domingo, 25 de noviembre de 2007




Relexionant sobre el que passa al meu voltant, veig que tot segueix igual, i a vegades em desanima veure una societat cada vegada més tancada en sí mateixa, una societat cada vegada més atrafegada per qüestions de poder, de feina, de pujar esglaons sense pensar amb els altres que tenim al costat.


A vegades penso, en deixar-ho tot, i anar a viure en una casa solitària, a la muntanya, i treballar la terra, un sommi utópic que tinc desde fa molts anys, i que mai faré, ja que també necessito viure entre la gent, i fer-me un espai dins aquest món, que a vegades és massa gran i a vegades massa petit.


Només cal mirar enrera, quan erem joves, tots pensàvem que faríem grans coses, que canviaríem el món, i pel que veig, sí que hem canviat les coses, però a millor?


Em reconec consumista, m'agrada anar de botigues, i gastar , m'agrada anar a un bon restaurant, i anar de vacances, en resum viure el millor que pugui, m'encanta canviar de look, i fer estravagàncies, i tot això té un preu: treballar més per poder gastar més.


Quina gran contradicció que és la vida, per una part vull ser lliure de lligams, i per l'altre els vaig fent jo mateixa, cada vegada vull fer més coses, motiu pel qual cada vegada tinc més feina apart de la meva, però és la única manera de lluitar per vèncer les contradiccions i trobar un equilibri.

16 comentarios:

jokimdt dijo...

Hola!
bé, he arribat a aquest flog per via d'un altre malgratenc.
Jo tambe soc de Malgart, el que passa que ara no dsifrutu d'un temps a malgrat fins d'aqui una llarga temporada.
tot i aixi em preocupa el que hi passa...i m'has informat una miqueta, cosa que s'agraeix.

Poder ens coneixem, Malgrat no es pas tan gran!

En fi, tot un plaer!!

reikiaduo dijo...

El equilibrio que dices no está allí, ni está en esa montaña, ni en ese consumir, ni tampoco en ese dejar de consumir (aunque esto último le vendría de perillas a los limitados recursos del planeta)

El equilibrio está en buscar las cosas donde están y no donde no están

El equilibrio está buscar los sentimientos cuando lo que realmente quieres es sentir

El equilibrio está en buscar un sentir si lo que buscas es felicidad

El equilibrio está en buscarlo dentro de ti y no fuera de ti

blumun dijo...

Esa es una eterna cuestión, trabajar para vivir o vivir para trabajar. La realidad es, que cuando más te metes dentro del consumismo más necesario se vuelve.
El equilibrio hay que buscarlo escuchando al corazón, sin olvidar la cabeza, pienso yo, ¿ A ver quien lo consigue ? ;)
Besos.

Roger dijo...

Gran contradicció o el que li vulguis dir, però no perds l'horitzó que voldries per la teva vida, i això t'asseguro que és un bon actiu.

Anónimo dijo...

Absolutament genial,el qu'has escrit,maria.m'he identificat amb tu.

maria dijo...

el equilibrio está en buscarlo dentro de ti y no fuera de ti. Sembla que aquest seria el que triaría per viure més a gust, peró no es una mica egoista no pensar em els altres?

Bito dijo...

Hay una cita de Mafalda a la que siempre recurro cuando se habla de estas cosas, y es que cuando eres joven si no te das prisa en cambiar el mundo será éste el que te cambie a tí. Y qué razón tiene.

Un beso, Montse.

Albert Serrano García, dijo...

aquest és precisament l'equilibri, la coexistència dels oposats. tot té un contrari, si no les coses no existirien... és una bona reflexió aquesta que has fet, però no et quedis amb això i segueix caminant endavant, d'altra banda no ens queda més remei.

Tamaruca dijo...

I tant, gran contradicció!

El meu somni seria tenir una rulot (o un vaixell) y donar la volta al mond amb ella pero després pinso: "Quin petita! On fico tots els meus llibres?? I les meves sabates!!"

Petons molt grans!

M'encanta llegir-te perque així practico català; estic aprenent a poc a poc a escriure també :)

civisliberum dijo...

Penso el mateis que tu. Molts cops somio anar a viure sol en una illa deserta.

Albert dijo...

Has fet una gran reflexió i trobo que dius veritat com temples. Tot te una raó de ser´.
A tots ena agrada tenir diners. Per el dia a dia, però també tenim dret,a tenir els nostres "capritxets" per petits (o grans) que siguin.
Lo dels casaments tela. Vaig flipar molt. Com pot ser ttot tan car?? I la gent te tanst calers per gastar-se.......per un sol dia???? En fi, passa un bon dia!

Elena dijo...

La qüestió és: què realment ens fa il-lusió? M'adono (en el meu cas) que moltes coses me les comprava perquè mira, atac de consumisme puro y duro.. i després, ni els mirava...

Ara gaudeixo més dels moments, d'altres coses més que d'objectes materials.. no sé..

Petó!

garmir dijo...

Hola Montse:
Has fet un post molt bónic.

Sol dijo...

es que lo queremos todo, buscar dentro de nosotros el equilibrio y al mismo tiempo disfrutar de los placeres de nuestra sociedad...

pienso un poco como reikiaduo, si se trata de buscar, busquemos dentro, si se trata de disfrutar... pues oye, fuera también... con lo bien que se come por ahí si se puede


(y lo de irte a vivir a la montaña y labrar la tierra... tú sabes lo que cansa?)

Manel Filella dijo...

Mercès per comentar-me en el meu bloc.
Efectivament...és molt gratificant saber que en algun cosa has col·laborat en el creixement dels alumnes que has tingut.
I com que miro de recuperar-los, gràcies a les noves tecnologies, blocs, etc....encara em gratifica més...Ara veig com pensen i recordo com pensaven, si és que pensaven anys enrera...
M'adono que si he pogut contribuir en ells , en algun aspecte ja em dono per satisfet en aquesta vida... Fins aviat, Montse

intoku dijo...

Això que sents i penses és molt normal, no et desanimis!!!

Vivim en el món més complicat que existeix fins a dia d'avui (per definició) i els nostres referents no ens serveixen per afrontar-lo amb seguretat plena.

Et recomano una lectura de la Tecnologia del compromís. Jo l'he decoberta a través del darrer llibre d'Eduard Punset i convida a una reflexió realista i esperançzadora.

Una braçada i MOLT BONES FESTES.

Intoku.