martes, 26 de agosto de 2008

EL PAS DE L'INFERN

Sento la foscor del teu esperit
envoltant la meva ànima,
esclafant els meus sentiments,
ferint les meves paraules.

L'Invasor s'acosta,
dificilment transformat
en un gest amable

El mar es torna gris,
les ones s'alcen espantades,
les gavines voltegen apresuradament.

Les teves mans s'acosten
i el meu cos tremola
els meus sentiments
s'esborren
dins les brumes de les paraules.

-Montse-

8 comentarios:

Striper dijo...

El cos tremola de por? O de passió?

Montse dijo...

De les dues coses

Anónimo dijo...

JOLIN........

Bito dijo...

Hummmm... no sé si trata sobre amor, (lo digo por el primer comentario) pero a mí me ha trasmitido desasosiego y anguistia.

Quizás sea mi catalán, que no mejora.


Cuídate.

Brie dijo...

A mi también me lo ha transmitido, Bito, no es por el catalán... :D Montse, guapa, como estas??

Manel Filella dijo...

No sabia de les teva qualitat de poetessa. Benvinguda
La meva fe i amor són , crec , els que m'agradaria tenir...i miro de tenir...no creus Montse?
Com estàs? animada o potser no gaire..?
Un petó

Manel

Miquel Casellas dijo...

Un sentiment fosc que et fa tremolar. No ho veig massa clar tot això. Falta llum

garmir dijo...

Hola Montse:
Jo de poesia i literatura no entenc, peró m´ha semblat interessant la teva poesia que has posat.
Edmón.