domingo, 30 de septiembre de 2007


Hola!!!!!
Després d'aquesta dura setmana, demà tornarem a ser una família.
Tot el dia amunt i avall, que, si a l'Hospital, que si els nens, que si la compra, que si els papers de cole,...etc...etc...
S'ha acabat, el donar voltes, demà a casa.

sábado, 29 de septiembre de 2007



El que tots necessitem de tant en tant, i jo us ho dedico a tots vosaltres.

Perquè entre tots reflexionem, sobre per el que val la pena lluitar.

També, l'altre dia parlava amb el meu pare, sobre els tractaments mèdics, com ara bé el que faig jo, del que valen, i del que suposaria tenir-ho que pagar nosaltres, i de la quantitat de gent en aquest món, que es mor per no tenir medicines, ni assistència mèdica, i jo pensava que erem privilegiats per viure a on vivim, i de tenir el que tenim.

Perquè envers malgastar els diners per fer guerres, hauríem de manifestar-nos en contra els nostres governants, perquè els destinessin a salvar les vides dels menys afortunats, com ara el que diem el tercen món, perquè no sóm tots del mateix món?

jueves, 27 de septiembre de 2007

JA SABEM ALGUNA COSA


MIGRANYA!!!!!

Un atac de migranya és el que te al cap, UFFF!!! per fi una mica de llum.
En quan a la infecció segueixen buscant motius, però han descartat res greu, com un possible tumor.
Avui em vist la llum, al final del tunel.
Esperem que trobin la infecció.
I com diu la Lucía, no s'ha d'oblidar que res més importa en la vida, que aquelles petites coses que ens ofereix cada dia.
GRÀCIES A TOTS AMICS BLOGAIRES!!!
US ESTIMO!!!!

miércoles, 26 de septiembre de 2007

COM EXPLICAR...

La meva vida el meu món es desmorona, la incertesa, el dubte, l'angoixa, les ganes de plorar i no poder fer-ho, el cansament físic, psicologic, ara tot es res, res no importa, he entrat en un túnel negre, i no sé quan s'encendran les llums.
Res existeix, i dintre meu, necessito cridar, i no puc..
Necessito dir que no es just...
Necessito trobar la sortida...
Ara tot es desfà con un joc, i segueix jugant sol, jo no vull participar, i el joc continua.
Ara necessito dir, que res val la pena, més que la vida, la família, els amics, l'amor, no val la pena res mes per tenir-ho tot.
Ara dins la incertesa de la malaltia del meu marit, no puc plorar, ni dir que estic malament, no puc pensar, no tinc el cpa clar, necessito respostes, i no venen.
Aquestes discusions que a vegades tenim, les ganes de fer-nos mal, res val la pena, amics, disfruteu del que teniu, perquè davant l'espera, res val la pena.

martes, 25 de septiembre de 2007

El que faltava

Amics, he trepitjat merda, segur, perquè des d'ahir tinc el marit ingresat, i fent-li proves, i els metges no saben que té, amb forts dolors de cap que no se li passen i una infexxió que no troben.
Vaja panorama!!!!
Estic, que no m'aguanto en peu, us deixo perquè es de nit i vaig a descansar, fins demà amics!!!

lunes, 24 de septiembre de 2007

LA HEPATITIS C

Avui he anat al metge, m'ha dit que tot anava bé, dintre de la normalitat, que tinc anemia, defenses baixes, perdua de pes, etc...però que tot funciona, i que seguirem els sis mesos que queden de tractament, però que la cosa pinta bé.
He sortit més animada, però es que estic tant cansada, que vull fer les coses i no puc, el cos el tinc com si tingues la grip permanent, i es molt pesat trobar-se així, dia darrera dia.

domingo, 23 de septiembre de 2007

PAU, TOLERANCIA, VALOR


Gandhi, una persona per no oblidar, amb la pau, tolerancia i amor, va aconseguir la independencia de la India.
Es va enfrontar als invasors del seu país, amb valor, i sense aixecar la mà a ningú.
Crec que tots hem d'aprendre d'aquesta gran persona, ja que en el nostre món, i la nostra societat, hi ha massa intolerancia, i falta d'amor.
Encara ens queden moltes coses per les que lluitar, però hem de tenir clar, que amb guerres i discusions no anem enlloc, proposo que la gent ens comencem a entendre, i deixar de criticar-nos els uns als altres, i arrivar a un acord. Aquesta és l'esencia de la Pau.

sábado, 22 de septiembre de 2007

QUIN CAP QUE TINC!!!

Porto no se quan de temps amb mal de cap, però avui, no s'em passa, mentre seguim recollint cabells del terra, passant l'escombra tot el dia, a més a més es un dia gris i lleig, avui no hi ha color, es gris, però... Brie m'ha donat una sorpresa, ha guanyat el premi al blog solidari, i ha nomenat el meu també, com a blog solidari, entre d'altres, això m'ha fet pensar que no hi ha dies grisos,mentre escriure en el blog serveixi, per donar-vos testimoni, i per combatre les injusticies, i també us serveixi per riure, tot té una finalitat.
Quan vaig obrir el blog, ho vaig fer per comunicar-me, per donar testimoni d'una malaltia, per exposar temes i rebre opinions, i la veritat es que estic molt feliç de que el visiteu i que a mica en mica fem una colla d'amis blogaires.

viernes, 21 de septiembre de 2007

LA RADIO MOLA

Ahir varem gravar el programa de ràdio per que s'emeti el proper dilluns, i erem molta gent, tant que varem fer un programa d'uns 70 minuts, teniem tantes coses per dir!!!
La ràdio engancha, et fa seu, i cada vegada m'agrada més parlar al micro, m'agrada més improvisar, i parlar de temes no preparats, per això ja no preparo la salutació ni el final, sino que surt, flueix...
I cada vegada ens coneixem més els tertulians i ens sentim més a gust entre nosaltres i el que fem, i això es nota en el programa.
Ahir varem llegir molts de poemes, i ens varem posar un tant eròtics, sí perquè sense voler-ho, solem acabar parlant d'un mateix tema, i ahir el tema era l'AMOR i la MORT, tindrem telepatia?
La qüestió es que tots plegats fem paraules.

jueves, 20 de septiembre de 2007


JO VULL SER COM....

Com la Demi Moore, la Nicole Kidmann, o com Angelina Jolie...

Jo vull ser una "chica Almodovar", com diu la cançó de Sabina, sempre busco si fa castings, i jolín!!, no en trobo mai, i això que va venir a Pineda de Mar a filmar la porta antiga d'una pastisseria, per la seva pel.lícula " Todo sobre mi madre", i m'en vaig enterar quan ja havia passat, jo!!!, quan arrivarà el meu moment d'estrella??

miércoles, 19 de septiembre de 2007

VULL ESCRIURE

Això es el que vull, escriure el que penso, i aramateix penso, que tot és molt díficil, que hi ha més intolerància de la que ens pensem, que no som tant "progres", que volem la vida tranquila, rutinària, igual que la de tothom...
Aquest es el problema, pensar igual que tothom, viure igual que tothom..
Juguem a ser diferents?

martes, 18 de septiembre de 2007

I segueix el tema ...la IMPOSICIÓ

Ara resulta que els avis que es varen agafar a l'arbreda, seràn jutjats, denunciats per l'ajuntament, i jo penso no es podríen fer les coses d'una altra manera?. Una avis que passaven per allà quan va començar la tala i es varen abraçar als arbres, en un acte espontàni?.
No es pot retirar la denúncia? o assistim a un altre polç contra el govern del poble?
La gent estem indignats, ja estem farts dels que ens governen, tota la blogesfera està esverada, per aquests actes de prepotencia.
Que vol demostrar l'esquip de govern?
Ja ho sabem que manen, que fan el que volen, però denunciar a una pobre gent espontania em sembla massa!!!
D'altre banda seguim tenin els màxims governants, esverats, però en realitat tot aquest esverament que porten, no es res més que una cortina de fum, per no arreglar, les coses que ens interessen ALS CIUTADANS DE A PEU, coses que a ells no els ve d'aquí: la vivenda, la sanitat, les escoles, els transports públics, els sous, les feines amb contracte "basura", les pensions dels nostres avis, de les vídues...etc..., coses que importen, però a ells tant se'ls hi fa mentre ells cobrin els seus grans sous, seguiràn discutint, per no fer res, i mentre a la televisió ens segueixen acribillant amb programes "BASURA", perquè no pensem.
No ens adonem que ens estem tornant tontos, o què?

lunes, 17 de septiembre de 2007

DESPRES


Després de la noticia, seguirem endavant fins que s'acabi, almenys val la pena.

Ara bé em queden molts de dies per acabar, i moltes coses per passar, però quan una cosa va bé s'ha de continuar.

Llegint els vostres blogs, repassant les vostres vivències, m'adono de que hi ha gent que sap molt, i que em queda molt de camí per recòrrer, agafaré energies per reemprendre a on ho vaig deixar, i decidir-me que faré a partir de...Març de 2008.

Treballaré, estaré amb contacte amb altre gent, seguiré endavant amb el compromís que he dquirit amb els companys i companyes de CIU, i seguiré treballant per el meu poble, i la meva gent de la millor manera que sàpiga.

Seguiré estant al costat de la meva família i dels que ara heu estat amb mí, en aquest llarg camí.

Suposo, que estudiaré alguna cosa, almenys aquest és el meu próposit i deixar de fumar.

Sembla un munt de intencions pel nou any.

AH!! aniré de viatge, vull anar a USA a fer la ruta 66, vull viure, i veure el món.

Hola món, estic preparada per descobrir-te


BIEN!!!!!

Les proves han sortit bé, no es detecta virus a la sang, pel que continuem el tracrament fins al final.
Almenys aquest patiment val la pena!!!

domingo, 16 de septiembre de 2007

DONES


Sempre anem igual, amunt i avall, volent controlar tot el que ens passa el voltant, i no arrivem, no arrivem...
Jo tinc unes veines molt inusuals, es barallen, es diuen de tot, i després cón íntimes, "amigas de la muerte", la veritat es comic el que pot fer l'avorriment de no saber que fer en nosaltres les dones.
La majoria del meu barri no treballen, no tenen res més a fer, i com sempre hi ha LA REINA, la controladora, la que "si no me haces la pelota, no te hablo" i també té el SEQUITO, que diu "si no sigues a la reina, no eres amiga nuestra", com si anèssim al parvulari!!
Com pot ser que a l'edat que comencem a tenir, i en la nostre epoca, hi hagi dones així!!, disposades a aguantar un matrimoni infeliç, una vida infeliç a canvi de diners? a canvi de ser LA REINA?.
Doncs, em nego a entrar en aquest CLUB i tú?

sábado, 15 de septiembre de 2007

RECORDAR

Avui, molt malament!! UFF!!!, però auí estem, cada dia pitjor, però aguantant, ja estic esperant a veure que em diuen dilluns del resultats de la prova d'ADN.
Recordant, els temps de joventut, que jo vaig viure, entre els 80 i 90, i la seva música, i l'ambient, i les marxes !!!
Com m'agradava, sortir, conèixer a gent, fer teatre, ficar-me a tot arreu, amb la inquietut, de l'adolèscencia.
Quan va ser que vaig començar..., la vida psicodèlica, que al principi sentia més que ningú, i al final, no podia deixar.
Quan recordo aquells dos anys, i veig que avui en dia sóm el principal consumidor de coca, i de pastilles, i no passa res, no es nota, la gent es igual de beatiful, va de bé, ja no va de "tiradillo", i passen anys visquen així, i no passa res, la societat no veu, no mira, gira l'esquena, o es que tots son iguals?
Abans erem pocs, i !tirats!!, ningú es preocupava per tu, eren els primers temps de la SIDA, no havien mitjans, quin desatre, ésser una lacra, i ara tot va bé, hi ha de tot, però que tolerants!!
Tot això passarà factura d'aquí uns 10 anys, i llavors que?.
Les marxes dels 80, quina energia, només amb un pesar, no haver capejat el temporal, i estudiar,si senyors, això és el que trobo a faltar, els estudis necessaris per lluitar, per treballar. Ara tinc temps per pensar , recapacitar i com no per recordar.

viernes, 14 de septiembre de 2007

DIVENDRES!!!!

Divendres, dia de la injecció, quina putada hem de matar els bichitos, abans que ells em matin a mí.!!!
Dia trist i gris, fa fred, no tinc ganes de res, estic de baixa moral, i aquesta tarda tinc que anar a la ràdio, menys mal que el meu pare m'acompanyarà amb cotxe i em tornarà a buscar, perquè jo no puc arrivar-hi caminant, i conduir, com que tinc el cap tant malament que em marejo molt, no puc.
Aquestes i moltes altres penalitats d'un tractament, que francament s'em fa molt llarg, i el dilluns sabré com va, tindré el resultat de les proves d'ADN, si va bé seguiràn possant-me la medicació, sinó fóra, i a esperar que surtin nous tractaments, per evitar un càncer o una cirrosi de fetge, quina gaita!!
Però vull suposar que tot anirà bé, i em curaré, per poder donar testimoni de que es pot vèncer a la malatia, sinó no em moriré, ho prometo.
Ah, bon cap de setmana a tots!!!

jueves, 13 de septiembre de 2007

ELS CURSOS DE CATALA

Volia fer un curset del nivell C de català, tot i que no podré anar-hi sempre, m'ajudaríen uns amics, però ahir una amiga em va dir que valia 277 euros, que s'havia de pagar la setmana que ve, aquesta noia em deia que l'ajuntament no ho subvencionava, i que no creia que el pugués fer, perquè com es calr, quest mes els llibres dels nens, la roba, l'esport, moltes coses a pagar.
El que si feia gratuït l'Ajuntament era els cursos de català per gent que no el sap parlar, i mentre m'ho explicava aquesta noia, em deia que estava indignada, i que almenys es podria subvencionar una quantitat per l'ajuntament, o bé a pagaments fraccionats.
La veritat es que l'Ajuntament no facilita res al d'aquí, almenys això, que s'ha de fer perquè s'inverteixi més en cultura?, perquè els d'aquí poguem accedir a uns cursets, que moltes vegades són necessaris?.
He preguntat a l'Ajuntament de Pineda de Mar, i val el mateix, però hi ha ajuts, si estas a l'atur, família nombrosa, etc.., i que faran una reunión informativa.
Pot ser que tinguem un govern a la Generalitat que no ens faciliti als catalans, treure'ns els nivells de català?, que els interessi que no hi poguem accedir, posant aquests preus?
Catalanets i catalanetas, el català ni la cultura catalana, interessen, la cosa està minvant.

miércoles, 12 de septiembre de 2007

AVUI TORNADA A L'ESCOLA

Després de tenir tot arreglat, per anar a l'escola, per fi!! ha arrivat el gran dia, els meus dos fills han anat a l'escola.
El petit no va poder dormir ahir, pels nervis, i com és clar jo tampoc vaig dormir, encara que a mi, més igual no dormir, ja que no dormo més de tres hores seguides.
Avui ens hem llevat a les 7.15, tot depressa, el gran ha anat a buscar el pà per fer l'esmorzar, i ha estat el primer en marxar, després al petit, el seu pare l'ha acompanyat a l'escola perquè anava molt carregat.
Quan han tornat al migdia, estàven contents, el petit cansat, i deia aquesta nit passada no he pogut dormir de nervis pel cole, i aquesta que ve per anar a Badalona a veure el Pressing catch, i jo he pensat, una altra nit!!
El gran ha vingut content, i aquest any està més entusiamat, per l'asignatura de història, que li agrada molt.
Bé ja ens hem posat en marxa un any més.

martes, 11 de septiembre de 2007

LA DIADA

Avui he donat un tomb per Can Campassol, s'ha llegit una mica de història sobre la diada de Catalunya, i hem cantat els segadors i per acabar els nens han fet una ofrena floral.
M'agradat molt cantar el nostre himne, feia temps que no ho feia, però erem quatre gats, i de cop i volta quan hem tret el vermut, s'ha omplert de gent, que es barallava per tot, pel menajr , el veure, fins i tot volien els colors que tenien els nens.
Això sempre passa, i com que avui es feien actes a diversos llocs de Malgrat, la gent ha fet un bon vermut.
Jo com que estava molt cansada, hem decidit anar-nos a dinar a un Restaurant.

lunes, 10 de septiembre de 2007

Feliç diada

Tornarem a vèncer

TEMPS ERA TEMPS

Com diu en Lluís Llach, en la seva cançó, (haig d'aprendre a penjar imatges al blog, ho faré), quins temps aquells, en que després d'un dels seus concerts sortíem reforçats, i preparats i orgullosos de ser catalans,quins temps aquells en que teníem aquelles converses interminables, en que no exisitía l'hora de tornar a casa..,i la vida era "BEATIFUL".
Com canvien les situacions i les coses, i com sense voler-ho hem entrat en la roda de la vida!!!
Temps de diàleg, temps de ser lliures...temps polítics de reinvidicacions, i jo pregunto on estàn les nostres veus i reivindicacions?, S'han complert?
Ara es temps de reflexió, pensem el que vol dir l'11 de setembre, i els colors que hwm de portar.
Ara que el poble ha vençut, pensem que es el que farem demà, i si tornarem a sentir aquesta unió viscuda aquests dies.
Temps de pensar i de donar, i temps per aprofitar a fer tot allò que hem de fer.
Des de la malatia, el temps es para, no tira endavant, passa més lent, es estranya la percepció dels temps per cadascú, sempre es diferent, i en la lentitut dels dies i les hores, segueixo fent-me la pregunta màgica, desprès de tot perquè?

domingo, 9 de septiembre de 2007

NITS SALVATGES!!!!

Estava recordant els anys 80, en que les nits eren salvatges, en que no tenia responsabilitats, en que tot era una gran festa.
I sobretot la rebel.lia de la joventut.
Però també passa factura, tot.

LA NORMALITAT

Aviat comença la normalitat, però quina normalitat?

Els nens comencen l'escola, ja estem preparant les motxilles, folrar llibres, preparar tot el mterial.

Suposo que en diem normalitat perquè es quan portes un horari fitxe, entre la feina i la casa.

L'hora d'esmorzar, dinar, berenar, fer deures, sopar, dormir, ...i així cada día, apart calr del dia d'esport, classes, etc..

També ja es comença a fer fosc a partir de les vuit de la tarda, i aviat es farà fosc a les cinc i mitja o abans, arriva, l'hiver.

L'hivern, perquè, ja no tenim ni atardor, ni primavera, passem de la calor al fred

sábado, 8 de septiembre de 2007

SENTIMENTS

Dins la meva soletat, afloren tots els sentiments, i costa tant, remontar, en una lluita contra la malatia.
Tinc temps per pensar, potser massa temps, voldria dormir tot el dia, perquè a vegades no reconec alguns dels sentiments que em venen al cap.
Avui en Salva m'ha dedicat una cançó de Queen en el seu post, que diu que ha nascut per cuidar-me, per estimar-me, tota una mostra d'estimació que va molt més enllà de les nostres vides.
Es senyal que després de 19 anys, aquest sentiment no ha canviat, per cap de nosaltres, sempre hem caminat junts, en la mateixa direcció, i ens hem donat el que casacú necessita, ens hem complementat, i hem superat molts de problemes junts, ara estem afrontant un repte més.
També m'he adonat, de que les persones em poden seguir sorprenent, tant per actituts bones, o dolentes, he rebut molt de suport de part de tots els blocaires, i també he rebut molt de suport, de gent que no ho hagués pensat, en canvi en la gent que jo creia, m'han fallat.
Quan esperes molt, i el resultat es negatiu, sents la decepció, que et convida a girar l'esquena, i a acceptar el que és evident.
Avui estic sola, fins demà, i demà a la tarda també estaré sola, i sento la buidor, que només es sent quan tens la sensació de solitut.
Solitut, bonica paraula, però el seu significat és prou dur. Sento la falta de la energia que sempre he tingut, el somriure, la feina, el moviment, la sensació de independència que sempre he sentit.
El meu cabell segueix caient cada dia, l'aspevte físic comença a ser una mica deteriorat, em miro al mirall, i els meus ulls, s'han apagat, la meva cara està blanca, no tinc aquella estrella que tenia, fins ara.
No es que l'aspecte físic sigui el que més importa, però tot el meu cos està canviant, i amb ell la meva mentalitat, els meus pensaments i sobreot els meus sentiments.
I així seguiré lluitant, amb l'ajut dels meus, que són la família, i quan dic família em refereixo a marit, fills, pares, germà, i amics, perque ja hem format una família, i amb ella dic els amics, perquè la família et ve imposada, però els amics els tries tú.
I ara amics, us deixo, perquè seguiré divagant, decansant, i llegint els vostres blocs.
Ah!!, JO TAMBÉ HE NASCUT PER ESTIMAR-TE, a tú Salva, perquè ets irrepetible, i per això em considero afortunada.

ENS CENSURARAN EL PROGRAMA?

Ahir, varem gravar el nostre programa de ràdio Fent paraules, i ens va sortir molts bé, de manera espontànea, tothom portava escrits i poemes sobre els arbres, que oportú!!, varem riure molt, perquè la situació era cómica, la veritat.
Us animo a escoltar el programa el proper dilluns després dels informatius del migdia, sobretot perquè vaig comptar amb la col.laboració de la sra. Carme Castellà, i la veritat, es que quan llegeix algun poema, el llegeix tant bé, que t'entran esgarrifances, perquè es posa en el paper del poeta, molt díficil de transmetre aquesta sensació.
Espero poder comptar amb ella, i amb molts més en el proper programa, i les meves gràcies anticipades a tots els que ens escolteu!!!

viernes, 7 de septiembre de 2007

UN RECORD A EN JOSEP GONZALEZ

Ahir es va enterrar a en Josep Gonzalez, mestre de l'escola Fuencisla, director del grup de Teatre Palla Cremada, col.laborador de sardanes, amic...
Jo no vaig poder anar a l'enterrament, perquè no em trobava bé, per anar-hi, però des d'aquí un record per a en Josep, i les condolències per la família, Araceli, Olga, pares, germans, en fi que es pot dir, davant la perdúa d'una persona que ha contribuit tant al poble!!
Adeu Josep, ens veurem a l'Hostal de l'Arengada.

AVUI COMENCEM LA TEMPORADA DE RÀDIO

uff!!!! que bé avui comencem la nova temporada de "Fent paraules", i espero que vagi molt bé i que cada vegada hi hagi gent interessada en participar en el nostre programa.
Ja us explicaré com ha anat, ara l'estic preparant, us animo a tots a participar, ah!! i si el voleu escoltar, el retransmeten el dilluns a les 13.15, a ràdio Malgrat, desprès dels informatius.

jueves, 6 de septiembre de 2007

LA SÍNDORME DE RED

Mai n'havia sentit a parlar, fins que el diumenge passat, ens varen convidar a dinar, uns amics amb els seus germans, els que tenen una nena amb aquesta síndrome, la mare molt amable i cqarinyosa, em va explicar que aquesta malaltia es detecta a partir dels 15 mesos, que al naixement i durant aquest temps el creixement es norma, i de cop i volta veus que a la teva filla, li costa caminar, perd la parla, en fi un calvari, per la família i la criatura.
La mare m'explicava que va a una escola especial i que es pagada per la Generalitat, però que la pensió que té la nena es de 8000 pessetes de les d'abans, o sigui 48 euros, i que ara havia demanat un ajut pels bolquers, i que li varen dir que mai els donen.
Prou trist, i dur, es veure com un fill, que es el que més estimes al món, cada vegada empitjora, i que a sobre els ajuts socials sembla que se'n riguin de tú. Això és la societat del benestar? solidaritat?
A més a més es una malaltia que només afecta a les nenes, els nens, acaven en un abortament, i només sol passar a 1 de cada 10.000 o 15.000 persones, per la qual cosa són aquelles malalties a les que es destina molt poc pressupost per a la seva investigació.
El que si vaig veure, es tal amor a aquesta nena, tanta resignació dels pares, i l'acceptació del que passava a la seva filla, que va ésser tota una lliçó d'amor incondicional, a aquesta nena no li faltarà el principal que es l'estimació i abnegació total d'uns pares, que es mereixen tot el meu respecte, i suport.

miércoles, 5 de septiembre de 2007

ESPERO SER MILLOR PERSONA

Després de tot el que ha passat aquests dies, he après que la unió fa la força, i que hi ha molta gent que val la pena.
Jo no sé si és aquest maleït tractament, però sempre tinc "malsons", i en aquests sommis, em rebelo i dic el que penso a les persones, però m'estic donant compte, que creix el meu odi cap aquestes persones, sempre m'ha costat molt dir prou, però quan ho dic, no puc resistir la presència d'aquestes persones.
Desprès, aquestes persones, són las que fan més drama quan et mores, i volen figurar davant de tothom!!!
Quan vaig a algun enterrament, que normalment es de molt compromís, sempre veus el mateix, i jo em faig la pregunta, li has donat tot el suport i l'amor en vida?, l'has estimat i conegut realment?, jo entenc el que la gent plori, sempre fa mal la mort d'un ésser estimat, però fa més mal i sobretot quan t'estimes a la persona, no haver aprés i estimat més al difunt.
Bé, ja estic divagant massa, es que hi ha coses que em fan molt de mal, i no puc entendre la hipocresia, ni la deixadesa.

martes, 4 de septiembre de 2007

HEM GUANYAT LA MOCIO

El resultat del ple extraordinari de l'Ajuntament, ha estat que ha guanyat la moció presentada per tots els partits de l'oposició, encara que la sra.alcaldessa, ja ha dit que no parlava perquè la sentissim els que estavem a fòra, sino pels que l'escoltaven per la ràdio, bé el cas es que ha dit que tirará el projecte endavant.
No sé si es suspendran les obres, el que sé es que el poble ha guanyat, però com que es un projecte aprovat per 12 vots a favor en l'any 2004, ja han passat el temps de les alegacions no sé si dret a llei, és factible o no talar-los, el que si sé que a la sra. Campoy li comportarà un preu polític, encara que ha dit, que estava molt tranquila, i que seia conseqüent amb el projecte que es va aprovar en el seu moment.
La veritat, no sé com acabarà la història, avui el poble cel.lebra una petita victòria en front d'una alcaldessa que porta governant 16 anys amb mà de ferro.
Espero que vulgui dialogar, i arrivar a un acord, que agradi a tots, la lluita continuarà, perquè s'ha constituit una plataforma, les ganes i són, però entre tots els manifestants, he pogut veure la gent del meu poble, la gent de tota la vida, i això ens ha acostat una mica més els uns amb els altres, el dialeg espossible i això es el que importa.
La gent que no es mulla, es la que hi té alguna cosa a guanyar, o sou nouvinguts al poble, que en són molts, però els de sempre, hi estarem a sobre.
Un pols al dialeg!!!!!!!

lunes, 3 de septiembre de 2007

ULTIMA MANIFESTACIÓ

Avui la ultima manifestació, demà tots al PLE, espero que guanyi el poble, no els polítics, perquè el poble fora de les seves ideologies s'ha unit per lluitar, tot i estant en política des de fa ben poc, penso que és el poble que ha de dir en aquest ple.
Ah a totes les de Malgrat que em deixeu notes, segurament us conec, jo tampoc se qui sou, però si ens seguim comunicant segur que ens coneixerem, gràcies, m'encantan els comentaris que em feu, com més millors, això m'està ajudant molt contra la malaltia.
La comunicació es primordial pels malalts, que sempre els deixem aparcats a casa seva, perquè no tenim temps per anar a veure'ls, i sempre pensem ja hi aniré, per això recomano i us convido a que recomeneu a gent que està malalta que es faci un bloc, i es comuniqui.
Cal que les persones ens ajudem, sigui d'on sigui, no podem deixar als amics, familiars enrera, i en una societat cada vegada més cruel, que la gent només pensem en noslatre mateixos, hem d'intentar des d'aquí fer-la millor.
Jo ja tinc clar, que molta gent et deixa de banda, i que d'altra t'expresa el seu sentiment de solidaritat i d'amor, però a la vegada m'han donat pals a totes bandes, ara sé qui són els meus amics, i dins del mal que m'han fet, jo no podria ésser com ells, jo sóc de les que no s'obliden dels éssers estimats, no vaig a plorar als funerals, i a fer-me veure, tot el que hem de fer és en vida, després tot ha acabat.
La lluita, per tot el que passa el que tenim i el que sentim, es diaria, i hem de seguir intentant, ésser cada dia més persones.

ELS NERVIS EM DOMINEN

Ja està el que va dir la doctora ja està passant, avui he montat una bronca a tota la família que "tela marinera", estic totalmente irritable, no puc aguantar -me els nervis, i ho paga els que manys culpa tenen, el meu marit i els meus fills, m'estic tornant boja?
A la meva família que es el que més m'estimo, Perdó.

I seguim parlant de la riera, avui al matí han fet una conexió des de TELE 5, sembla que a tot arreu es fa ressó, i a Catalunya la premsa no li dona importància.

Serà que aquí ens mana a tots el PSOE???

La premsa, està comprada?

o la Conxita te molta influencia??

Quina pena de país!

Però seguim defensant la riera, qui guanyarà aquest pols, la Conxita o el poble?

domingo, 2 de septiembre de 2007

AVUI PUAFF!!!!!

Avui, és un mal dia, estic PUAFF!!, no puc ni estar sentada, em fa mal tot, i sobretot el cap.
Us deixo perqué avui no tinc ni esma per explicar-vos res, i si ho fes treuria els meus dimonis, no vull fer cap disbarat.
UNA ABRAÇADA

PUAFFF!!!!!!!

sábado, 1 de septiembre de 2007

UN POLS A LA MEVA LLUITA

Avui, dissabte, mal dia per a mi, estic sentada al menjador, i en fal mal els colzes al fer servir el teclat de l'ordinador, per això dic, segueix la meva lluita.
Ahir la meva mare, em va renyar per anar a la Riera, que tinc que descansar, que no haig d'agafar nervis, etc..., coses de mare, però si no puc fer res durant el dia, només estic a casa, doncs em reservo les forces, per anar a les manifestacions, i això la mevba mare no ho enten, però bé, haig de fer alguna cosa, perquè estic molt agobiada moralment, perquè imagineu-vos, una persona activa, nerviosa, amb inquietuts, que sempre he estat treballant fóra de Malgrat, tot el dia tractant amb gent, i de cop i volta a casa, al sofà, del sofà al llit, sense veure a ningú, només als de casa, que són els qui paguen el meu mal humor, i només pensant en la neteja de la casa, i coses que em posen nerviosa, no em reconec a vegades.
Cridant als meus fills, manant tot el dia, és esgotador, no sé com treure'm l'angoixa de sobre.
Tant inútil em veig, que ja ho veieu, necessito, desfogar-me, fer alguna cosa, i pensar que em queda fins el març que ve, Que malamanent!!!
Menys mal que aquesta nit vindran amics a cas, i la veritat, es que ens va bé a tota la família, per canviar de xip, i estar amb algú més que no siguem nosaltres, almenys intercanviarem paraules i opinions diferents, i riurem una estona, és necessari riure.
I ara que dic això, l'altre dia li explicava el meu tractament a una noi, i em deia, que no es podia creure que ho expliques i em veiés tant bé moralment, i es que has de treure forces d'on no n'hi ha, això es primordial per combatre les malaties, i jo no em vull esfonsar, que encara em queda molt.
La setmana que ve tindré els resultats de les proves d'ADN, espero que surtin bé, i que el que estic passant valgui la pena.

En quan a la Riera, seguim lluitant, avui feien tallers durant tot el dia, per a nens, i xerrades per els adults, els joves que lluiten i que es queden a dormir allí, són els veritables lluitadors per la causa, em sento orgullosa de que encara hi hagi joves compromesos, per a tots ells, el meu sincer reconeixement i admiració. UNA ABRAÇADA A TOTS ELLS, US ESTIMO!!!!

Es la joventut la que empeny el camí,
és la joventut la que lluita pel canvi.

Admirable compromís,
àgil i energica, joventut.

Amb vosaltres voldria estar,
i tornar enrere per viure ,
altre vegada aquesta plenitut.

-Montse-