miércoles, 12 de septiembre de 2007

AVUI TORNADA A L'ESCOLA

Després de tenir tot arreglat, per anar a l'escola, per fi!! ha arrivat el gran dia, els meus dos fills han anat a l'escola.
El petit no va poder dormir ahir, pels nervis, i com és clar jo tampoc vaig dormir, encara que a mi, més igual no dormir, ja que no dormo més de tres hores seguides.
Avui ens hem llevat a les 7.15, tot depressa, el gran ha anat a buscar el pà per fer l'esmorzar, i ha estat el primer en marxar, després al petit, el seu pare l'ha acompanyat a l'escola perquè anava molt carregat.
Quan han tornat al migdia, estàven contents, el petit cansat, i deia aquesta nit passada no he pogut dormir de nervis pel cole, i aquesta que ve per anar a Badalona a veure el Pressing catch, i jo he pensat, una altra nit!!
El gran ha vingut content, i aquest any està més entusiamat, per l'asignatura de història, que li agrada molt.
Bé ja ens hem posat en marxa un any més.

8 comentarios:

garmir dijo...

Hola:
Ara toca adaptar-se.
Una salutació.

David dijo...

És important agafar embranzida; però encara ho és més mantenir el ritme! Qüestió mental...

francis black dijo...

El cole , yo nunca entendi lo de los deberes , era lo peor.

Lucía Solís dijo...

Com t'entec! Jo també m'he trobat avui amb el primer dia de col·le. Com cada any, la Paula tenia poques ganes de començar però ha sortit tan contenta que ja ha oblidat les vacances.

LA CURA dijo...

Reconozco que la etapa de mi vida casi peor fué la del cole....que rollo! la disciplina de los profesores, los deberes...aunque también tenía cosas positivas:los amigos, el compañerismo (aunque ésto cada día va a menos...), recuerdos de infancia...de inocencia. La edad adulta aunque hay mucha más responsabilidad y más problemas de todo tipo, creo que al ser libres y autónomos, es desde luego mucho mejor...NO LA CAMBIO POR NADA! LA entrada a la universidad, es muy diferente, escoges la carrera etc... eres ya un adulto.

Bruguers dijo...

A casa també ha tornat la normalitat.
La meva filla ha començat 1r de batx. Això vol dir molts companys nous per descobrir i, per descomptat més responsabilitat i feina.
Bona nit.

Sol dijo...

yo es que como no tengo niños... pues no puedo decir, pero a mi sobrina le encanta ir a la guardería!, claro, allí le hacen más caso que en casa...

Red Pèrill dijo...

Si, ho escric jo.. encara que a vegades crec que m'ho dicten... per?

Em deus haver trobat al Francis Black, bon blog...

Saludus mama! ;-)