sábado, 27 de octubre de 2007

JA SE EL QUE VULL FER QUAN SIGUI GRAN


Avui dissabte, i demà aviat serà fosc, però tot pasarà, i demà mirarem endarrera i veure'm les marques de les nostres trepitjades.

Potser és el temps, potser tot plegat, però comença l'estapa final, i ja estic arribant a la META, Bien!!!!!

La veritat és que aquest temps, que estic sentada a la butaca, o al llit, em deixa pensar, cosa que a vegades no faig quan estic bé, també a vegades llegeixo biografies, que m'agraden molt, o bé busco poemes per llegir en el programa de ràdio que segueixo fent cada setmana, i como no us he conegut a vosaltres, a tot el grup blogaire, i això ha estat un gran descobriment, de ben segur que d'estar bé no hagués entrat en aquest món.

Apart de tot això, estic renovant armaris, i vestuari, vull renovar-me, vull canviar, preparar-me per estar bé, per sortir al món quan estigui preparada, i el que faig , i quan ho penso em sembla superficial, es buscar el meu propi estil, intentar possar-me cremes, pintar-me, tenir millor aspecte, ja que com a vegades us he explicat (això penso), jo era de la tribu dels hippies en els anys 80, i em creia , i segueixo creient de que s'ha d'ésser natural, un mateix, però amb els anys també veus, que un està millor si està ben cuidat, i tens bon aspecte.

Recordant les tribus dels anys 80, vosaltres de quina erèu?.

Jo com he dit era la dels hippies, que ens pensavem que erem los "más mejores" i ens passàvem els dies parlant, i criticant a la societat que nosaltres creiem que ens criticaven, i no volíem ser superficials, no volíem entrar en la roda de la societat, erem uns antisistema, amb grenyes, roba de colors, posat passota, i etc.. etc.. Llàstima que va ésser un grup que va entrar en el món de les drogues , i com un blogaire em va dir, varen tirar a tota una generació pel wàter.

I ara, em miro aquells anys, com una lliçó, una carrera de fons, i miro els adolescents, com miro el meu fill, i segueixen lluitant per fer-se el seu lloc dins el món, buscant el seu espai, la seva personalitat, buscant la seva vocació, en fi buscant la seva vida, el "life motive".

Tots hem anat despitats, hem buscat el que volem fer i el que volem ser, altres com jo encara busquen, encara que em sembla que ja sé el que vull ser de gran, vull ser JO MATEIXA I FER EL QUE VULGUI !!!!!

10 comentarios:

francis black dijo...

yo el los 80 era pequeño , nunca me han ido esto de las tribus , recuerdo escuchar a los pixies , nirvana , sonic youth... pero no era un grunge aunque si tenia el pelo largo y un abrigo largo hasta los pies , donde habia siempre una petaca , esto fue de los 17 a los 25 , recuerdo que salir de los afthers a las doce del mediodia .

Ahora me cuesta ir a una discoteca .

maria dijo...

gracies per ser-hi novament,em tenies preocupada, respecta a l´época, jo soc la del lliri a la má, es a dir dels 60, uns quans guateques i para de contar.

blumun dijo...

Hola, yo no tinc ni ideia de quina tribu era la meva. Pero pensant be, no tenia tribu perque era de poble. Aixi que de tribu res de res.
De poble i grasies.
Bona nit i anims.

Coco Becerra dijo...

Montse, ¿me envías un e-mail para que te pase unos links? (El mío lo tienes en mi perfil de Blogger).
Hasta ahora...

garmir dijo...

Hola:
Jo als 80 vaig ser molt feliç, anava al cole i treia unes notes excel.lents i no havien preocupacions, ni por al futur ho recordo com la meva millor etapa de la meva vida, escoltant musica per la radio, etc...Molt bónic.
Espero que et trobis bé.

Brie dijo...

Me alegro de que tu life motive sea simplemente vivir y comerte el mundo :D ¿Para qué buscar otra razón, si esa es la mejor?

Bito dijo...

Yo pertenecía a los fumetas... aunque mi tribu fue de mediados de los noventa. También lo criticábamos todo y queriámos cambiar el mundo, pero entonces era o bien a golpes o bien con la palabra y la poesía. Estábamos llenitos de ideales...

Anónimo dijo...

Drogues n'hi ha hagut sempre. Ja en temps antics havien descobert els licors i altres substàncies estupefaents. I no crec que s'hagin tirat totes aquestes generacions; sempre hi ha gent que cau, però molts d'altres segueixen endavant i fan coses importants... sempre serà igual...

LA CURA dijo...

Yo simpre he sido un siniestro.

Francesc Cayetano dijo...

Pues yo a los 80 era más tecno-new romantic.... Spandau Ballet, Duran Duran y sobre todo La Union... Después, como Francis, empezé con Pixies, Nirvana, etc...