lunes, 16 de junio de 2008

PAU, TRANQUILITAT, NORMALITAT




Demà començo a treballar, tornaré a trobar la normalitat que tant he esperat, i començar una nova feina amb molta il.lusió, per fi després de tot aquest temps, podré reemprendre el meu camí.





A mica en mica començo a reemprendre les meves activitats, i una d'elles és la feina que demà començaré en una area que em preocupa i m'agrada molt, com es el benestar social, espero aprendre molt, i ser d'ajuda, i així poder arribar a fer l'accés per estudiar la carrera d'educador social.

A banda m'he ofert per ajudar en un centre de rehabilitació de toxicomans on hi treballa un amic meu, tant sols per aportar un punt de vista des de el que ha estat viure aquesta experència, i poder donar a les persones que es troben en la situació en que jo estava, ara fa uns vint anys.

En quan a la malatia del meu pare, ell està animat per poder fer quimioterapia, i jo no em puc permetre el luxe d'estar trista ni deprimida, sinó que em tindrà al seu costat en tot moment, per ajudar-lo i acompanayar-lo en aquest llarg camí que s'ens presenta a tota la família.

13 comentarios:

´´ dijo...

Muchos animos , que vaya muy bien el curro , la de la foto eres tu ? .

Anónimo dijo...

ei Montse!

gràcies per les visites!
"digue'm a on traficaré amb mots"
si és meva, a vegades tinc la sensació que són versos que se m'han quedat gravats al cap i que els he escoltat o llegit ... sensacions estranyes després de rellegir-los...potser en el fons quan ja estan escrits ja no són meus...
no se.

Una abraçada ben forta

Montse dijo...

No Francis la de la foto no soy yo, yo soy mucho más sensual, más guapa, electrizante, ja, ja, ja
ya nos veremos en lapróxima.

Manel Filella dijo...

Montse, efectivament jo he passat unes setmanes amb força desordre, perquè la meva dona va ser intervinguda quirúrgicament i encara està convalescent...i no llegia els blogs dels meus amics i amigues. Però ara a està la cosa més normalitzada i fins i tot m'he fet un calendari setmanal d'actualitzacions i de comentaris a fer als blogs amics. Ja veuràs com començo a fer-ho. Dic que començo...perquè ara hauré d'anar a algun curset d'estiu i tornaré a faltar als meus compromisos. Ja veurem.
Del que si que n'estic content és que tu retornis a la teva vida de treball millorada i ho sento per lo del teu pare. Ja ens explicaràs.
fins aviat doncs i una abraçada ben forta.
Manel

Lucía Solís dijo...

Hola Montse,
Me n'alegro molt que la teva vida laboral torni a la normalitat i més d'una forma tan engrescadora.
Del tema del teu pare que t'he de dir... que molta força i ànims.
Petonets

garmir dijo...

Hola Montse:
Desitjo et vagi molt bé la feina i que millori el teu pare.
Edmón.

Brie dijo...

Guapa! Cuéntanos que tal tu primer día, venga!! :D
muchos besitos y ánimos

Bruguers dijo...

Visca la normalitat!!!
Espero que la feina et sigui plenament satisfactòria i que el teu punt de vista i experiència sigui beneficiosa pel màxim de persones possible.
En quant a la malatia del teu pare, esperem que sigui una persona forta i pugui superar-la.
Un petó.

Què t'anava a dir dijo...

Molts anims per tirar endavant i que el teu pare continui en la seva evolució positiva.

FRANCESC CAYETANO dijo...

ANIMS.....

La festa a partir de l'1 de juliol que acabo examens del postgrau

civisliberum dijo...

Me n'alegro molt que tot torni a la normalitat.

Bito dijo...

Te deseo toda la suerte del mundo en las tareas que comienzas. Te saldrán bien.

Y en cuanto a tu padre una mano risueña siempre ayuda más que cien serias.

Un beso,

Sol dijo...

felicidades por tu reencuentro con la "rutina" laboral, espero que tu papi se recupere con la quimio.

un besazo