I em queda tant per fer Bona sort!!!
Poderoses son les lletres d'algunes cançons del nostre amic, Llúis LLach, en las que em sento identificada, igual que el camí de la fotografia, és el camí que em queda per recòrrer, a on em portarà ara?
Veure el final o mai s'acaba?
Quan reflexiono sobre les meves vivéncies, a vegades, penso però... que idiota, però a vegades penso, he ressorgit de les cendres, he tornat a la vida, i realment el que vull fer, es ajudar a retornar a la vida a tanta gent emb tants problemes similars com els meus, i dir-los que és possible la Sortida, sí un vol sortir.
Vull consolar a aquells que ja no tenen esperances per la malatia, i vull donar un missatge, d'esperança, als qui no la tenen.
La vida es llarga, i avegades massa curta, per poder portar a terme tots els projectes que tenim, el que tinc clar, que no miraré cap a un altre costat mentre hi hagi gent patint, aquesta desgràcia, que encara que sembli passada, està més actual que mai.
A tots els amics blogaires, no mirem cap a un altre costat, aquesta malaltia, no deixa pensar, ni estimar, només pensar en tu mateix, i destrueix tot el que toques, hem d'afrontar-lo de cara, amics, encara que sigui a través del blog, hem de pensar, que aquestes persones, poden ser els nostres amics, els nostres fills, nosaltres mateixos, mai se sap a on et reconduirà la vida, ni a on et portarà.
Bé no us vull inflar el cap amb les meves idees, però em sento que tinc una responsabilitat, d'aquí el voler estudiar, per poder ajudar als altres, perqué per molta experiència, necessito el títol.
I ara que estic eufórica d'amor i sensibilitat un missatge, us dono UNA ABRAÇADA, I UN PENSAMENT D'AMISTAT.
6 comentarios:
Y ya has decidido qué vas a hacer? Como tenías varias cosas en mente... :D Me alegra que estés tan animada!!
Hola:
Missatge i foto molt bonica.
Jo sóc 100% "llaquera" i m'estic fent la col·lecció de La Vanguardia. Diumenge passat va tocar el disc de "gener del 76" i només llegint el llibret ja em vaig emocionar. Què negre i trist era tot en aquella època. Jo puc dir que en aquell concert hi vaig ser!!!! de totes formes no era conscient del perill que corriem les 10.000 persones amuntegades i amb els "grisos" amb ganes d'entrar i repartir llenya.
Un vol t'he deixat anar aquest rotllo desitjar-te, com sempre, que no tiris mai la tovallola i si, com dius creus que ha ressorgit de la cendra doncs genial... DONEM LA BENVINGUAT A "L'AVE FENIX" :D
Un petó.
Que malament.
Al final volia dir DONEM LA BENVINGUDA A L'AVE FENIX.
M'ha quedat un "BENVINGUAT" que no se ni com l'he fet. No es pot anar de pressa.
Hola Montse.
Estoy muy contenta de que estes tan bien.
abrasades fortes y petonets
Brie, voy a hacer educación social, el jueves iré al Insti de mi hijo para que me dejen los libros para el acceso a mayores de 25 años, que sale a finales de febrero.
Publicar un comentario