sábado, 22 de septiembre de 2007

QUIN CAP QUE TINC!!!

Porto no se quan de temps amb mal de cap, però avui, no s'em passa, mentre seguim recollint cabells del terra, passant l'escombra tot el dia, a més a més es un dia gris i lleig, avui no hi ha color, es gris, però... Brie m'ha donat una sorpresa, ha guanyat el premi al blog solidari, i ha nomenat el meu també, com a blog solidari, entre d'altres, això m'ha fet pensar que no hi ha dies grisos,mentre escriure en el blog serveixi, per donar-vos testimoni, i per combatre les injusticies, i també us serveixi per riure, tot té una finalitat.
Quan vaig obrir el blog, ho vaig fer per comunicar-me, per donar testimoni d'una malaltia, per exposar temes i rebre opinions, i la veritat es que estic molt feliç de que el visiteu i que a mica en mica fem una colla d'amis blogaires.

11 comentarios:

Manel Filella dijo...

Me n'alegro que estiguis satisfeta de comunicar-te. A mi també em satifà. Continuem, doncs, animant-nos, que ens fa molt de bé. M'a fet gràcia lo del premi a la solidaritat dels blocs ho llegiré amb deteniment. fins aviat

Anónimo dijo...

Això dels blogs és una autèntica vàlvula d'escapament pels sentiments(angoixes, alegries,...)

És la meva teràpia de cada dia

Anónimo dijo...

a mi em pasa com en David, si no hagués sigut per els blogs, aquest estiu m´hauria tornat boja, es una gran terapia, pots expresar tot el que sens sensa que sapiguen qui ets, perque no tothom et pot entendra.

FRANCESC CAYETANO dijo...

Felicitat! Segur que no vens al Marc Parrot? Jo me'n vaig ja...

garmir dijo...

Hola Montse:
Felicitats tens un excel.lent blog, i això és important, el que dius la capacitat de comunicació.

Anónimo dijo...

montse, he vist que et critiquen alguns pels teus post. ni cas. es pensen que son el melic del mon i que ho saben tot.son uns intolerants.

Montse dijo...

a l'anonim anterior, passo d'aquesta gent, volen barrejar les coses, si no els agrada que no llegeixin, hi ha gent per tot.

Bruguers dijo...

Et felicito abans de llegir a la "Brie" avui gairebé no tinc temps de res. Si no arribo molt tard a casa faré una excursió pels bolcs.

´´ dijo...

gran blog el tuyo , es de verdad .

Anónimo dijo...

He descubierto brie por ti,muy bueno el blogg,i tu tambien montse,para mi que estoy pasando un mal momento emocional,al menos mientras os leo narcotiza o anestesia el dolor ,decepcion y la depre por la que estoy pasando,lo de depre en minusculas porque seguro que hay gente que si de verdad tiene motivos serios para estar triste,.por cierto yo tambien tengo una importante caida de cabello y de alguna manera te puedo entender ,porque se lo que es estar recogiendo cabellos,y ver que fisicamente te vas degradando,pero no nuestro corazon,que este sigue funcionando,,maria.

Brie dijo...

Es que te merecías ese premio (y más que hayan por ahí) más que nadie :D
Un besote guapa!!