L'ATARDOR

Ara recordo la cançó de Collage, que deia així:

Aquellos días de otóño se hacían eternos....

siempre la misma pregunta dónde estás tú...

Ara que es fa de nit, molt abans, i que els dies s'escurcen, donant pas a la nit.

Ara que els arbres canvien de color, i les seves fulles cauen,

dins d'aquest mar de colors, em vull banyar, acaronar-me,

sentir la olor a terra, a arbres, a Natura, sentir olor de fulles seques.

Ara que el temps camina més lent, omplint-nos a tots d'aquella buidor,

de melangia, de records passats i presents, i d'allò que queda per venir,

ara vull sentir-te més a prop, ara que tinc fred, i els meus peus busquen calor.

Ara vull escoltar aquelles paraules, alegres, aquell soroll de vida,

aquells dies d'estimar-se, d'estar cuberts per una manta,

de caminar en el bosc, i sentir la fredor del nostre alé,

ara com sempre, seguirem donant pas a una nova estació,

una estació més en la nostra edat, en el nostre camí.

Amics, tots suaus, sentint les veus dels passatgers, obrim el pas,

sentim entre tots la calor de l'amistat, comprensió,

sentim tal i com és la vida.

-MONTSE-

Per tots vosaltres, us dedico aquestes paraules...per un atardor sense fronteres.