domingo, 20 de abril de 2008

Gràcies...

Ahir varem anar a la Moguda dels 80, i em sento CONTENTA I FELIÇ, d'haver tingut el privilegi de conèixer en persona, i haver compartit una bona estona amb la Lucía i en Francesc, i dic PRIVILEGI, perquè avui en dia hi ha poca gent que faci un viatge per conèixer a una altra persona, espero que el que ha començat entre nosaltres no acavi, sinó que segueixi. En aquesta societat manquen bones persones.
I a tota la família bloger que no heu pogut venir, espero que hi hagi una altra ocasió per trobar-nos i conèixer-nos,ja muntarem alguna cosa.
I a tots gràcies.
En ho varem passar molt bé, la música et feia sentir com quan tenies 15 anys, els DJs, en Juan Carlos i en Charly s'ho van fer molt bé, i varen tenir la preferència de que em van dedicar LA CASA AZUL, cosa que em va fer sentir que la gent del meu voltant , la que m'ha conegut i em coneix m'estima, per què que és sinó l'estimació?
Moltes gràcies Juan Carlos y Charly, per haver-me tingut en compte, i per el vostre suport, com ja sabeu sóc una supervivent, i ahir encara que no estava al 100% m'ho vaig passar i em vaig sentir d'allò més bé.
Ahir vaig tocar el cel, vaig estar ben acompanyada, millor dit molt ben acompanyada, i espero seguir estant en la vostre companyia.

Bé ara us deixo vaig a estudiar una miqueta que el proper dimecres i dijous tinc les proves a l'AJUNTAMENT DE PINEDA DE MAR, i espero tenir una miqueta de sort.

A tots gràcies i només dir-vos que US ESTIMO.

viernes, 18 de abril de 2008

Demà...


Demà a les 23 hores davant el QK, per fi us coneixerè, encara que no estic al 100%amb fa molta il.lusió.

miércoles, 16 de abril de 2008

PARTY


Com m'ha dit en Francesc, el dissabte quedem a les 23 hores davant del QK? ja SOPATS??
O bé preferiu quedar sobre les 9.30 del vespre hi anar a sopar?

viernes, 11 de abril de 2008

LA VIDA COMENÇA ALS 40


Vaig tancar la porta, per poder estar sola, la necessitat de mirar-me al mirall, i el reflexe d'uns anys que han anat passant vertiginosament.
Vaig anar a buscar el meu album de fotografies, i les vaig comparar, amb el reflexe del mirall, aquella cara infantil, d'immaduresa, d'innocència, havia donat pas a unes faccions més dures, menys endolcidas. La mirada plena d'il.lusió per veure el que m'oferiria la vida, havia passat a ser una mirada més reflexiva, ja no tenia la brillantor de quan tot és nou, i s'obren camins i camins.

El pas dels anys, de les vivències, i de les experiències, configuren el nostre rostre i el nostre cos.

Avui, miro endavant, estic a la meitat de la meva vida, suposadament, i això espero,a vegades em sento orgullosa de les meves vivències, que bones o dolentes formen part del que sóc ara per ara, i veig que encara hi ha tot un horitzó per conquerir, un munt de coses que encara haig de fer i aconseguir, i estic contenta de tenir encara aquest plantejament, i no haver-me convertit en el que sempre m'havia dit que no faria en: "una dona de casa", encara no toca.

No sé si ho aconseguiré tot, però mantic la il.lusió de poder-ho fer, i això fa que sobrevisqui moltes vegades als meu pensaments.

Res encara ha acavat, i tot comença, els dies de festa tornen, i l'empenta de tirar endavant nous projectes i són.

El relexe del mirall, és el meu reflexe, la vida. Els sentiments segueixen intactes que quan era adolescent, però amb més reflexió, tot més ben pensat, perquè la vida segueix als 40.

lunes, 7 de abril de 2008

L'ALEGRIA D'HAVER ACAVAT

Decididament, aquesta serà la meva cançó aquest any.

Avui ha tocat visita al metge, bones notícies, s'ha acavat, el que passa que fins d'aquí sis mesos no sabrem ben bé com ha anat el tractament i sí definitivament ha donat els resultats esperats. De totes maneres la metgessa m'ha comentat que d'aquí quinze dies tindràn els resultats de la prova d'ARN, i també m'ha comentat de que sí d'aquí un mes no estic al cent per cent haig de trucar-la, per fer-me proves.

Espero no haver de fer aquesta trucada, de moment tot va lent, cada dia i a poc a poc vaig fent cada dia una miqueta més, però costa, i de ben segur que ho aconsegiré.

Mentrestant, ara mateix estic estudiant uns temes d'administració local, per poder-me presetar a l'Ajuntament de Pineda de Mar, com a Auxiliar administratiu i com a Administratiu, són pocs temes perquè es per entrar en la borsa de treball, però tinc esperances de passar-le i oblidar-me de la feina als jutjats, i poder estar a prop de casa, que ja porto masses anys viatjant per anar a la feina, i estic cansada.

Espero i dessitjo el proper any, poder fer l'accés a la Universitat, i estudiar per ser Educadora Social, que en realitat és el que m'agradaria aconseguir.

I bé,després d'explicar-vos com segueix tot, només dir que sigui com sigui el dia 19 aniré a la moguda dels 80, tant sols per veure-hos a tots.

miércoles, 2 de abril de 2008

EL SISTEMA JUDICIAL

Aquests últims dies hem sentit a parlar molt del sistema judicial, que sí funciona, que sí es culpa del jutge, que sí és culpa de la funcionària que estava de baixa,que sí, que sí...
La veritat és que des de el meu punt de vista el sistema falla, i molt, després de tota la vida veient com funcionen els jutjats des de dins, com a treballadora, us haig de dir:

- En primer lloc, hi ha funcionaris que treballen i n'hi ha que passen de tot.
- En segon lloc, els funcionaris cobren uns 1000 euros.
- En tercer lloc, els jutges en primer destí solen cobrar uns 4000 a 4600 euros mensuals.
- En quart lloc, hi ha jutges que treballen, n'hi ha que solen passar pel jutjat unes tres hores diaries, amb l'excusa de què treballen a casa, ah! i els divendres s'agafen festa.
- Normalment la persona que aten al públic és el funcionari de torn, o la funcionària, el jutge no aten quasi bé a ningú, sobretot si és particular.
- Els funcionaris fitxen, cada dia les set hores de feina.
- Els jutges i secretaris no fitxen.

Vistes aquestes diferències que són notables haig d'afegir:

Molts de jutges no recolzen als funcionaris, sinó que els hi demanen ressponsabilitats, el funcionari ha de tramitar, controlar les execucions, atendre al públic(això comporta insults, i d'altres amenaces), passa sentències, i normalment, imprimeix les que són de calaix. El funcionari apart de tramitar incoa, passa i repassa taxacions de costes, per sí de cas.

I quan té algun problema el passa al jutge, que resolt tot seguit, o tarda i tarda...
i se li acumulen els expedients al despatx.

A vegades el funcionari intenta passar l'expedient al secretari, per veure si avancem el tràmit, però com sempre torna l'expedient al funcionari, i diu que es cosa del jutge.

A les Comunitats autònomes, als funcionaris, i sobretot als interins de'ls hi exigeix el català, o la llengüa co-oficial, als jutges i secretaris no els hi cal, ells són dèus, només faltaria.

A tot això haig d'afegir que he treballat amb molts bons jutges, però la gran majoria viuen molt bé a les espatlles dels escalus, i després surten per la televisió dient que la culpa la té la pobra funcionària que està de baixa, renoi!, això és el més fàcil. Però a aquest jutge no li passarà res de res, pena de la pobra noia que està de baixa.

A banda de tot l'exposat haig de reconèixer que he tingut molts i bons companys, treballadors, entregats, i que no els importava fer més hores per tal de tenir les coses a punt, i també que he tingut companys inútils totals.

El sistema falla, sí, però comencem per amunt, comencem a tocar als DÈUS, que s'ho creuen la gran majoria, comencem a demanar responsabilitats, als de dalt, i després als funcionaris normals.

És indignant que a aquestes persones, amb càrrecs tant importants, que decideixen sobre les vides de les persones, mai els hi passi res, que se'ls deixi engrandir, i seguir vexant als treballadors, com ha passat amb dos jutjats que conec molt bé, sense que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi pres cap decisió, sinó que han esperat que aquests senyors demanessin el trasllat.

En fi... un altra dia us parlaré dels fiscals, que també tenen, tela.