LA SÍNDORME DE RED

Mai n'havia sentit a parlar, fins que el diumenge passat, ens varen convidar a dinar, uns amics amb els seus germans, els que tenen una nena amb aquesta síndrome, la mare molt amable i cqarinyosa, em va explicar que aquesta malaltia es detecta a partir dels 15 mesos, que al naixement i durant aquest temps el creixement es norma, i de cop i volta veus que a la teva filla, li costa caminar, perd la parla, en fi un calvari, per la família i la criatura.
La mare m'explicava que va a una escola especial i que es pagada per la Generalitat, però que la pensió que té la nena es de 8000 pessetes de les d'abans, o sigui 48 euros, i que ara havia demanat un ajut pels bolquers, i que li varen dir que mai els donen.
Prou trist, i dur, es veure com un fill, que es el que més estimes al món, cada vegada empitjora, i que a sobre els ajuts socials sembla que se'n riguin de tú. Això és la societat del benestar? solidaritat?
A més a més es una malaltia que només afecta a les nenes, els nens, acaven en un abortament, i només sol passar a 1 de cada 10.000 o 15.000 persones, per la qual cosa són aquelles malalties a les que es destina molt poc pressupost per a la seva investigació.
El que si vaig veure, es tal amor a aquesta nena, tanta resignació dels pares, i l'acceptació del que passava a la seva filla, que va ésser tota una lliçó d'amor incondicional, a aquesta nena no li faltarà el principal que es l'estimació i abnegació total d'uns pares, que es mereixen tot el meu respecte, i suport.