jueves, 27 de diciembre de 2007



Les festes, són alguna cosa més que això, i no parlo en el sentit religiós, ni és una critica, és una reflexió, per alguns són dies de recolliment i retrobament amb la família i amb els amics, per altres són dies religiosos de viure amb la fe, per altres són vacances.
Que cadascú visqui les festes com vulgui, però el sentiment que portem tots a dins és el de la pau, i la felicitat.
Encara que a vegades tanquem els ulls a la realitat, i tots sóm consumistes, cal que mirem el nostre entorn per saber que no tothom és afortunat.
Apart de tot això i aquesta petita reflexió us desitjo a tots bones festes, i que aquest esperit, no s'apagui mai.

11 comentarios:

Brie dijo...

¡Qué razón tienes, Montse! :D

Francesc Cayetano dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Francesc Cayetano dijo...

Hola Montse, estic bé... el que passa és que no m'agrada massa el Nadal... i no volia ser tant tòpic desitjant a tothom Bones festes... però ja que estem... Una abraçada a tothom

Carmen Bellver dijo...

Hola Montse:
Bon Nadal.Deseo que disfrutes de las fiestas. Y aunque no seas religiosa, no olvides que celebramos al Redentor del mundo. La gran esperanza de la humanidad. Dios hecho hombre, dispuesto a pasar por la cruz. Después de eso, el triunfo de la Resurección.
¿Qué más podemos celebrar?.
Un abrazo

civisliberum dijo...

Actualment aquestes festes son unica i exclusivament consumistes. Es una desgracia pero les vec aixi.

Albert Serrano García, dijo...

bon any, Montse. I gràcies per les visites i els comentaris que hi deixes al bloc. Una abraçada.

Bruguers dijo...

Hola Montse:
En el fons veig que tots estem per un estil. Les festes de nadal fa anys que han perdut el sentit real. Anem tan cansats (estressats) que només esperem les festes simplement per "no anar a treballar" i pasar el dia amb les persones que desitgem.
El dia 24 faig "cagar el tió" a casa meva amb dos nebots petitons.
El dia 25 dinem tota la família a casa dels meus pares.
El dia 26 vénen els meus pares a casa.
En tots els casos, el menjar va a càrrec meu i acabo fins el gorro d'àpats curradets i somiant unes maleïdes bledes bullides.
Amb menys de la meitat del que fem n'hi hauria prou.
No tenim mesura.
Un petó.

garmir dijo...

Hola Montse:
Feliç any nou.

Núria dijo...

Montse,
Et desitjo un any nou en què es compleixin els teus desitjos i siguis ben feliç.

Pepe Codorniú dijo...

Hola, Montse. Esta mañana he colocado en mi blog una canción de María del Mar Bonet. ¿Casualidad?
Un beso.

Roger dijo...

Doncs em quedo amb la teva frase: "no tothom és afortunat". Cal fer una profunda reflexió per pensar justament en la veritable essència del Nadal. Hauria de ser Nadal tot l'any, per bé que llavors perdriem els pocs valors que cada dia escasseigen més en la nostra societat.