Avui, no podré anar a la manifestació davant de l'Ajuntament, ja vaig fer un "extra" ahir, però si puc aniré al final, a veure que passa, i que pensa fer l'Ajuntament amb la tala dels arbres de la Riera, sortirà per fi la nostre alcaldessa, a donar una explicació al poble??
Perquè ahir, ni abans d'ahir, va donar la cara, al clam del poble.
Qué orgullosa estic dels malgratencs i malgratenques, i contenta , de que encara que no puc fer gaire cosa, de la unió, això sí, els que ens movem, sóm els de tota la vida, però encara que amb ideals diferents, i polítiques apart, ara estem units, i aquesta´és i ha d'ésser l'essència de poble, de la gent que ens estimem i que lluitem junts,espero que tot això no passi desapercebut, i que es recordi sempre.
La vida és una lluita constant, però algunes de les lluites que valen la pena, són aquestes.
Encara recordo temps passats, i la lluita constant que he portat en la meva vida, sobretot, amb el que haig de fer, i deixar de fer, passen els anys, i encara segueixo tenint molts de dubtes, de l'adolèscencia, a vegades em pregunto, si seré normal, perquè a vegades he desitjat ésser com moltes amigues meves, i amics, que mai tenen dubtes, mai han fent res fóra de les normes, mai cap problema..., no entenc, i jo sempre tant inconformista.
Inconformista, amb ganes de donar guerra, amb ganes de donar-me, amb ganes d'ésser jo mateixa, amb ganes se sortir d'aquesta malatia, i cridar, i viure, veure el món, viatjar, conèixer a gent, i treballar amb alguna cosa que em deixi satisfeta, això sí, a CASA NO!!!
Temps enrera tenia uns amics xilens, i argentins, i ens juntavem tots a parlar, la veritat, ells deien a conversar, i realment hi ha diferencia, quina satisfacció tenia al parlar i ésser escoltada per ells, així com escoltar-los, parlavem de tot menys de la vida qüotidiana, ho criticavem tot, ho arreglavem tot, era terapeutic parlar amb ells, avui en dia costa tant de trovar a gent que escolti, i que sàpiga parlar!!
La veritat es que no hi ha temps, i no pot ésser ha d'haver temps per una bona conversa, unes bones paraules, i un gest amable cap als altres, sino que seria de les nostres vides?
La meva proposta, començar a escoltar, i aprendre del que ens envolta.
5 comentarios:
Que sàpigues que m'encanta llegir-te...i que ho vulguis compartir. Ets lluitadora...per molts anys..jo temps enrera ho era més...deu ser cosa dels anys també. Però amb les persones hi crec i penso que hi creuré sempre!!!. Mercès pe teu comentari que també ens ajuda a lluitar i anar andavant
Parles de la adolescencia,i segur que molts coincidiriem en qu'es una etapa confusa,de sentiments polaritzats,etc,pero qu'em dius de la infancia?,,per a mi no em porta molts bons records,explicans algun dia coses,si son bones millor,y a veure si tenim records comuns,jo coincideixo amb molta gent que per exemple va plorar amb la casa de la pradera,la heidi,que jugavem al carrer de sorra,sense asfaltar,etc.,,una abrazada.a tots,maria.
Maria ens coneixem?, pel que dius deus ésser de Malgrat, o no?
Sento decebret montse,pero soc de vilassar de dalt,pero per una d'aquellas loterias vaig descobrir el teu blogg,y algu parlaba de sentiments,de estar preocupat per el que pasaba al seu poble y per el que li pasabe a la seva vida,disculpeu les faltes d'ortografia ,jo soc de lectura castellana.i m'emocionaba d'alguna manera,i segueixo altres bloggs,mes tomate tomate,perque tambe busco oci,pero m'agrada saber que gent com tu esta be cada dia,lo de tomate tomate ho dig per els bloggs,pero tambe son divertits,espero algun dia poder coneixet,no nomes virtualment,una abrazada,i cuidat molt,muassssssssss.maria.
Hola:
Ets una persona amb molt interés per les coses públiques i això va bé.és molt bònic.
Al menys puc llegir el teu blog, no canviïs la configuració, que el del Salva,ara no el puc llegir, es veu que ha canviat la configuració.
Endavant.
Publicar un comentario