UN POLS A LA MEVA LLUITA

Avui, dissabte, mal dia per a mi, estic sentada al menjador, i en fal mal els colzes al fer servir el teclat de l'ordinador, per això dic, segueix la meva lluita.
Ahir la meva mare, em va renyar per anar a la Riera, que tinc que descansar, que no haig d'agafar nervis, etc..., coses de mare, però si no puc fer res durant el dia, només estic a casa, doncs em reservo les forces, per anar a les manifestacions, i això la mevba mare no ho enten, però bé, haig de fer alguna cosa, perquè estic molt agobiada moralment, perquè imagineu-vos, una persona activa, nerviosa, amb inquietuts, que sempre he estat treballant fóra de Malgrat, tot el dia tractant amb gent, i de cop i volta a casa, al sofà, del sofà al llit, sense veure a ningú, només als de casa, que són els qui paguen el meu mal humor, i només pensant en la neteja de la casa, i coses que em posen nerviosa, no em reconec a vegades.
Cridant als meus fills, manant tot el dia, és esgotador, no sé com treure'm l'angoixa de sobre.
Tant inútil em veig, que ja ho veieu, necessito, desfogar-me, fer alguna cosa, i pensar que em queda fins el març que ve, Que malamanent!!!
Menys mal que aquesta nit vindran amics a cas, i la veritat, es que ens va bé a tota la família, per canviar de xip, i estar amb algú més que no siguem nosaltres, almenys intercanviarem paraules i opinions diferents, i riurem una estona, és necessari riure.
I ara que dic això, l'altre dia li explicava el meu tractament a una noi, i em deia, que no es podia creure que ho expliques i em veiés tant bé moralment, i es que has de treure forces d'on no n'hi ha, això es primordial per combatre les malaties, i jo no em vull esfonsar, que encara em queda molt.
La setmana que ve tindré els resultats de les proves d'ADN, espero que surtin bé, i que el que estic passant valgui la pena.

En quan a la Riera, seguim lluitant, avui feien tallers durant tot el dia, per a nens, i xerrades per els adults, els joves que lluiten i que es queden a dormir allí, són els veritables lluitadors per la causa, em sento orgullosa de que encara hi hagi joves compromesos, per a tots ells, el meu sincer reconeixement i admiració. UNA ABRAÇADA A TOTS ELLS, US ESTIMO!!!!

Es la joventut la que empeny el camí,
és la joventut la que lluita pel canvi.

Admirable compromís,
àgil i energica, joventut.

Amb vosaltres voldria estar,
i tornar enrere per viure ,
altre vegada aquesta plenitut.

-Montse-