sábado, 31 de mayo de 2008

ELS TEMPS EDEVENEN NEGRES

Fa dies que no em puc posar al blog, ara mateix estic totalment bloquejada, el meu pare ha estat a l'Hospital, i ha de tornar la setmana que ve, i la veritat es que els metges no ens ho han pintat gens bé.
Quan reps una notíca d'aquest tipus et quedes bloquejat, es com si t'envoltes una aura plena de tenebres, tot el meu cos tremola, entre el fred i la calor.
Pensava que una vegada d'haver vençut la malatia, no em podia passar res més que tot aniria bé, i que per fi tindria una vida normal i feliç.
I ara, aquest cop tant fort, tant dur, i més quan el meu pare és un home molt ben conservat, sa, i que no tenia cap símptoma, sols un mal d'esquena, pel que va anar al metge i de seguit el van ingressar i fer proves, i ja veieu quin futur.
No m'imagino la vida sense ell, ara mateix, no tinc paraules ni estic preparada per cap acomiadament, el cop ha esdevingut tant dur i tant sobtat que ara mateix no puc pensar.

jueves, 22 de mayo de 2008

JA TINC EL NIVELL C DE CATALÀ

Per fi ho he aconseguit !!! I això que tenia assumit que repetiria curs, però he aprovat.
Una cosa menys en la que pensar.
Només em falta aconseguir la feina a prop de casa, i estic esperant que d'un moment o altre em truquin de l'Ajuntament de Pineda, si això passés voldria dir que aquest és el meu any.
Els nervis em dominen, no puc dormir, l'espera es fa eterna...Paciència, com diria la meva mare.

Ara que ja estic molt millor, sembla impossible que sometre's a un tractament tant dur pugui limitar el teu ritme de vida, i a la vegada sembla impossible, la notable milloria que he sento al deixr-lo, ara només em queda esperar a les proves del mes de setembre per comprovar que el virus no es detecta i que estic completament curada.

lunes, 12 de mayo de 2008

I ARA ELS EXÀMENS DE CATALÀ....


Estic desfeta dels nervis de fer exàmens, entrevistes, i més entrevistes, a banda m'han dit que el de l'ajuntament encara tardarà uns mesos, per restructurar-se, o sigui que... haurè de tornar a Mataró?, no vull pensar-hi...ara a estudiar pel nivell C de català tinc l'examen el dimecres, a veure, si no haig de repetir curs...
Perdoneu, però amb els estudis no em puc conectar gaire, de totes maneres una forta salutació a tots.

domingo, 4 de mayo de 2008

ELS EXÀMENS I LA SORT

Bé ja he fet i superat tots els exàmens, i amb bona nota, segons m'han dit ara el Tribunal, ha de triar els perfils que siguin addients per entrar a treballar, o sigui, que encara no sé res de res, i el pitjor és que aquest neguit no em deixa dormir,ni estar tranquila.
Només de pensar que haig de tornar a treballar a Mataró m'agafen esgarrifances, però intento passar el temps, aprofitant els raijos de sol, que tant m'ajuden a refer-me.

El que sí és cert es que cada dia em trobo millor, tinc ganes de fer coses i a mica en mica cada dia en puc fer una mica més, però el que no vull oblidar mai es a tota la gent que ha estat al meu costat, ni tampoc vull oblidar la soledat que es sent quan un està malalt, per això m'he proposat anar a veure de tant en tant, a dues noies que estàn lluitant contra el càncer, i donar-les hi el meu suport i companyia i sobretot ànims per tirar endavant.

Mai s'obliden les coses que ens passen al llarg de la nostra vida, i menys els sotracs que ens depara, mai s'oblida que durant un període de temps, els dies i les hores han passat, i tú t'has quedat a casa perquè no podies fer res més.

Però tot això té la seva part bona, d'aquesta experiència he conegut més a les persones, la seva qualitat, el seu siport, us he conegut a tots vosaltres i he vist l'altra cara de la vida.

Així que....m'haig de mejnar el món abans de que s'acabi.