jueves, 18 de octubre de 2007

EL MEU VIATGE

Després de gravar el programa de ràdio, de llegir, de passar una bona estona, estic a casa, pensant, per variar, mirant tots els vostres blogs, intentant contestar-vos, i a la vegada em fico amb altres blogs per conèxer a més gent.
Avui un dia regular, porto tres dies amb ganes de vomitar, amb mal d'estomac i recollint més cabells que mai, menys mal que tinc molt de cabell, si no estaria completament calva, com una bola de billar.
Ara bé, animada, a vegades agobiada d'estar a casa, de no poder fer més, i veient que el meu esperit cada vegada es rebela més contra el meu cos, però bé.
Vaja aventura la meva, una vida plena de contradiccions i entrebancs, de petita volia ser diferent, i al final em vaig sortir amb la meva, però no volia que fos així, però bé, com a vegades dic, la vida s'enfila, la vida t'ensenya, i sempre podem rectificar.
No es que tingui arrepentiment, per tot, per algunes coses i d'altre banda he tingut experiències espectaculars, i les recordo amb alegria, mai amb melangia, perqué el que no ens convé ha de marxar de les nostres vides.
Vaig passar una época que em sentia, inferior, dolenta, bruta, no em sentia bé amb mi mateixa, i em va costar una depressió, però ho vaig superar, perqué el que ha passat, simplement ha passat, i ara amb el cap ben alt, segueixo endavant, tot i visquen en un poble, que al principi no em va rebre gaire bé, però que ara em sento estimada per molta gent, i penso als meus 41 anys, " A pastar fang" jo sóc jo i les meves circumstàncies.

El poble, petit, abans, però es petit amb la gent de sempre, el poble que a vegades et jutge, i després s'oblida de tot, és el meu poble, bo o dolent és el meu poble.

Demà serà un altre dia, avui he escrit aquests petits pensaments, per si us serveix, per reflexionar, o bé per entretenir-vos.

14 comentarios:

Anónimo dijo...

hola montse,has dicho algo que me ha hecho sentir bien,lo que no nos conviene se tiene que ir de nuestras vidas,yo lo hice ,despedi a alguien que no me convenia..,maria.

blumun dijo...

Hola, y adelante.
He leído algo que me ha hecho gracia, tu pueblo es igual que el mío. Todos son jueces y parte. Vale más hacer la tuya , porqué ten por seguro, que esos "jueces" haran la suya.
Besos.

garmir dijo...

Montse:
Ens tens a nosaltres per tot el suport moral que et faci falta, no t´angoixis, t´acompayarem en el cami i sortirà bé.
Endavant.

Miquel Casellas dijo...

Hola Montse. Naltres som un grup que també fem radio tipus tertúlia. Ara comencem ja te comentare. Animu i amb el cap ben alt endavant.

pescador dijo...

HOLA MONTSE PASABA A SALUDAR
no dejare comentario pues no entiendo lo suficiente para decir algo....pero si puedo agradecer los estimulantes comentarios que vienen desde tu pueblito alla por la peninsula iberica
abrazos

MIGUEL MUÑOZ GONZÁLEZ dijo...

A la vida tots hem comès algun error, però d'ells també s'aprèn. El que està clar que tots tenim passat, d'algunes coses ens podem penedir, però afortunadament hi ha moltes mes de les quals ens sentim orgullosos. Com tu comentes queda-te amb lo positiu, i treballa i lluita per un futur que t'ompli com a persona.

Carmen Bellver dijo...

Te agradezco la visita. Me he puesto a ojear tu blog. Resulta curioso.

Un saludo.

Ana dijo...

Hola Montse. A la teva pregunta de la diferència entre TS i ES, es difícil contestar-ho en un lloc com aquest. Hi ha grans diferències i grans similituds. Básicament, l'educador, com el seu nom indica, fa una tasca de re-educació, re-socialització de col·lectius amb dificultats; el TS és més gestor de recursos, identificar quin és el problema i buscar les possibles solucions. Aixó és molt escuet, i és que hi han moltes modalitats de feines. El TS és l'assistent social.
A la meva feina en una llar d'avis, gestiono el cos de voluntariat, intervinc amb les famílies dels avis per qualsevol problema de l'ordre que sigui, m'ocupo dels nous ingressos i també faig atenció personalitazada als avis, així com estimulació cognitiva i grups de conversa terapéutics.
Espero que et serveixi aquesta informació.
Ana

maria dijo...

Des de quan te interesa la opinió de la gent del poble? jo ja fa temps que paso, ja que mai es al gust de tothom, i no saps els disgustos que te estelvies, creu-me.

Bito dijo...

Tienes algo en tu escritura... que sin ser genial enganchas, que sin ser obra maestra encadila... supongo que porque en tus letras se trasluce que eres un linda persona, y eso me llama.

No tiene nada que ver con el post, pero lo pensaba mientras te leía, es de los post más sinceros que he leído en mucho tiempo.

Bito dijo...

gaire bé ¿qué significa?

Montse dijo...

bito gairé bé, significa, casi, por ej. casi me caigo, etc..

Bito dijo...

Gracias por su aclaración, y no se preocupe porque entiendo perfectamente su lengua (alguna que otra palabra se me escapa pero es cuestión de preguntar) no hay más que ponerle ganas y que el texto invite a leer. Además, a lo tonto a lo tonto terminaré por aprender catalán, que es una lengua que me llama bastante la atención.

Brie dijo...

Montse, guapa, yae llevaba días sin pasar por aquí y te tenía un poco abandonada :D Un besote!!