Com diu en Lluís Llach, en la seva cançó, (haig d'aprendre a penjar imatges al blog, ho faré), quins temps aquells, en que després d'un dels seus concerts sortíem reforçats, i preparats i orgullosos de ser catalans,quins temps aquells en que teníem aquelles converses interminables, en que no exisitía l'hora de tornar a casa..,i la vida era "BEATIFUL".
Com canvien les situacions i les coses, i com sense voler-ho hem entrat en la roda de la vida!!!
Temps de diàleg, temps de ser lliures...temps polítics de reinvidicacions, i jo pregunto on estàn les nostres veus i reivindicacions?, S'han complert?
Ara es temps de reflexió, pensem el que vol dir l'11 de setembre, i els colors que hwm de portar.
Ara que el poble ha vençut, pensem que es el que farem demà, i si tornarem a sentir aquesta unió viscuda aquests dies.
Temps de pensar i de donar, i temps per aprofitar a fer tot allò que hem de fer.
Des de la malatia, el temps es para, no tira endavant, passa més lent, es estranya la percepció dels temps per cadascú, sempre es diferent, i en la lentitut dels dies i les hores, segueixo fent-me la pregunta màgica, desprès de tot perquè?
3 comentarios:
Em temo que anem cap a una mena de guerra civil disfrassada de protestes, manifestacions, senyeres, independències perifèriques, poca gent que va a votar, i altre idems. Ara tenim que els ajuntaments catalans i bascos no volen penjar la bandera espanyola. S'ha n'ha fet un gra massa de tot plegat, ens manca el SENY. Salutacions i bona Diada.
Silveri Garrell
Hola:
Coincideixo amb l´opinió del senyor Silveri Garrell, al qual em sembla recordar dels vells temps de la web de Montserrat Nebrera on també participava molt, l´únic nacionalisme català amb futur és el inclusiu.
Una salutació a tots.
Aquest mati en escriure al meu blog sobre la Diada, he arribat mes o menys a les mateixes conclusions.
Publicar un comentario