martes, 16 de octubre de 2007

AL FINAL


Quina tristor veure al GREAT PRETTENDER, i veure com la malaltia el va consumir, quanta gent s'ha perdut en el camí de la malatia i de la incomprensió. La SIDA, se'l va endur quan encara no era hora, quan encara tenia molt per aportar.
Costa dir la paraula SIDA, però aquesta pandemia continúa avui en dia, extenent-se pel món sense mirar ni edat, ni raça, ni condicions, el que sembla es que tots hagim donat l'esquena a una realitat que encara continua matant a la gent.
No sé perqué, m'ha vingut a la memòria Freddie Mercury, també puc recordar a en Joan, José, Angel....i a tots aquells que no he conegut, i a tots aquells que segueixen lluitant contra la pandemia.
Encara no estem a redolç, ni hi ha cura, sort en tenim en els països més avançats per poder accedir a una medicació, altres no tenen aquesta sort, l'altre dia mirava un documental al canal Odisea, i mostràven com estava la malaltia a Africa, Surafrica i la Xina, i els oïdes sords que fan els eus governants, i la resta del món, si no es troba remei i medicaments per a tothom, tornarà a revifar als nostres països "avançats", amb noves "cepas", ja que segons els científics, el virus va mutant a mica en mica.
No podem girar l'esquena, i tornar a moure¡ns, com en els anys 80, quan estàvem tots "cagats" i ens feia por donar la mà a un malalt, i estàvem tots esparverats intentant mirar i vegilar a qui ens acostàvem, però la SIDA no té marca, la gent no té una senyal al front que ho posi, i a mica en mica ens anem contagiant.
Cal no baixar la guardia, i seguir lluitant perquè es pari la pandemia. Sense por però seguir lluitant.
Jo per desgràcia tinc amics morts de la Sida, per drogues, per ser gais, per tenir parelles que els han contagiat,... i és molt cru veure la degradació de la malatia, mai he tingut por a ajudar-los , a parlar amb ells dels seus problemes, i ara vull estudiar per ajudar a aquest col.lectiu, que últimament hem oblidat, sobretot el que més ajuda es la comprensió i l'estimació que els puguis oferir.
Jo me'n vaig salvar, d'altres no, tinc un deute amb ells.

7 comentarios:

Bito dijo...

Farmaceutica tiene mucho que ver en este tema, especialmente con la enfermedad del SIDA que dado que es una enfermedad que requiere unos medicamentos bastante caros le reportan unos golosos ingresos. Han salido vacunas buenas cuya patente ha comprado Farmeceutica para guardarla bajo llave, han salido medicamentos más baratos y que reducian la cantidad de pastillas a tomar a la mitad, y su patente igual está guardada....

Es un puto negocio, una jodida mafia, la solució existe, pero por el momento parece que no conviene sacarla a la luz.

Bruguers dijo...

Jo, per sort, no tinc ningú proper amb aquesta malaltia. El meu pare va estar contaminat de l'hepatitis C en una transfussió de sang i podria haver-ho estat també de la SIDA ja que al 1988 no es feien proves.
És una malaltia greu i crònica, però com ja se sap a base de cóctels de pastilles pots anar tirant. El fomut es quan no pots accedir als medicaments i no et queda més remei que esperar la mort. La industria farmacéutica té les seves línies d'investigació que costen molts milions i es "normal" que vulguin recuperar (i guanyar) més del que han invertit. Un altre tema seria si les empreses farmacéutiques reben subvencions de governs, aleshores haurien de "cedir" a preus més assequibles els medicaments. Desenganyem-nos, tot és un maleït negoci i aquestes empreses no són ONG per molt que nosaltres volguem que actuin de forma més humana.

Anónimo dijo...

bruguers, comentar-te que vaig estar llegint un article prou interessant respecte a la comptabilitat de les empreses farmacèutiques. Només dir-te que la quantitat que dediquen a publicitat és força més gran que la que dediquen a investigació per trobar nous medicaments. Marge per reduir el preu i permetre l'accés a les classes més humils en tenen. El que els manca és una autèntica voluntat per ajudar els més dèbils

garmir dijo...

Hola:
Les malalties, quina por que fan, ens hem de cuidar tots molt.
Bon article.

civisliberum dijo...

Es molt dur quant una malaltia ens emporta abans d'hora. Deixa incompleta una vida, una existencia i deixa també incompletes unes amistats i una familia.

Tamaruca dijo...

Y tant, Montse. Quanta raó tens. Estic d'acord també amb Bito.
Petonets!

Què t'anava a dir dijo...

Molt bé. M'ha agradat molt el teu article.