martes, 24 de junio de 2008

UNA ALTRA VEGADA FORMANT PART DEL MÓN

Tot arriba i ja formo part de la vida quotidiana del món.
He començat a treballar, un canvi total, del caos a una feina molt més tranquila, molt més organitzada, en la que cada persona té el seu lloc, almenys de moment.
Torno a escoltar a la gent, els seus problemes, les seves tristors, i em sento una mica defraudada en el sentit de que no puc fer rés més que el que em toca, si ja hagués estudiat i tingués el títol d'educador social, podria acostar-m'hi molt més, però almenys veig la cara que la nostra societat no vol veure moltes vegades, la gent que no és tant afortunada.
Veig la gent necessitada, la gent que consumeix drogues, i s'ha quedat dins d'aquest món ocult, ple de delinqüència, i de marginació, veig la gent que ha fugit del su país per tenir una vida millor, i també veig la soledat de la gent gran.
Per uns moments quan els atenc, crec que puc fer alguna cosa per a ells almenys escoltar-los, i informar-los a on dirigir-los.
De mica mica em vaig assabentant de tots els ajuts i com funciona tot, suposo que aviat ho acabaré dominant.

Mentrestant, de casa a la feina i a veure al meu pare, que aviat comença la quimiterapia, el proper dia 1 de juliol, ell està content perquè almenys li faran tractament, però a vegades es pregunta el perquè de tot plegat, i jo intento animar-lo, tant a ell com a la meva mare, però jo no estic gens animada, no ho acabo d'assumir, en certa manera, no puc imaginar el moment en que ell no hi sigui, i seguir vivint, i seguir endavant, no sé com explicar-ho tot és molt confús, però intento fer el dia a dia el més normal possible.

15 comentarios:

Carmen Bellver dijo...

Ánimo, Montse. Todos estamos de paso. No necesariamente las cosas salen mal. Hay mucha esperanza detrás de la quimioterapia. Pensar en positivo beneficia a quienes más lo necesitan.
Ahora te toca a tí, dar seguridad a tu padre, dar esperanza, ilusión, ganas por plantarle cara a la enfermedad.
Tienes mi oración. Un saludo

Anónimo dijo...

hola Montse, ànims i gràcies pels elogis. Una abraçada.

Lucía Solís dijo...

Hola Montse,
Igual que ara estàs tornant a la quotidianitat, aniràs convivint amb la malaltia i aniràs guanyant confiança.
Una abraçada, molts ànims i fins aviat.

Anónimo dijo...

Montse
El dia a dia és el mes important. Veure com es van pasant pàgines del llibre de la vida. Llegir-les saboreijant al màxim tot el que en elles podem trobar i pensar que demà donarem volta a una nova pàgina.
Força ... i, com diu un que acaba aixi el seu programa de ràdio,....no t'oblidis de dir moltes vegades ... t'estimo
Gràcies per els teus comentaris al meu bloc.

garmir dijo...

Hola:
Felicitats per el tema laboral que va millor, respecte al teu pare, estigués amb ell tot el temps que faci falta i ja veurás que el tractament farà efecte.
Edmón.

Què t'anava a dir dijo...

Enhorabona Montse per tornar al dia al dia i ajuda al teu pare a que aquestes proves siguin el més humanes possibles.

Unknown dijo...

Ánimo xiqueta. Ven al blog de las crónicas, tienes algo para ti.
Un fuerte abrazo.

jokimdt dijo...

Sovint em d oblidar el que tenen els altres perque els altres puguin rebre el que realment volen...normalitat.
La meva mare ha patit operacions complicades i jo sempre he intentat conviure amb la naturalitat que aixo comportar...sobretot davant seu.
T envio tots els meus anims...encara que siguin pocs. Els anims no serveixent de res quant realment ho estas visquent.
Saps que? Quant vaig esta per Malgrat una senyora em va fer una entrevista per Radio Malgrat...automaticament vaig pensar en aquella senyora que te un programa de radio. :) Ets tu.

Una abraçada enorme.
i un somriure per suposat.

Anónimo dijo...

Ara se qui ets!!!
Avui, per cert, ens hem saludat a l'emisora!!!
Ja en parlarem de tot (i de poeta res de res)
Un petonàs!.... força!!

Bito dijo...

Cuántas veces la rutina, esa a la que tanto condenamos, se nos antoja como la más segura tabla de salvación.

Un fuerte abrazo. Ya sabes.

Brie dijo...

Me alegra que consiguieses por fin ese trabajo, de aquí a nada lo llevarás todo por la mano. Respecto a tu padre, a luchar, que tú estás hecha una luchadora, ánimo. Un besote

JAL dijo...

Una forta abraçada d'ànim, Montse. Tan de bo tot vagi molt bé

civisliberum dijo...

No es cap consol, pero aquets sentiments i pensaments cap els pares els tenim tots al passar certa edat. El temps corre, mai s'atura.

pescador dijo...

de vuelta tras una ausencia un gran saludo amiga desde babylon!
salud!
te deseo lo mejor en los laberintos de la vida!

Anónimo dijo...

Your blog keeps getting better and better! Your older articles are not as good as newer ones you have a lot more creativity and originality now keep it up!