DEMÀ S'HA D'ACABAR EL TABAC

M'HE DECIDIT A PUBLICAR-HO.
Dèmà és el dia fixat per deixar de fumar, no sé si podré, però el metge m'ha receptat uns chiclets de nicotina, espero poder deixar-ho, però enganxa més que aulsevol droga, i més quan no notes els seus efectes malignes, et trobes bé, i ja no et queda cap més vici, serà dur, fins i tot m'ho va dir el metge, donades les meves circumstàncies personals, però jo li vaig dir que volia intentar-ho, perquè ara estic fatal per la malaltia del meu pare, i demà serà per un a altra cosa, espero poder guanyar la batalla a aquesta adicció, que encara que m'agrada molt, sé i sóc conscient que s'ha d'acabar, així que espero el vostre suport.

Reconec les teves mans
petites i rodones,
reconec els teus dits
gruixuts i lletjos.

Reconec les teves petjades
el teu caminar,
i la forma en que poses el cap
quan et mous.

Reconec quan respires i transpires,
reconec la teva mirada
sé quan estàs angoixat.

Reconec cada centímetre del teu cos,
cada renec i batec
reconec el teu pas,
el teu bagatge.

Complice i espectador,
amable i carinyós,
segueixo les teves petjades
fins retrobar-me amb el teu cos.

-Montse-

EL PAS DE L'INFERN

Sento la foscor del teu esperit
envoltant la meva ànima,
esclafant els meus sentiments,
ferint les meves paraules.

L'Invasor s'acosta,
dificilment transformat
en un gest amable

El mar es torna gris,
les ones s'alcen espantades,
les gavines voltegen apresuradament.

Les teves mans s'acosten
i el meu cos tremola
els meus sentiments
s'esborren
dins les brumes de les paraules.

-Montse-

EM FA RÀBIA EL MASCLISME

L'altre dia varem anar a veure els focs que feien a Malgrat, que per cert varen estar força bé, i al acabar vàrem anar a prendre café a un Bar que es troba a prop, i justament ens vàrem trobar a uns veïns amb els que ens vàrem sentar a la mateixa taula, per no "ser sepratistes", doncs bé, vàrem començar a xerrar, d'aquest, de l'altre, ja sabeu com van aquestes converses, fins que vàrem arrivar a parlar, d'una noïa del poble, que s'ha ajuntat amb un altre noi, i ara tenen un fill.
El que em va irritar i posar de mala llet va ser un dels comentaris dels homes, que estàven a la taula, un d'ells va dir es que aquesta tia ha portat "mala vida", fins i tot m'han dit que s'ha tirat...ja no vaig voler seguir escoltant, i jo vaig dir, quina mala vida ha portat?, casar-se?. separar-se?, tirar-se a més d'un tiu?, això és mala vida?.
Em fa ràbia que encara hi hagi homes i dones, que pensin que si una dona té varies parelles és una "puta", i perdoneu la praula, i un tiu sigui un "gran macho", FINS QUAN AQUESTES DIFERÈNCIES?
Em pensava que això havia passat a la història i que els de la meva generació erem diferents, però veig que les coses segueixen igual, QUINA LLÀSTIMA!.

EXPO ZARAGOZA

Aprofitant que hem anat a veure a la família de Zaragoza hem passat per l'Expo, i la recomano a tothom, han fet una bona feina, Zaragoza està nova, l'han tornat a dibuixar, amb dos ponts que creuen el riu Ebro que són impressionants i un altre pont, que és una entrada a l'Expo amb forma de peix, val la pena estar-hi i donar una volta visitant els països que hi ha en el nostre món, fent un tribut a l'aigua,valen la pena el de Korea, el de Kazajistán, Marroc... en fi està molt ben fet, i sobretot no us perdeu el Tsunami.

L'ESTIU L'ALEGRIA DE VIURE

Un bon estiu, fa calor, potser massa, però és el temps de sortir, d'anar a la platja, de prendre alguna cosa a la fresca de llegir, i de relaxar-se.

Aquesta setmana no treballo, i aprofitaré per prendre el sol, sortir i anar a la platja a escoltar el soroll de les onades mentre estic tumbada sobre la tovallola, i són aquests petits moments els que valen la pena de gaudir per relaxar-se i no pensar.

I mentrestant seguiré pulint una petita sèrie de poemes que he escrit, i que penso intentar que es publiquin a algun lloc, si tinc sort, perquè a vegades tot és cuestió de sort.

UNA TARDA AMB MONTSERRAT ABELLÓ

Senzillament no hi ha paraules.

Hola, torno a ser aquí, perdoneu que us hagi deixat un temps, però valgui la redudància no disposo de temps, entre la feina, el meu pare, i tot plegat no he pogut escriure fins avui.
Una boníssima notícia, estic montant un recital de poesia a Malgrat juntament amb els meus companys de programa, i avui vaig a conèixer a la Montserrat Abelló, cosa que em fa molta il.lusió de que una escriptora com ella ens rebi a casa seva i vulgui parlar amb nosaltres, ja us explicaré com m'ha anat.
Que més us puc dir que la feina molt bé, estic contenta, i això contraresta la tristor del seguiment d'una malaltia tant cruel com és el càncer, en un ser estimat, però veient les ganes de lluita i de viure que té el meu pare no em puc permetre estar trista, només mirar endavant.
En quan a la meva malaltia el mes que ve sabré si ha valgut la pena tot el passat, però tinc el pressentiment que anirà bé.

Només dir-vos
que us porto dins el meu cor,
que no oblido l'any que em passat junts,
i que sempre n'estaré agraida.

UNA PROPOSTA, MONTEM UNA TROBADA, O QUÈ?