miércoles, 26 de septiembre de 2007

COM EXPLICAR...

La meva vida el meu món es desmorona, la incertesa, el dubte, l'angoixa, les ganes de plorar i no poder fer-ho, el cansament físic, psicologic, ara tot es res, res no importa, he entrat en un túnel negre, i no sé quan s'encendran les llums.
Res existeix, i dintre meu, necessito cridar, i no puc..
Necessito dir que no es just...
Necessito trobar la sortida...
Ara tot es desfà con un joc, i segueix jugant sol, jo no vull participar, i el joc continua.
Ara necessito dir, que res val la pena, més que la vida, la família, els amics, l'amor, no val la pena res mes per tenir-ho tot.
Ara dins la incertesa de la malaltia del meu marit, no puc plorar, ni dir que estic malament, no puc pensar, no tinc el cpa clar, necessito respostes, i no venen.
Aquestes discusions que a vegades tenim, les ganes de fer-nos mal, res val la pena, amics, disfruteu del que teniu, perquè davant l'espera, res val la pena.

10 comentarios:

Anónimo dijo...

NO se como ayudarte,dime como y aprendere,yo y muchos de nosotros hemos pasado por experiencias muy duras,pero me gustaria poder estar ahi,contigo y darte muchos abrazos,tu amiga de blogg,maria,veras como todo al final acaba bien,y lo mas importante tu debes superarte,te necesita tu familia y tus amigos,muassssssssssssssssssssss,maria.

LA CURA dijo...

Animo Montse, intento ponerme en tu piel y creo que dbe ser muy duro, pero estas demostrando una resistencia y aguante único y ejemplar. Sacas fuerzas de donde no las tinees....Te pongo un ejemplo, yo soy ciclista aficonadao, un deporte muy duro, y muchas veces, según en que momnetos estoy físicamente agotado, extenuado, me bajaría de la bici, pero no lo hago, sigo, sigo, sigo, dandole al pedal hasta que llego a la meta....."saco fuerzas de donde no las hay", "sacar fuerzas de flaqueza" eso es lo que me iimagino que estás haciendo. Ánimo que la meta está cerca, y esa meta es buena. Resiste un poco y ya verás que todo irá bien: eres como INDURAIN!!

francis black dijo...

En breve se sabra lo que tiene Salva y a partir de eso se podra buscar una solución , uno o dos dias , esperemos y a partir de eso hay que cronstruir .

Lo siento .

BELMAR dijo...

saludos en español!

Francesc Cayetano dijo...

Què dir-te! Molt d'ànims. Que comptis amb nosaltres i que tot acabarà bé!

Qualsevol cosa demana-la!!

Petons

David dijo...

en moments com aquest és quan me n'adono que la major part de les coses que em preocupen són autèntiques tonteries

espero que aviat sortiu d'aquest túnel tots dos

Força i coratge!!!!

garmir dijo...

Hola:
Montse, com es troba el Salva?, dessitjo que aviat puguis ser portadora de bones noticies. Total suport.I els nens ? com s´ho han agafat? Sé que seràs forta.

Miquel Casellas Porcar dijo...

Endavant. podem entendre la teva situació, però no podem viure la teva realitat, per això el millor que podem fer es encorarjar-te a tirar endavant.

maria dijo...

he estat uns dies sensa conectar-me, i me trobat amb aquest panorama, ho sento molt, quan et sembla que ja no pot pasar res més en ve un altre, també es diu que després de la tempestat ve la calma, i aixó et desitjo de tot cor.

Lucía Solís dijo...

Montse,
Espero que el Salva es trobi millor. Recorda aquests pensaments sobre viure la vida quan tot vagi bé. T'ho dic per experiència, després te n'oblides! Jo m'ho he repetit cada cop que he viscut una experiència d'aquesta mena. Tot anirà bé, ja ho veuràs però aprofita per fer que cadascuna de les teves cel·lules del teu cos recordi aquesta lliçó quan tinguis un accés de mala llet o quan trobis insuportable alguna tonteria.
Molta sort i aquí estic si em necessites. Una foooooorta abraçada!