viernes, 31 de agosto de 2007

PERQUÈ TINC GANES DE CANVIAR LES COSES

Perquè tinc ganes de canviar les coses, perquè tinc ganes de poder dir el que penso del que es fa i es desfà, i col.lborar amb el meu poble, per això m'he ficat en política.
Però reconec que sempre he fet política, sempre he estat a sobre del que es fa, sempre he intentat col.laborar, de manera anònima a vegades, però sempre.
Bona pregunta la que em varen fer l'altre dia a la Riera, i m'ha donat que pensar, perquè la política?, perquè unes sigles?, perque quan de veritat pots fer, es dins de la política, i perque en aquesta vida tots d'una manera o una altre fem política, però abans que tot, sóc ciutadana, sóc persona, i encara que tingui darrera unes sigles polítiques, tinc el meu criteri.
Aquesta es la resposta.

L'Altre dia pensava en la canço IMAGINE de John Lennon, i dintre meu sentia, l'experiència, d'ésser solidaris, de la no existència política, de la no existència de guerrer, de la igualtat, però pensava això és una utopia, una idea, ara per ara impossible.

Del que estic contenta és que en el meu poble, aquesta setmana, ens ha unit una idea, fora de la política, i ens ha unit com a persones, veïns i amics.
GRÀCIES MALGRAT!!!!

jueves, 30 de agosto de 2007

AVUI, DEMA I SEMPRE

Avui m'has despertat
Visitant el meu cos
Utilitzant els teus braços
Inesperadament, l'amor.

Deu ésser un sommi
Esperaré despertar
Miraré els teus ulls
Abraçaré el teu cos.

I sense fer soroll...

Sobradament teva
Esperant el teu alé
Miralls de la vida
Poder donar-te
Reemprendre el camí
Esperant el teu calor.

-Montse-

DIJOUS

Avui dijous, és dels pocs dies que començo a estar més bé, amb mes forces, i queasi bé em sento normal, demà serà millor, llàstima que per la nit, toca la injecció.
Però bé, sobreviure a tot això.
Gràcies pels vostres comentaris de suport, espero que el meu post serveixi, per unir més a les persones.
Avui anirè a la riera, encara resistim, a deixar els nostres arbres, el nostre petit espai de Natura, i tots els partits de la oposició, s'han ajuntat, per fer força, contra aquesta aberració a un espai natural que ens ha acompanyat tota la vida.

miércoles, 29 de agosto de 2007

Avui, no podré anar a la manifestació davant de l'Ajuntament, ja vaig fer un "extra" ahir, però si puc aniré al final, a veure que passa, i que pensa fer l'Ajuntament amb la tala dels arbres de la Riera, sortirà per fi la nostre alcaldessa, a donar una explicació al poble??

Perquè ahir, ni abans d'ahir, va donar la cara, al clam del poble.

Qué orgullosa estic dels malgratencs i malgratenques, i contenta , de que encara que no puc fer gaire cosa, de la unió, això sí, els que ens movem, sóm els de tota la vida, però encara que amb ideals diferents, i polítiques apart, ara estem units, i aquesta´és i ha d'ésser l'essència de poble, de la gent que ens estimem i que lluitem junts,espero que tot això no passi desapercebut, i que es recordi sempre.

La vida és una lluita constant, però algunes de les lluites que valen la pena, són aquestes.

Encara recordo temps passats, i la lluita constant que he portat en la meva vida, sobretot, amb el que haig de fer, i deixar de fer, passen els anys, i encara segueixo tenint molts de dubtes, de l'adolèscencia, a vegades em pregunto, si seré normal, perquè a vegades he desitjat ésser com moltes amigues meves, i amics, que mai tenen dubtes, mai han fent res fóra de les normes, mai cap problema..., no entenc, i jo sempre tant inconformista.

Inconformista, amb ganes de donar guerra, amb ganes de donar-me, amb ganes d'ésser jo mateixa, amb ganes se sortir d'aquesta malatia, i cridar, i viure, veure el món, viatjar, conèixer a gent, i treballar amb alguna cosa que em deixi satisfeta, això sí, a CASA NO!!!

Temps enrera tenia uns amics xilens, i argentins, i ens juntavem tots a parlar, la veritat, ells deien a conversar, i realment hi ha diferencia, quina satisfacció tenia al parlar i ésser escoltada per ells, així com escoltar-los, parlavem de tot menys de la vida qüotidiana, ho criticavem tot, ho arreglavem tot, era terapeutic parlar amb ells, avui en dia costa tant de trovar a gent que escolti, i que sàpiga parlar!!

La veritat es que no hi ha temps, i no pot ésser ha d'haver temps per una bona conversa, unes bones paraules, i un gest amable cap als altres, sino que seria de les nostres vides?

La meva proposta, començar a escoltar, i aprendre del que ens envolta.

martes, 28 de agosto de 2007

FEM UNA CIGARRETA

Cada dia fumo 7 o 8 cigarretes, perquè m'encanta fumar, i sé que no es sa, però, és un vici, que he deixat moltes vegades, i sempre he tornat, i ara fumo un cigarret al matí, i després de dinar, com pot ésser deixar altres vicis, i aquest no.
Es que jo pertanyo a la generació dels "fumetes" en que fumar, no era dolent, i quedava bé, i que us haig de dir, de tant en tant m'agrada fumar, el que no m'agrada és el que fuma el meu home, que es fuma més d'un paquet diari, això em sembla excessiu, perquè no troba el gust a fumar, però bé , ho va intentar deixar fa un any, i ho varem deixar els dos, però, surts a sopar amb els amics, i...a qui no li ve de gust una cigarreta?
Ara no és el moment per deixar-ho perquè estem una mica alterats, per tot això del meu tractament, després ens tornarem totalment sans?

LA MARIA VOL SABER

María, la Hepatitis C, és un tipus d'hepatitis, asíntomatica, és a dir, pots no haver tingut mai símptomes, i tenir el virus. Aquest virus pot estar dormit en el teu cos, però als 20 ó 25 anys es desperta, i lentament sense dir res, et va minvant el fetge, i quan tens els primers símptomes, pot ésser massa tard, perquè es poden fer tumors al fetge, o tenir una cirrosi terminal.
En l'actualitat hi ha molta gent infectada, i el pitjor, molts que no ho saben, la qüestió es voler saber, i posar fil a l'agulla.
Per això, estic fent aquest tractament, per evitar això, si funciona bé i sino seguirem lluitant.
Com em va dir un amic, tot es paga en aquesta vida, el preu dels excesos de joventut, és la salut.
Si vols més informació, hi ha la tira de pàgines web que expliquen la malaltia, però es "xunga", i el tractament també, però vaig controlant.
Quan em vaig assabentar de la malatia, ja fa vint anys, tot eren especulacions, però ara ja s'han fet avanços, i està més controlat, porto vint anys anant al metge, i controlant, que el meu fetge estigui bé, fins ara cap problema, però quan et fan les proves d'ADN, es veu si el virus està actiu o no, i jo el tenia activat.
Però bé aquí estic, lluitant, feta pols, però mirant endavant, ara mateix, he perdut massa pes, i les defenses m'han minvat, i fa un mes que perdo cabell, no crec que el perdi tot, però fa molta angúnia, jo miro de no pentinar-me gaire, l'he tallat curt, i bé ja veurem, ara puc saber com es sent la gent que fa quimioterapia, i el que deuen passar, que no es poc, però les persones sóm sorprenents, i som capaços de fer coses que no ens imaginariem treiem forces i anims d'on sigui.
El tractament consisteix en 4 pastilles de rivavirian i en una ijecció d'interferon ala setmana, és molt pesatperquè si tot va bé ho haig de fer fins el proper març de 2008, i cada vegada estic més agobiada, i més irritable, perquè quan veus que et debilites, i que cada vegada pots fer menys esforços, i has de deixar de fer les coses que feies, et fa sentir, malament, i rebotat, perquè vols i no pots.
Espero, que t'hagi explica't bé en que consisteix la malaltia, fins ara Maria.

lunes, 27 de agosto de 2007

MALGRAT ESTÀ REBOTAT

La nostra alcaldessa ha canviat el pla de millora de la Riera, i ha decidit tallar els arbres, ho feien quan no havia ningú que ho veiés, però sort que sempre hi ha gent que està alerta.
El poble s'ha mobilitzat, i s'ha convocat una manifestació pacifica davant de l'Ajuntament.
Hi ha joves que han muntat, una tenda candenca, i es quedaran a passar la nit, vegilant.
Em recorda, aquells temps en que jo era petita, i vaig veure les manifestacions perqué Can Campassol, fos del poble, i al final va guanyar el poble, aquesta vegada qui guanyarà?
Quan hem arribat a casa, li he dit al meu home, que aquest any passaen moltes coses interessants, i jo des de la meva malaltia, només puc veure-las des de la finestra, i el meu home m'ha dit, que haguessis fet? penjar-te a un arbre?
Doncs sí, envers d'anar al costat de casa a veure el final de la manifestació, l'hagués encapçalada, i hagués cridat, i hagués pujat a un arbre, perquè no?
Sempre passen les coses quan un no està bé.
Bé demà reunió de ràdio, a veure com ho fem.

LA HUMANITAT?

Estic, llegint el llibre de Primo Levi : si això és un home, que tracta sobre l'estança de l'autor a la Buma, que era una fàbrica al costat de Auswitchz, i mentre llegeixo, no puc entendre que l'home arrivi aquests límits de maldat, dins la meva mentalitat, no existeix aquesta màquina de fer mal als altres, sigui qui sigui, per aìxò llegeixo molt sobre aquests temes de la segona guerra mundial, perqué em sembla, la cimera de l'infern.
Després escoltes les notícies, llegeixes els diaris, i veus que la humanitat?, no ha aprés res encara, seguim torturant, fent guerres, abandaonant i matant als nostres propis fills, i a les nostres parelles, seguim matant la Natura, que se'ns ofereix per ser feliços, seguim no essent Humans.
Cada vegada ens tornem més "IMMUNES" al sofriment dels altres, i girem la cara, pensant que a nosltres no ens passarà, cada dia tanquem els ulls a les injustícies que es comenten, i seguim sense veure res, ens hem acostumat a tant de dolor?.
On està la humanitat?

domingo, 26 de agosto de 2007

AVUI HEM ANAT A LA PLATJA

Avui, estic una mica millor que ahir, i hem decidit anar una estona a la platja, sembla mentida com canvia la vida quan estas malalt, altres anys, no he faltat quasi bé ni un sol dia a la platja, m'encanta anar a prendre el sol, banyar-me i fer el "ronso" a la sorra, i sobretot sentir la brisa marina, l'estiu sempre em dóna vida, cada any espero el seu estiu, que es quan em sento més viva, amb més ganes de caminar, anar amb bicileta, i fer coses, i ja veus aquest any hem anat a la pltaja només unes cinc vegades.
Però almneys avui hem estat una hora i mitja, veient el mar, i sentint aquesta brisa que m'encanta.
Ara, estic, al sofa de casa cansadíssima, però ha valgut la pena aquesta petita estona.
Ara valoro més aquests petits moments, en que un es pot sentir normal, i és així com haig de seguir fins el proper marça.
També he sentit la ràdio venint cap a casa, i quan he sentit parlar al senyor Carod- Rovira, m'ha fet sentir una esgarrifança, en realitat es creu tot el que diu?
Bé, ara per ara em preocupa molt Catalunya, a on anem i amb quina finalitat final, com pot ser que cada vegada anem més endarrera, i hi hagi més pobresa, menys infraestructures en quan a trasnport, i a sanitat?
Com hem acabat estant a la "qua" del país?
Cal que ens preguntem tot això i molt més, i les properes eleccions sortim a votar, perqué la cosa no va bé.
D'altra banda em preocupa molt, la sanitat, aquí a Malgrat, igual que a Calella i Blanes la gestiona una entitat privada, un Consorci, que està passant?, falten metges, infermeres, sanitaris, llits...A on van a parar els diners que els destina la Generalitat? . Crec, que molts d'aquests diners es perden i el que fa aquest consorci, es pagar malament als professionals i embotxacar-se els diners.
Tenim moltes preguntes sense resposta, però la qüestió està que Catalunya va endarrera.
Bé, avui m'ha sortit la vena política, i reinvidicativa, que feia temps que no tenia, però espero seguir compartint amb vosaltres els meus pensaments i les vostres opinions.
US ESTIMO

sábado, 25 de agosto de 2007

AVUI , ES AVUI

Avui dissabte, tinc un mal de cap horrorós, menys mal que ha vingut la meva mare i m'ha fet el dinar, perqué estic fatal.
Val a dir que es normal, al possar-te la injecció, al dia següent estàs com si tinguessis la grip a lo bèstia.
Ahir em va trucar una companya i amiga de feina, i em va dir que estava de baixa perquè tenia tiroiditis, i està feta pols, em va dir que vindria a veure'm, i en fi ens varem posar al dia de les coses de la feina i de les amistats comuns, una estona de desconexió, em va anar bé, sempre reconforta que els amics et truquin.
Després vaig trucar a un amic, molt estimat, que fa tres anys va tenir un infart, i vaestar molt content de sentir-me, i em va dir, que estava de baixa, per atacs d'ansietat, i amb el seu historial, s'està agafant la vida d'un altre color, estic amb ell, també vol veure'm.
M'encanta, i m'alegra, tenir amics de veritat, amb els que han passat els anys, i ha perdurat allò que va fer possible la nostre amistat, iestic contenta perquè ara amb el bloc, n'estic fent de nous, VISCA L'AMISTAT!!.
Encara que hi ha persones que m'han trencat el cor, veig que val la pena seguir creient amb la gent, i fer noves amistats, a tots vosaltres Gràcies.
Avui estic pensant, amb el programa de ràdio de setembre, com enfocar-lo, com fer-ho millor, i hagi de parlar amb tota la gent que col.labora amb mi, a tots els que volgue adreçar-nos escrits us deixo el nostre correu electrónic Fentparaules@hotmail.com, també em podeu deixar suggeriments.
Com més escric, més m'adono que em falta molt per aprendre, però també veig que els meus companys i companyes de tertúlia, escriuen molt bé, i que no cal ésser un "servell" per saber escriure i expressar els nostres sentiments, i veig que ho fan molt bé, això és l'essencia de la cultura.
Bé fins ara!!

viernes, 24 de agosto de 2007

AVUI ES DIVENDRES

Avui es divendres, i és el millor dia de la setmana , per mi, ja que normalment em poso la injecció el dicendres, per la qual cosa, estic malament quasi bé tota la setmana, però el divendres es quan començo a recuperar-me, llàstima que a la nit toca.
Estic molt contenta pels comentaris que heu fet al meu bloc, gràcies a tots.
Cada dia sommio que estic treballant, però que estic de baixa, com es menja això?, aquesta nit ho he sommiat, deu ser que trobo a faltar la feina, ja que mai he estat tant de temps a casa, i la veritat és una mica agobiant, no sé com tantes dones prefereixen quedar-se a casa tot el dia!, jo només deixaria de treballar, si tingués molts de diners, i a canvi pogués estudicar i fer totes les activitats que m'agraden, però estar a casa tot el dia és un rotllo!!
Quan acabi el tractament, em replantejaré la meva vida, i decidiré d'una vegada que vull fer quan sigui gran, crec que amb 41 anys i dos fills, ja és hora!, de moment toca pensar, descansar, llegir...
El que m'agrada més de tot, es comunicar sentiments, ajudar a sentir-se millor a la gent, parlar, i escoltar, i sobretot conèixer amb més gent i compartir diferents punts de vista de la vida, política, etc...
Avui aprofitaré per sentir-me més lliure, fins ara...

"Allargo la mà, i no sento res,
allargo el braç, i ningú l'agafa,
solitari és el meu món,
ple de ferides en el cor.

Alço la vista, i veig el cel,
avui es blau magnific,
giro el cap, i estàs tú,
dona'm la mà company,
dona'm la pau que busco."
Montse

jueves, 23 de agosto de 2007

VINDRAN TEMPS MILLORS

Avui estic, cansada, no tant com la setmana passada, i veig que els dies van passant, i cada vegada estic més farta, d'estar així.
El motiu d'aquest cansament es un tracrament que estic fent contra el virus de l'hepatitis C, el coneixeu?, doncs és l'hepatitis asíntomatica, perqué quan tens els síntomes ja pots còrrer.Es un tractament molt dur, una combinació de pastilles de rivavirina, i d'interferon, i cada dia que passa, més cansat et trobes.
Per això ahir us vaig dir que ara mateix, no faig res de res, no per falta de ganes, sino perqué no puc fer gaires esforços, que en la vida normal en realitat no ho ´son.
Però ja falta menys!, acabo el març de l'any que ve!
Això comporta que estic molt de temps sola, i li dono voltes a tot, perquè encara que els amics sàpiguen que no surts, o estàs malalt, pocs s'acosten a veure't, que hi farem!, en aquests moments, un sap amb qui pot comptar, i t'adones, que en realitat pots comptar amb molt pocs amics, i es quan et portes les decepcions que et fan mal.
Però el que si faig és el programa de ràdio, i m'omple bastant, encara que cada vegada em canso més, però escriure ajuda a treure els teus dimonis, i em va bé.
Doncs bé amics, ja parlarem, us deixo un pensament.
"Demà tot anirà millor, sortirà el sol i la lluna, i podré arrivar a tocar-los, jugaré i m'ompliré de vida, d'amor, i res en separarà"

miércoles, 22 de agosto de 2007

PER FI TINC EL MEU BLOG

Hola!
Després de tafanejar, i llegir tots els vostres blogs, m'he decidit a fer el meu propi blog.
Espero que em visiteu, com més siguem millor.
En l'actualitat no fagi res, però res, de veritat, només un cop a la setmana faig un programa de ràdio sobre literatura, amb un grup de gent, que el que ens uneix a tots és l'afició d'escriure i compartir els nostres escrits, així com comentar alguna obra d'autors coneguts.
Us espero a tots!!1