sábado, 15 de septiembre de 2007

RECORDAR

Avui, molt malament!! UFF!!!, però auí estem, cada dia pitjor, però aguantant, ja estic esperant a veure que em diuen dilluns del resultats de la prova d'ADN.
Recordant, els temps de joventut, que jo vaig viure, entre els 80 i 90, i la seva música, i l'ambient, i les marxes !!!
Com m'agradava, sortir, conèixer a gent, fer teatre, ficar-me a tot arreu, amb la inquietut, de l'adolèscencia.
Quan va ser que vaig començar..., la vida psicodèlica, que al principi sentia més que ningú, i al final, no podia deixar.
Quan recordo aquells dos anys, i veig que avui en dia sóm el principal consumidor de coca, i de pastilles, i no passa res, no es nota, la gent es igual de beatiful, va de bé, ja no va de "tiradillo", i passen anys visquen així, i no passa res, la societat no veu, no mira, gira l'esquena, o es que tots son iguals?
Abans erem pocs, i !tirats!!, ningú es preocupava per tu, eren els primers temps de la SIDA, no havien mitjans, quin desatre, ésser una lacra, i ara tot va bé, hi ha de tot, però que tolerants!!
Tot això passarà factura d'aquí uns 10 anys, i llavors que?.
Les marxes dels 80, quina energia, només amb un pesar, no haver capejat el temporal, i estudiar,si senyors, això és el que trobo a faltar, els estudis necessaris per lluitar, per treballar. Ara tinc temps per pensar , recapacitar i com no per recordar.

4 comentarios:

garmir dijo...

Hola:
Temps per estudiar sempre en hi ha, un altra cosa és la velocitat o la rentabilitat que se li tregui a aquests estudis, jo penso que els que van fer FP tenen un futur millor que els que van anar a la Universitat, aprenen un ofici i treballen ràpid i amb bons sous, amb el tipus d´economia que tenim, intensiva en mà d´obra i de nul valor afegit.
Montse, tindràs temps per estudiar i treure´n profit, no et preocupis, ara has de possar-te bé i dedicar a això el 100 % de les forces.

Sol dijo...

eso, que la hepatitis me han dicho que cansa que te cagas... (gracias por contármelo)

suerte con las pruebas!! y eso, amenaza también al adn con el cillit bang (que yo venga a llamarle silly :-P, qué maruja soy..., precisamente hoy estaba de oferta en el carreful, el bang baño y el bang cocina... anda y que les den!)

Anónimo dijo...

Gràcies per visitar-me. El llibre el pots trobar a la biblioteca de Malgrat. És molt trist, però a la vegada sacsejador de consciències per recordar-nos que el nostre nivell d'indiferència davant les injustícies sempre ha de ser zero. Espero que les proves mèdiques que estan esperant estiguin bé.

Bruguers dijo...

La teva experiència també servirà pels teus fills.
Espero que dilluns llegeixis el resultat que desitges. Ja ens ho faràs saber.
Els 80 i 90 també van ser els meus anys però jo vaig ser més tranqui en quant a consumicions. Molta música, molts amics, sortir fins tard... Ho anyoro!!!