La tremolor dona pas a la quietud, miro al meu voltant, no hi ha res, només, cases, cotxes i persones que caminen que somriuen, que no donen cónsol.
Sempre mirant enrere, i pensant en el futur, tot s'esdevé una incògnita, una incertesa.
Tremolen les mans
els pensaments envolten
les meves passes
el meu futur.

Què sóc, sinó només
una dona
una persona
dins un món petit.

Quan vull cridar
no puc desprendre
el meu crit
sinó plorar.

Plorar
endins
sense fer soroll.

Vaig caminant a pas ràpid, decidit, i retinc les llàgrimes per no plorar, impotència, rebuig, angoixa, tremolor, suor, por, sobretot por.
Intento pensar, recapacitar, recapitular, menysprear, renegar, cridar,
caminar, i només sento por.
Segueixo, faig una passa davant l'altra, em marco un camí, i no consegueixo veure l'horitzó, i m'envolta la tremolor, que precedeix a la por.
Respiro, m'aturo, injustícia, pau, repugnància, insostenible, mel.langia, paraules i més paraules, encadenades.
Busco colors, ocells, núvols, claror, el sol.
Trepitjo la sorra,toco l'herba que m'envolta, i em remullo amb l'aigüa que cau del cel, no puc sentir.
Ràbia, indignació, incomprensió, paraules i més paraules

ESTIC DORMINT

RING, RING, sona el telefon
-Digui
-Hola es usted Montse....
-Si diguim
-Le interesaria tener unas vacaciones GRATIS...
-Oiga mira no me tome el pelo...
-No, no, espere
Ja estic una mica farta ara que agafo el son
-Diga...
-Es usted Cliente de ....
-Sí,
-Pues esta es una nueva promoción, en la que si usted, bla, bla, bla...
-Bueno y lo del viaje que?
-A eso quería llegar si usted y su marido se hacen clientes de... pagando pequeñas cantidades en seis meses, o más si quiere, puede disfrutar de unas estupendas vacaciones en donde usted desee.
-Ah, pero no eran gratis?
-Sí bueno, de esta manera no paga casi nada
-No eran gratis?
-Bueno no exactamente, se le ofrece un crédito muy bajo.

He colgado, otra siesta que se va a la mierda, siempre pasa y a la misma hora.

UNA ALTRA VEGADA FORMANT PART DEL MÓN

Tot arriba i ja formo part de la vida quotidiana del món.
He començat a treballar, un canvi total, del caos a una feina molt més tranquila, molt més organitzada, en la que cada persona té el seu lloc, almenys de moment.
Torno a escoltar a la gent, els seus problemes, les seves tristors, i em sento una mica defraudada en el sentit de que no puc fer rés més que el que em toca, si ja hagués estudiat i tingués el títol d'educador social, podria acostar-m'hi molt més, però almenys veig la cara que la nostra societat no vol veure moltes vegades, la gent que no és tant afortunada.
Veig la gent necessitada, la gent que consumeix drogues, i s'ha quedat dins d'aquest món ocult, ple de delinqüència, i de marginació, veig la gent que ha fugit del su país per tenir una vida millor, i també veig la soledat de la gent gran.
Per uns moments quan els atenc, crec que puc fer alguna cosa per a ells almenys escoltar-los, i informar-los a on dirigir-los.
De mica mica em vaig assabentant de tots els ajuts i com funciona tot, suposo que aviat ho acabaré dominant.

Mentrestant, de casa a la feina i a veure al meu pare, que aviat comença la quimiterapia, el proper dia 1 de juliol, ell està content perquè almenys li faran tractament, però a vegades es pregunta el perquè de tot plegat, i jo intento animar-lo, tant a ell com a la meva mare, però jo no estic gens animada, no ho acabo d'assumir, en certa manera, no puc imaginar el moment en que ell no hi sigui, i seguir vivint, i seguir endavant, no sé com explicar-ho tot és molt confús, però intento fer el dia a dia el més normal possible.

RELAX

PAU, TRANQUILITAT, NORMALITAT

Demà començo a treballar, tornaré a trobar la normalitat que tant he esperat, i començar una nova feina amb molta il.lusió, per fi després de tot aquest temps, podré reemprendre el meu camí.





A mica en mica començo a reemprendre les meves activitats, i una d'elles és la feina que demà començaré en una area que em preocupa i m'agrada molt, com es el benestar social, espero aprendre molt, i ser d'ajuda, i així poder arribar a fer l'accés per estudiar la carrera d'educador social.

A banda m'he ofert per ajudar en un centre de rehabilitació de toxicomans on hi treballa un amic meu, tant sols per aportar un punt de vista des de el que ha estat viure aquesta experència, i poder donar a les persones que es troben en la situació en que jo estava, ara fa uns vint anys.

En quan a la malatia del meu pare, ell està animat per poder fer quimioterapia, i jo no em puc permetre el luxe d'estar trista ni deprimida, sinó que em tindrà al seu costat en tot moment, per ajudar-lo i acompanayar-lo en aquest llarg camí que s'ens presenta a tota la família.

AQUEST DIJOUS...

Bé després d'aquest temps, he resolt algunes coses i he demanat informació, el dijous tinc visita a l'ICAM, i demanaré l'alta, que m'han informat que me la poden donar pel mateix dia, cessaré de la Gene i començaré una nova vida laboral Pineda de Mar.
UFFF!!!, QUINS NERVIS HE PASSAT, PERÒ AIXÒ TÉ SOLUCIÓ.
En quan al meu pare... ha estat ingressat aquesta setmana per fer-se una biòpsia de pulmó i dimecres ens donaran els resultats...Això no té solució, però farem el que podrem entre tots, i viurem el dia a dia, m'és molt díficil de pensar-hi, però d'ara endavant la vida serà d'aquesta manera.