Després de tenir tot arreglat, per anar a l'escola, per fi!! ha arrivat el gran dia, els meus dos fills han anat a l'escola.
El petit no va poder dormir ahir, pels nervis, i com és clar jo tampoc vaig dormir, encara que a mi, més igual no dormir, ja que no dormo més de tres hores seguides.
Avui ens hem llevat a les 7.15, tot depressa, el gran ha anat a buscar el pà per fer l'esmorzar, i ha estat el primer en marxar, després al petit, el seu pare l'ha acompanyat a l'escola perquè anava molt carregat.
Quan han tornat al migdia, estàven contents, el petit cansat, i deia aquesta nit passada no he pogut dormir de nervis pel cole, i aquesta que ve per anar a Badalona a veure el Pressing catch, i jo he pensat, una altra nit!!
El gran ha vingut content, i aquest any està més entusiamat, per l'asignatura de història, que li agrada molt.
Bé ja ens hem posat en marxa un any més.
7 comentarios:
Hola:
Ara toca adaptar-se.
Una salutació.
És important agafar embranzida; però encara ho és més mantenir el ritme! Qüestió mental...
El cole , yo nunca entendi lo de los deberes , era lo peor.
Reconozco que la etapa de mi vida casi peor fué la del cole....que rollo! la disciplina de los profesores, los deberes...aunque también tenía cosas positivas:los amigos, el compañerismo (aunque ésto cada día va a menos...), recuerdos de infancia...de inocencia. La edad adulta aunque hay mucha más responsabilidad y más problemas de todo tipo, creo que al ser libres y autónomos, es desde luego mucho mejor...NO LA CAMBIO POR NADA! LA entrada a la universidad, es muy diferente, escoges la carrera etc... eres ya un adulto.
A casa també ha tornat la normalitat.
La meva filla ha començat 1r de batx. Això vol dir molts companys nous per descobrir i, per descomptat més responsabilitat i feina.
Bona nit.
yo es que como no tengo niños... pues no puedo decir, pero a mi sobrina le encanta ir a la guardería!, claro, allí le hacen más caso que en casa...
Si, ho escric jo.. encara que a vegades crec que m'ho dicten... per?
Em deus haver trobat al Francis Black, bon blog...
Saludus mama! ;-)
Publicar un comentario