt i avall, volent controlar tot el que ens passa el voltant, i no arrivem, no arrivem...
Jo tinc unes veines molt inusuals, es barallen, es diuen de tot, i després cón íntimes, "amigas de la muerte", la veritat es comic el que pot fer l'avorriment de no saber que fer en nosaltres les dones.
La majoria del meu barri no treballen, no tenen res més a fer, i com sempre hi ha LA REINA, la controladora, la que "si no me haces la pelota, no te hablo" i també té el SEQUITO, que diu "si no sigues a la reina, no eres amiga nuestra", com si anèssim al parvulari!!
Com pot ser que a l'edat que comencem a tenir, i en la nostre epoca, hi hagi dones així!!, disposades a aguantar un matrimoni infeliç, una vida infeliç a canvi de diners? a canvi de ser LA REINA?.
Doncs, em nego a entrar en aquest CLUB i tú?

sábado, 15 de septiembre de 2007

RECORDAR

Avui, molt malament!! UFF!!!, però auí estem, cada dia pitjor, però aguantant, ja estic esperant a veure que em diuen dilluns del resultats de la prova d'ADN.
Recordant, els temps de joventut, que jo vaig viure, entre els 80 i 90, i la seva música, i l'ambient, i les marxes !!!
Com m'agradava, sortir, conèixer a gent, fer teatre, ficar-me a tot arreu, amb la inquietut, de l'adolèscencia.
Quan va ser que vaig començar..., la vida psicodèlica, que al principi sentia més que ningú, i al final, no podia deixar.
Quan recordo aquells dos anys, i veig que avui en dia sóm el principal consumidor de coca, i de pastilles, i no passa res, no es nota, la gent es igual de beatiful, va de bé, ja no va de "tiradillo", i passen anys visquen així, i no passa res, la societat no veu, no mira, gira l'esquena, o es que tots son iguals?
Abans erem pocs, i !tirats!!, ningú es preocupava per tu, eren els primers temps de la SIDA, no havien mitjans, quin desatre, ésser una lacra, i ara tot va bé, hi ha de tot, però que tolerants!!
Tot això passarà factura d'aquí uns 10 anys, i llavors que?.
Les marxes dels 80, quina energia, només amb un pesar, no haver capejat el temporal, i estudiar,si senyors, això és el que trobo a faltar, els estudis necessaris per lluitar, per treballar. Ara tinc temps per pensar , recapacitar i com no per recordar.

viernes, 14 de septiembre de 2007

DIVENDRES!!!!

Divendres, dia de la injecció, quina putada hem de matar els bichitos, abans que ells em matin a mí.!!!
Dia trist i gris, fa fred, no tinc ganes de res, estic de baixa moral, i aquesta tarda tinc que anar a la ràdio, menys mal que el meu pare m'acompanyarà amb cotxe i em tornarà a buscar, perquè jo no puc arrivar-hi caminant, i conduir, com que tinc el cap tant malament que em marejo molt, no puc.
Aquestes i moltes altres penalitats d'un tractament, que francament s'em fa molt llarg, i el dilluns sabré com va, tindré el resultat de les proves d'ADN, si va bé seguiràn possant-me la medicació, sinó fóra, i a esperar que surtin nous tractaments, per evitar un càncer o una cirrosi de fetge, quina gaita!!
Però vull suposar que tot anirà bé, i em curaré, per poder donar testimoni de que es pot vèncer a la malatia, sinó no em moriré, ho prometo.
Ah, bon cap de setmana a tots!!!

jueves, 13 de septiembre de 2007

ELS CURSOS DE CATALA

Volia fer un curset del nivell C de català, tot i que no podré anar-hi sempre, m'ajudaríen uns amics, però ahir una amiga em va dir que valia 277 euros, que s'havia de pagar la setmana que ve, aquesta noia em deia que l'ajuntament no ho subvencionava, i que no creia que el pugués fer, perquè com es calr, quest mes els llibres dels nens, la roba, l'esport, moltes coses a pagar.
El que si feia gratuït l'Ajuntament era els cursos de català per gent que no el sap parlar, i mentre m'ho explicava aquesta noia, em deia que estava indignada, i que almenys es podria subvencionar una quantitat per l'ajuntament, o bé a pagaments fraccionats.
La veritat es que l'Ajuntament no facilita res al d'aquí, almenys això, que s'ha de fer perquè s'inverteixi més en cultura?, perquè els d'aquí poguem accedir a uns cursets, que moltes vegades són necessaris?.
He preguntat a l'Ajuntament de Pineda de Mar, i val el mateix, però hi ha ajuts, si estas a l'atur, família nombrosa, etc.., i que faran una reunión informativa.
Pot ser que tinguem un govern a la Generalitat que no ens faciliti als catalans, treure'ns els nivells de català?, que els interessi que no hi poguem accedir, posant aquests preus?
Catalanets i catalanetas, el català ni la cultura catalana, interessen, la cosa està minvant.

miércoles, 12 de septiembre de 2007

AVUI TORNADA A L'ESCOLA

Després de tenir tot arreglat, per anar a l'escola, per fi!! ha arrivat el gran dia, els meus dos fills han anat a l'escola.
El petit no va poder dormir ahir, pels nervis, i com és clar jo tampoc vaig dormir, encara que a mi, més igual no dormir, ja que no dormo més de tres hores seguides.
Avui ens hem llevat a les 7.15, tot depressa, el gran ha anat a buscar el pà per fer l'esmorzar, i ha estat el primer en marxar, després al petit, el seu pare l'ha acompanyat a l'escola perquè anava molt carregat.
Quan han tornat al migdia, estàven contents, el petit cansat, i deia aquesta nit passada no he pogut dormir de nervis pel cole, i aquesta que ve per anar a Badalona a veure el Pressing catch, i jo he pensat, una altra nit!!
El gran ha vingut content, i aquest any està més entusiamat, per l'asignatura de història, que li agrada molt.
Bé ja ens hem posat en marxa un any més.

martes, 11 de septiembre de 2007

LA DIADA

Avui he donat un tomb per Can Campassol, s'ha llegit una mica de història sobre la diada de Catalunya, i hem cantat els segadors i per acabar els nens han fet una ofrena floral.
M'agradat molt cantar el nostre himne, feia temps que no ho feia, però erem quatre gats, i de cop i volta quan hem tret el vermut, s'ha omplert de gent, que es barallava per tot, pel menajr , el veure, fins i tot volien els colors que tenien els nens.
Això sempre passa, i com que avui es feien actes a diversos llocs de Malgrat, la gent ha fet un bon vermut.
Jo com que estava molt cansada, hem decidit anar-nos a dinar a un Restaurant.

lunes, 10 de septiembre de 2007

Feliç diada

Tornarem a vèncer

TEMPS ERA TEMPS

Com diu en Lluís Llach, en la seva cançó, (haig d'aprendre a penjar imatges al blog, ho faré), quins temps aquells, en que després d'un dels seus concerts sortíem reforçats, i preparats i orgullosos de ser catalans,quins temps aquells en que teníem aquelles converses interminables, en que no exisitía l'hora de tornar a casa..,i la vida era "BEATIFUL".
Com canvien les situacions i les coses, i com sense voler-ho hem entrat en la roda de la vida!!!
Temps de diàleg, temps de ser lliures...temps polítics de reinvidicacions, i jo pregunto on estàn les nostres veus i reivindicacions?, S'han complert?
Ara es temps de reflexió, pensem el que vol dir l'11 de setembre, i els colors que hwm de portar.
Ara que el poble ha vençut, pensem que es el que farem demà, i si tornarem a sentir aquesta unió viscuda aquests dies.
Temps de pensar i de donar, i temps per aprofitar a fer tot allò que hem de fer.
Des de la malatia, el temps es para, no tira endavant, passa més lent, es estranya la percepció dels temps per cadascú, sempre es diferent, i en la lentitut dels dies i les hores, segueixo fent-me la pregunta màgica, desprès de tot perquè?

domingo, 9 de septiembre de 2007

NITS SALVATGES!!!!

Estava recordant els anys 80, en que les nits eren salvatges, en que no tenia responsabilitats, en que tot era una gran festa.
I sobretot la rebel.lia de la joventut.
Però també passa factura, tot.

LA NORMALITAT

Aviat comença la normalitat, però quina normalitat?

Els nens comencen l'escola, ja estem preparant les motxilles, folrar llibres, preparar tot el mterial.

Suposo que en diem normalitat perquè es quan portes un horari fitxe, entre la feina i la casa.

L'hora d'esmorzar, dinar, berenar, fer deures, sopar, dormir, ...i així cada día, apart calr del dia d'esport, classes, etc..

També ja es comença a fer fosc a partir de les vuit de la tarda, i aviat es farà fosc a les cinc i mitja o abans, arriva, l'hiver.

L'hivern, perquè, ja no tenim ni atardor, ni primavera, passem de la calor al fred

sábado, 8 de septiembre de 2007

SENTIMENTS

Dins la meva soletat, afloren tots els sentiments, i costa tant, remontar, en una lluita contra la malatia.
Tinc temps per pensar, potser massa temps, voldria dormir tot el dia, perquè a vegades no reconec alguns dels sentiments que em venen al cap.
Avui en Salva m'ha dedicat una cançó de Queen en el seu post, que diu que ha nascut per cuidar-me, per estimar-me, tota una mostra d'estimació que va molt més enllà de les nostres vides.
Es senyal que després de 19 anys, aquest sentiment no ha canviat, per cap de nosaltres, sempre hem caminat junts, en la mateixa direcció, i ens hem donat el que casacú necessita, ens hem complementat, i hem superat molts de problemes junts, ara estem afrontant un repte més.
També m'he adonat, de que les persones em poden seguir sorprenent, tant per actituts bones, o dolentes, he rebut molt de suport de part de tots els blocaires, i també he rebut molt de suport, de gent que no ho hagués pensat, en canvi en la gent que jo creia, m'han fallat.
Quan esperes molt, i el resultat es negatiu, sents la decepció, que et convida a girar l'esquena, i a acceptar el que és evident.
Avui estic sola, fins demà, i demà a la tarda també estaré sola, i sento la buidor, que només es sent quan tens la sensació de solitut.
Solitut, bonica paraula, però el seu significat és prou dur. Sento la falta de la energia que sempre he tingut, el somriure, la feina, el moviment, la sensació de independència que sempre he sentit.
El meu cabell segueix caient cada dia, l'aspevte físic comença a ser una mica deteriorat, em miro al mirall, i els meus ulls, s'han apagat, la meva cara està blanca, no tinc aquella estrella que tenia, fins ara.
No es que l'aspecte físic sigui el que més importa, però tot el meu cos està canviant, i amb ell la meva mentalitat, els meus pensaments i sobreot els meus sentiments.
I així seguiré lluitant, amb l'ajut dels meus, que són la família, i quan dic família em refereixo a marit, fills, pares, germà, i amics, perque ja hem format una família, i amb ella dic els amics, perquè la família et ve imposada, però els amics els tries tú.
I ara amics, us deixo, perquè seguiré divagant, decansant, i llegint els vostres blocs.
Ah!!, JO TAMBÉ HE NASCUT PER ESTIMAR-TE, a tú Salva, perquè ets irrepetible, i per això em considero afortunada.

ENS CENSURARAN EL PROGRAMA?

Ahir, varem gravar el nostre programa de ràdio Fent paraules, i ens va sortir molts bé, de manera espontànea, tothom portava escrits i poemes sobre els arbres, que oportú!!, varem riure molt, perquè la situació era cómica, la veritat.
Us animo a escoltar el programa el proper dilluns després dels informatius del migdia, sobretot perquè vaig comptar amb la col.laboració de la sra. Carme Castellà, i la veritat, es que quan llegeix algun poema, el llegeix tant bé, que t'entran esgarrifances, perquè es posa en el paper del poeta, molt díficil de transmetre aquesta sensació.
Espero poder comptar amb ella, i amb molts més en el proper programa, i les meves gràcies anticipades a tots els que ens escolteu!!!

viernes, 7 de septiembre de 2007

UN RECORD A EN JOSEP GONZALEZ

Ahir es va enterrar a en Josep Gonzalez, mestre de l'escola Fuencisla, director del grup de Teatre Palla Cremada, col.laborador de sardanes, amic...
Jo no vaig poder anar a l'enterrament, perquè no em trobava bé, per anar-hi, però des d'aquí un record per a en Josep, i les condolències per la família, Araceli, Olga, pares, germans, en fi que es pot dir, davant la perdúa d'una persona que ha contribuit tant al poble!!
Adeu Josep, ens veurem a l'Hostal de l'Arengada.

AVUI COMENCEM LA TEMPORADA DE RÀDIO

uff!!!! que bé avui comencem la nova temporada de "Fent paraules", i espero que vagi molt bé i que cada vegada hi hagi gent interessada en participar en el nostre programa.
Ja us explicaré com ha anat, ara l'estic preparant, us animo a tots a participar, ah!! i si el voleu escoltar, el retransmeten el dilluns a les 13.15, a ràdio Malgrat, desprès dels informatius.

jueves, 6 de septiembre de 2007

LA SÍNDORME DE RED

Mai n'havia sentit a parlar, fins que el diumenge passat, ens varen convidar a dinar, uns amics amb els seus germans, els que tenen una nena amb aquesta síndrome, la mare molt amable i cqarinyosa, em va explicar que aquesta malaltia es detecta a partir dels 15 mesos, que al naixement i durant aquest temps el creixement es norma, i de cop i volta veus que a la teva filla, li costa caminar, perd la parla, en fi un calvari, per la família i la criatura.
La mare m'explicava que va a una escola especial i que es pagada per la Generalitat, però que la pensió que té la nena es de 8000 pessetes de les d'abans, o sigui 48 euros, i que ara havia demanat un ajut pels bolquers, i que li varen dir que mai els donen.
Prou trist, i dur, es veure com un fill, que es el que més estimes al món, cada vegada empitjora, i que a sobre els ajuts socials sembla que se'n riguin de tú. Això és la societat del benestar? solidaritat?
A més a més es una malaltia que només afecta a les nenes, els nens, acaven en un abortament, i només sol passar a 1 de cada 10.000 o 15.000 persones, per la qual cosa són aquelles malalties a les que es destina molt poc pressupost per a la seva investigació.
El que si vaig veure, es tal amor a aquesta nena, tanta resignació dels pares, i l'acceptació del que passava a la seva filla, que va ésser tota una lliçó d'amor incondicional, a aquesta nena no li faltarà el principal que es l'estimació i abnegació total d'uns pares, que es mereixen tot el meu respecte, i suport.

miércoles, 5 de septiembre de 2007

ESPERO SER MILLOR PERSONA

Després de tot el que ha passat aquests dies, he après que la unió fa la força, i que hi ha molta gent que val la pena.
Jo no sé si és aquest maleït tractament, però sempre tinc "malsons", i en aquests sommis, em rebelo i dic el que penso a les persones, però m'estic donant compte, que creix el meu odi cap aquestes persones, sempre m'ha costat molt dir prou, però quan ho dic, no puc resistir la presència d'aquestes persones.
Desprès, aquestes persones, són las que fan més drama quan et mores, i volen figurar davant de tothom!!!
Quan vaig a algun enterrament, que normalment es de molt compromís, sempre veus el mateix, i jo em faig la pregunta, li has donat tot el suport i l'amor en vida?, l'has estimat i conegut realment?, jo entenc el que la gent plori, sempre fa mal la mort d'un ésser estimat, però fa més mal i sobretot quan t'estimes a la persona, no haver aprés i estimat més al difunt.
Bé, ja estic divagant massa, es que hi ha coses que em fan molt de mal, i no puc entendre la hipocresia, ni la deixadesa.

martes, 4 de septiembre de 2007

HEM GUANYAT LA MOCIO

El resultat del ple extraordinari de l'Ajuntament, ha estat que ha guanyat la moció presentada per tots els partits de l'oposició, encara que la sra.alcaldessa, ja ha dit que no parlava perquè la sentissim els que estavem a fòra, sino pels que l'escoltaven per la ràdio, bé el cas es que ha dit que tirará el projecte endavant.
No sé si es suspendran les obres, el que sé es que el poble ha guanyat, però com que es un projecte aprovat per 12 vots a favor en l'any 2004, ja han passat el temps de les alegacions no sé si dret a llei, és factible o no talar-los, el que si sé que a la sra. Campoy li comportarà un preu polític, encara que ha dit, que estava molt tranquila, i que seia conseqüent amb el projecte que es va aprovar en el seu moment.
La veritat, no sé com acabarà la història, avui el poble cel.lebra una petita victòria en front d'una alcaldessa que porta governant 16 anys amb mà de ferro.
Espero que vulgui dialogar, i arrivar a un acord, que agradi a tots, la lluita continuarà, perquè s'ha constituit una plataforma, les ganes i són, però entre tots els manifestants, he pogut veure la gent del meu poble, la gent de tota la vida, i això ens ha acostat una mica més els uns amb els altres, el dialeg espossible i això es el que importa.
La gent que no es mulla, es la que hi té alguna cosa a guanyar, o sou nouvinguts al poble, que en són molts, però els de sempre, hi estarem a sobre.
Un pols al dialeg!!!!!!!

lunes, 3 de septiembre de 2007

ULTIMA MANIFESTACIÓ

Avui la ultima manifestació, demà tots al PLE, espero que guanyi el poble, no els polítics, perquè el poble fora de les seves ideologies s'ha unit per lluitar, tot i estant en política des de fa ben poc, penso que és el poble que ha de dir en aquest ple.
Ah a totes les de Malgrat que em deixeu notes, segurament us conec, jo tampoc se qui sou, però si ens seguim comunicant segur que ens coneixerem, gràcies, m'encantan els comentaris que em feu, com més millors, això m'està ajudant molt contra la malaltia.
La comunicació es primordial pels malalts, que sempre els deixem aparcats a casa seva, perquè no tenim temps per anar a veure'ls, i sempre pensem ja hi aniré, per això recomano i us convido a que recomeneu a gent que està malalta que es faci un bloc, i es comuniqui.
Cal que les persones ens ajudem, sigui d'on sigui, no podem deixar als amics, familiars enrera, i en una societat cada vegada més cruel, que la gent només pensem en noslatre mateixos, hem d'intentar des d'aquí fer-la millor.
Jo ja tinc clar, que molta gent et deixa de banda, i que d'altra t'expresa el seu sentiment de solidaritat i d'amor, però a la vegada m'han donat pals a totes bandes, ara sé qui són els meus amics, i dins del mal que m'han fet, jo no podria ésser com ells, jo sóc de les que no s'obliden dels éssers estimats, no vaig a plorar als funerals, i a fer-me veure, tot el que hem de fer és en vida, després tot ha acabat.
La lluita, per tot el que passa el que tenim i el que sentim, es diaria, i hem de seguir intentant, ésser cada dia més persones.

ELS NERVIS EM DOMINEN

Ja està el que va dir la doctora ja està passant, avui he montat una bronca a tota la família que "tela marinera", estic totalmente irritable, no puc aguantar -me els nervis, i ho paga els que manys culpa tenen, el meu marit i els meus fills, m'estic tornant boja?
A la meva família que es el que més m'estimo, Perdó.

I seguim parlant de la riera, avui al matí han fet una conexió des de TELE 5, sembla que a tot arreu es fa ressó, i a Catalunya la premsa no li dona importància.

Serà que aquí ens mana a tots el PSOE???

La premsa, està comprada?

o la Conxita te molta influencia??

Quina pena de país!

Però seguim defensant la riera, qui guanyarà aquest pols, la Conxita o el poble?

domingo, 2 de septiembre de 2007

AVUI PUAFF!!!!!

Avui, és un mal dia, estic PUAFF!!, no puc ni estar sentada, em fa mal tot, i sobretot el cap.
Us deixo perqué avui no tinc ni esma per explicar-vos res, i si ho fes treuria els meus dimonis, no vull fer cap disbarat.
UNA ABRAÇADA

PUAFFF!!!!!!!

sábado, 1 de septiembre de 2007

UN POLS A LA MEVA LLUITA

Avui, dissabte, mal dia per a mi, estic sentada al menjador, i en fal mal els colzes al fer servir el teclat de l'ordinador, per això dic, segueix la meva lluita.
Ahir la meva mare, em va renyar per anar a la Riera, que tinc que descansar, que no haig d'agafar nervis, etc..., coses de mare, però si no puc fer res durant el dia, només estic a casa, doncs em reservo les forces, per anar a les manifestacions, i això la mevba mare no ho enten, però bé, haig de fer alguna cosa, perquè estic molt agobiada moralment, perquè imagineu-vos, una persona activa, nerviosa, amb inquietuts, que sempre he estat treballant fóra de Malgrat, tot el dia tractant amb gent, i de cop i volta a casa, al sofà, del sofà al llit, sense veure a ningú, només als de casa, que són els qui paguen el meu mal humor, i només pensant en la neteja de la casa, i coses que em posen nerviosa, no em reconec a vegades.
Cridant als meus fills, manant tot el dia, és esgotador, no sé com treure'm l'angoixa de sobre.
Tant inútil em veig, que ja ho veieu, necessito, desfogar-me, fer alguna cosa, i pensar que em queda fins el març que ve, Que malamanent!!!
Menys mal que aquesta nit vindran amics a cas, i la veritat, es que ens va bé a tota la família, per canviar de xip, i estar amb algú més que no siguem nosaltres, almenys intercanviarem paraules i opinions diferents, i riurem una estona, és necessari riure.
I ara que dic això, l'altre dia li explicava el meu tractament a una noi, i em deia, que no es podia creure que ho expliques i em veiés tant bé moralment, i es que has de treure forces d'on no n'hi ha, això es primordial per combatre les malaties, i jo no em vull esfonsar, que encara em queda molt.
La setmana que ve tindré els resultats de les proves d'ADN, espero que surtin bé, i que el que estic passant valgui la pena.

En quan a la Riera, seguim lluitant, avui feien tallers durant tot el dia, per a nens, i xerrades per els adults, els joves que lluiten i que es queden a dormir allí, són els veritables lluitadors per la causa, em sento orgullosa de que encara hi hagi joves compromesos, per a tots ells, el meu sincer reconeixement i admiració. UNA ABRAÇADA A TOTS ELLS, US ESTIMO!!!!

Es la joventut la que empeny el camí,
és la joventut la que lluita pel canvi.

Admirable compromís,
àgil i energica, joventut.

Amb vosaltres voldria estar,
i tornar enrere per viure ,
altre vegada aquesta plenitut.

-Montse-

viernes, 31 de agosto de 2007

PERQUÈ TINC GANES DE CANVIAR LES COSES

Perquè tinc ganes de canviar les coses, perquè tinc ganes de poder dir el que penso del que es fa i es desfà, i col.lborar amb el meu poble, per això m'he ficat en política.
Però reconec que sempre he fet política, sempre he estat a sobre del que es fa, sempre he intentat col.laborar, de manera anònima a vegades, però sempre.
Bona pregunta la que em varen fer l'altre dia a la Riera, i m'ha donat que pensar, perquè la política?, perquè unes sigles?, perque quan de veritat pots fer, es dins de la política, i perque en aquesta vida tots d'una manera o una altre fem política, però abans que tot, sóc ciutadana, sóc persona, i encara que tingui darrera unes sigles polítiques, tinc el meu criteri.
Aquesta es la resposta.

L'Altre dia pensava en la canço IMAGINE de John Lennon, i dintre meu sentia, l'experiència, d'ésser solidaris, de la no existència política, de la no existència de guerrer, de la igualtat, però pensava això és una utopia, una idea, ara per ara impossible.

Del que estic contenta és que en el meu poble, aquesta setmana, ens ha unit una idea, fora de la política, i ens ha unit com a persones, veïns i amics.
GRÀCIES MALGRAT!!!!

jueves, 30 de agosto de 2007

AVUI, DEMA I SEMPRE

Avui m'has despertat
Visitant el meu cos
Utilitzant els teus braços
Inesperadament, l'amor.

Deu ésser un sommi
Esperaré despertar
Miraré els teus ulls
Abraçaré el teu cos.

I sense fer soroll...

Sobradament teva
Esperant el teu alé
Miralls de la vida
Poder donar-te
Reemprendre el camí
Esperant el teu calor.

-Montse-

DIJOUS

Avui dijous, és dels pocs dies que començo a estar més bé, amb mes forces, i queasi bé em sento normal, demà serà millor, llàstima que per la nit, toca la injecció.
Però bé, sobreviure a tot això.
Gràcies pels vostres comentaris de suport, espero que el meu post serveixi, per unir més a les persones.
Avui anirè a la riera, encara resistim, a deixar els nostres arbres, el nostre petit espai de Natura, i tots els partits de la oposició, s'han ajuntat, per fer força, contra aquesta aberració a un espai natural que ens ha acompanyat tota la vida.

miércoles, 29 de agosto de 2007

Avui, no podré anar a la manifestació davant de l'Ajuntament, ja vaig fer un "extra" ahir, però si puc aniré al final, a veure que passa, i que pensa fer l'Ajuntament amb la tala dels arbres de la Riera, sortirà per fi la nostre alcaldessa, a donar una explicació al poble??

Perquè ahir, ni abans d'ahir, va donar la cara, al clam del poble.

Qué orgullosa estic dels malgratencs i malgratenques, i contenta , de que encara que no puc fer gaire cosa, de la unió, això sí, els que ens movem, sóm els de tota la vida, però encara que amb ideals diferents, i polítiques apart, ara estem units, i aquesta´és i ha d'ésser l'essència de poble, de la gent que ens estimem i que lluitem junts,espero que tot això no passi desapercebut, i que es recordi sempre.

La vida és una lluita constant, però algunes de les lluites que valen la pena, són aquestes.

Encara recordo temps passats, i la lluita constant que he portat en la meva vida, sobretot, amb el que haig de fer, i deixar de fer, passen els anys, i encara segueixo tenint molts de dubtes, de l'adolèscencia, a vegades em pregunto, si seré normal, perquè a vegades he desitjat ésser com moltes amigues meves, i amics, que mai tenen dubtes, mai han fent res fóra de les normes, mai cap problema..., no entenc, i jo sempre tant inconformista.

Inconformista, amb ganes de donar guerra, amb ganes de donar-me, amb ganes d'ésser jo mateixa, amb ganes se sortir d'aquesta malatia, i cridar, i viure, veure el món, viatjar, conèixer a gent, i treballar amb alguna cosa que em deixi satisfeta, això sí, a CASA NO!!!

Temps enrera tenia uns amics xilens, i argentins, i ens juntavem tots a parlar, la veritat, ells deien a conversar, i realment hi ha diferencia, quina satisfacció tenia al parlar i ésser escoltada per ells, així com escoltar-los, parlavem de tot menys de la vida qüotidiana, ho criticavem tot, ho arreglavem tot, era terapeutic parlar amb ells, avui en dia costa tant de trovar a gent que escolti, i que sàpiga parlar!!

La veritat es que no hi ha temps, i no pot ésser ha d'haver temps per una bona conversa, unes bones paraules, i un gest amable cap als altres, sino que seria de les nostres vides?

La meva proposta, començar a escoltar, i aprendre del que ens envolta.

martes, 28 de agosto de 2007

FEM UNA CIGARRETA

Cada dia fumo 7 o 8 cigarretes, perquè m'encanta fumar, i sé que no es sa, però, és un vici, que he deixat moltes vegades, i sempre he tornat, i ara fumo un cigarret al matí, i després de dinar, com pot ésser deixar altres vicis, i aquest no.
Es que jo pertanyo a la generació dels "fumetes" en que fumar, no era dolent, i quedava bé, i que us haig de dir, de tant en tant m'agrada fumar, el que no m'agrada és el que fuma el meu home, que es fuma més d'un paquet diari, això em sembla excessiu, perquè no troba el gust a fumar, però bé , ho va intentar deixar fa un any, i ho varem deixar els dos, però, surts a sopar amb els amics, i...a qui no li ve de gust una cigarreta?
Ara no és el moment per deixar-ho perquè estem una mica alterats, per tot això del meu tractament, després ens tornarem totalment sans?

LA MARIA VOL SABER

María, la Hepatitis C, és un tipus d'hepatitis, asíntomatica, és a dir, pots no haver tingut mai símptomes, i tenir el virus. Aquest virus pot estar dormit en el teu cos, però als 20 ó 25 anys es desperta, i lentament sense dir res, et va minvant el fetge, i quan tens els primers símptomes, pot ésser massa tard, perquè es poden fer tumors al fetge, o tenir una cirrosi terminal.
En l'actualitat hi ha molta gent infectada, i el pitjor, molts que no ho saben, la qüestió es voler saber, i posar fil a l'agulla.
Per això, estic fent aquest tractament, per evitar això, si funciona bé i sino seguirem lluitant.
Com em va dir un amic, tot es paga en aquesta vida, el preu dels excesos de joventut, és la salut.
Si vols més informació, hi ha la tira de pàgines web que expliquen la malaltia, però es "xunga", i el tractament també, però vaig controlant.
Quan em vaig assabentar de la malatia, ja fa vint anys, tot eren especulacions, però ara ja s'han fet avanços, i està més controlat, porto vint anys anant al metge, i controlant, que el meu fetge estigui bé, fins ara cap problema, però quan et fan les proves d'ADN, es veu si el virus està actiu o no, i jo el tenia activat.
Però bé aquí estic, lluitant, feta pols, però mirant endavant, ara mateix, he perdut massa pes, i les defenses m'han minvat, i fa un mes que perdo cabell, no crec que el perdi tot, però fa molta angúnia, jo miro de no pentinar-me gaire, l'he tallat curt, i bé ja veurem, ara puc saber com es sent la gent que fa quimioterapia, i el que deuen passar, que no es poc, però les persones sóm sorprenents, i som capaços de fer coses que no ens imaginariem treiem forces i anims d'on sigui.
El tractament consisteix en 4 pastilles de rivavirian i en una ijecció d'interferon ala setmana, és molt pesatperquè si tot va bé ho haig de fer fins el proper març de 2008, i cada vegada estic més agobiada, i més irritable, perquè quan veus que et debilites, i que cada vegada pots fer menys esforços, i has de deixar de fer les coses que feies, et fa sentir, malament, i rebotat, perquè vols i no pots.
Espero, que t'hagi explica't bé en que consisteix la malaltia, fins ara Maria.

lunes, 27 de agosto de 2007

MALGRAT ESTÀ REBOTAT

La nostra alcaldessa ha canviat el pla de millora de la Riera, i ha decidit tallar els arbres, ho feien quan no havia ningú que ho veiés, però sort que sempre hi ha gent que està alerta.
El poble s'ha mobilitzat, i s'ha convocat una manifestació pacifica davant de l'Ajuntament.
Hi ha joves que han muntat, una tenda candenca, i es quedaran a passar la nit, vegilant.
Em recorda, aquells temps en que jo era petita, i vaig veure les manifestacions perqué Can Campassol, fos del poble, i al final va guanyar el poble, aquesta vegada qui guanyarà?
Quan hem arribat a casa, li he dit al meu home, que aquest any passaen moltes coses interessants, i jo des de la meva malaltia, només puc veure-las des de la finestra, i el meu home m'ha dit, que haguessis fet? penjar-te a un arbre?
Doncs sí, envers d'anar al costat de casa a veure el final de la manifestació, l'hagués encapçalada, i hagués cridat, i hagués pujat a un arbre, perquè no?
Sempre passen les coses quan un no està bé.
Bé demà reunió de ràdio, a veure com ho fem.

LA HUMANITAT?

Estic, llegint el llibre de Primo Levi : si això és un home, que tracta sobre l'estança de l'autor a la Buma, que era una fàbrica al costat de Auswitchz, i mentre llegeixo, no puc entendre que l'home arrivi aquests límits de maldat, dins la meva mentalitat, no existeix aquesta màquina de fer mal als altres, sigui qui sigui, per aìxò llegeixo molt sobre aquests temes de la segona guerra mundial, perqué em sembla, la cimera de l'infern.
Després escoltes les notícies, llegeixes els diaris, i veus que la humanitat?, no ha aprés res encara, seguim torturant, fent guerres, abandaonant i matant als nostres propis fills, i a les nostres parelles, seguim matant la Natura, que se'ns ofereix per ser feliços, seguim no essent Humans.
Cada vegada ens tornem més "IMMUNES" al sofriment dels altres, i girem la cara, pensant que a nosltres no ens passarà, cada dia tanquem els ulls a les injustícies que es comenten, i seguim sense veure res, ens hem acostumat a tant de dolor?.
On està la humanitat?

domingo, 26 de agosto de 2007

AVUI HEM ANAT A LA PLATJA

Avui, estic una mica millor que ahir, i hem decidit anar una estona a la platja, sembla mentida com canvia la vida quan estas malalt, altres anys, no he faltat quasi bé ni un sol dia a la platja, m'encanta anar a prendre el sol, banyar-me i fer el "ronso" a la sorra, i sobretot sentir la brisa marina, l'estiu sempre em dóna vida, cada any espero el seu estiu, que es quan em sento més viva, amb més ganes de caminar, anar amb bicileta, i fer coses, i ja veus aquest any hem anat a la pltaja només unes cinc vegades.
Però almneys avui hem estat una hora i mitja, veient el mar, i sentint aquesta brisa que m'encanta.
Ara, estic, al sofa de casa cansadíssima, però ha valgut la pena aquesta petita estona.
Ara valoro més aquests petits moments, en que un es pot sentir normal, i és així com haig de seguir fins el proper marça.
També he sentit la ràdio venint cap a casa, i quan he sentit parlar al senyor Carod- Rovira, m'ha fet sentir una esgarrifança, en realitat es creu tot el que diu?
Bé, ara per ara em preocupa molt Catalunya, a on anem i amb quina finalitat final, com pot ser que cada vegada anem més endarrera, i hi hagi més pobresa, menys infraestructures en quan a trasnport, i a sanitat?
Com hem acabat estant a la "qua" del país?
Cal que ens preguntem tot això i molt més, i les properes eleccions sortim a votar, perqué la cosa no va bé.
D'altra banda em preocupa molt, la sanitat, aquí a Malgrat, igual que a Calella i Blanes la gestiona una entitat privada, un Consorci, que està passant?, falten metges, infermeres, sanitaris, llits...A on van a parar els diners que els destina la Generalitat? . Crec, que molts d'aquests diners es perden i el que fa aquest consorci, es pagar malament als professionals i embotxacar-se els diners.
Tenim moltes preguntes sense resposta, però la qüestió està que Catalunya va endarrera.
Bé, avui m'ha sortit la vena política, i reinvidicativa, que feia temps que no tenia, però espero seguir compartint amb vosaltres els meus pensaments i les vostres opinions.
US ESTIMO

sábado, 25 de agosto de 2007

AVUI , ES AVUI

Avui dissabte, tinc un mal de cap horrorós, menys mal que ha vingut la meva mare i m'ha fet el dinar, perqué estic fatal.
Val a dir que es normal, al possar-te la injecció, al dia següent estàs com si tinguessis la grip a lo bèstia.
Ahir em va trucar una companya i amiga de feina, i em va dir que estava de baixa perquè tenia tiroiditis, i està feta pols, em va dir que vindria a veure'm, i en fi ens varem posar al dia de les coses de la feina i de les amistats comuns, una estona de desconexió, em va anar bé, sempre reconforta que els amics et truquin.
Després vaig trucar a un amic, molt estimat, que fa tres anys va tenir un infart, i vaestar molt content de sentir-me, i em va dir, que estava de baixa, per atacs d'ansietat, i amb el seu historial, s'està agafant la vida d'un altre color, estic amb ell, també vol veure'm.
M'encanta, i m'alegra, tenir amics de veritat, amb els que han passat els anys, i ha perdurat allò que va fer possible la nostre amistat, iestic contenta perquè ara amb el bloc, n'estic fent de nous, VISCA L'AMISTAT!!.
Encara que hi ha persones que m'han trencat el cor, veig que val la pena seguir creient amb la gent, i fer noves amistats, a tots vosaltres Gràcies.
Avui estic pensant, amb el programa de ràdio de setembre, com enfocar-lo, com fer-ho millor, i hagi de parlar amb tota la gent que col.labora amb mi, a tots els que volgue adreçar-nos escrits us deixo el nostre correu electrónic Fentparaules@hotmail.com, també em podeu deixar suggeriments.
Com més escric, més m'adono que em falta molt per aprendre, però també veig que els meus companys i companyes de tertúlia, escriuen molt bé, i que no cal ésser un "servell" per saber escriure i expressar els nostres sentiments, i veig que ho fan molt bé, això és l'essencia de la cultura.
Bé fins ara!!