UNA ALTRA VEGADA FORMANT PART DEL MÓN

Tot arriba i ja formo part de la vida quotidiana del món.
He començat a treballar, un canvi total, del caos a una feina molt més tranquila, molt més organitzada, en la que cada persona té el seu lloc, almenys de moment.
Torno a escoltar a la gent, els seus problemes, les seves tristors, i em sento una mica defraudada en el sentit de que no puc fer rés més que el que em toca, si ja hagués estudiat i tingués el títol d'educador social, podria acostar-m'hi molt més, però almenys veig la cara que la nostra societat no vol veure moltes vegades, la gent que no és tant afortunada.
Veig la gent necessitada, la gent que consumeix drogues, i s'ha quedat dins d'aquest món ocult, ple de delinqüència, i de marginació, veig la gent que ha fugit del su país per tenir una vida millor, i també veig la soledat de la gent gran.
Per uns moments quan els atenc, crec que puc fer alguna cosa per a ells almenys escoltar-los, i informar-los a on dirigir-los.
De mica mica em vaig assabentant de tots els ajuts i com funciona tot, suposo que aviat ho acabaré dominant.

Mentrestant, de casa a la feina i a veure al meu pare, que aviat comença la quimiterapia, el proper dia 1 de juliol, ell està content perquè almenys li faran tractament, però a vegades es pregunta el perquè de tot plegat, i jo intento animar-lo, tant a ell com a la meva mare, però jo no estic gens animada, no ho acabo d'assumir, en certa manera, no puc imaginar el moment en que ell no hi sigui, i seguir vivint, i seguir endavant, no sé com explicar-ho tot és molt confús, però intento fer el dia a dia el més normal possible.