domingo, 31 de agosto de 2008

DEMÀ S'HA D'ACABAR EL TABAC

M'HE DECIDIT A PUBLICAR-HO.
Dèmà és el dia fixat per deixar de fumar, no sé si podré, però el metge m'ha receptat uns chiclets de nicotina, espero poder deixar-ho, però enganxa més que aulsevol droga, i més quan no notes els seus efectes malignes, et trobes bé, i ja no et queda cap més vici, serà dur, fins i tot m'ho va dir el metge, donades les meves circumstàncies personals, però jo li vaig dir que volia intentar-ho, perquè ara estic fatal per la malaltia del meu pare, i demà serà per un a altra cosa, espero poder guanyar la batalla a aquesta adicció, que encara que m'agrada molt, sé i sóc conscient que s'ha d'acabar, així que espero el vostre suport.

Reconec les teves mans
petites i rodones,
reconec els teus dits
gruixuts i lletjos.

Reconec les teves petjades
el teu caminar,
i la forma en que poses el cap
quan et mous.

Reconec quan respires i transpires,
reconec la teva mirada
sé quan estàs angoixat.

Reconec cada centímetre del teu cos,
cada renec i batec
reconec el teu pas,
el teu bagatge.

Complice i espectador,
amable i carinyós,
segueixo les teves petjades
fins retrobar-me amb el teu cos.

-Montse-

6 comentarios:

Jordi Voltà dijo...

Parla un exfumador amb més de 30 anys de dogradicció. A més, gaudeixo de tots el tòpics: mala salut, el pare va morir a conseqüència d'un cancer de pulmó car era fumador...Deixa't d'òsties: prova-ho a "palo seco". Ni xiclets, ni pegats, ni aditius. No vols deixar de fumar? Doncs demostra-t'ho!

Mira-t'ho així: cada dia, cada hora, cada minut sense cigarreta és una batalla guanyada al tabac. Podràs arribar al següent pas? Cada passa t'acosta a la llibertat. A cada moment et queda una mica menys. Ho malmetràs per una puta calada? Espera't a passar el proper pas i torna a llegir això.

Sort! Tu pots!

doble canya dijo...

Hola Montse,
jo vaig deixar de fumar per pròpia voluntat...no sé quan fa, anys....i ara n'estic molt orgullosa. Crec qeu amb les coses que has passat, deixar de fumar serà poca cosa per tu,
va! prova-ho.

Miquel Casellas dijo...

Molt bé. Molta sort i ànim per fer-ho realitat. Jo no he fumat mai. Si vens per aquí ja donaràs senyals de vida. Apa endavant que ho superaras. Ànims.

garmir dijo...

Hola Montse:
Espero que surti bé, jo com el Miquel no he fumat mai, la meva adicció és café amb llet, repeteixo, espero que surti bé.
Edmón.

Albert dijo...

Anims Montse! SEgur que pots, però fes el que et diu el Jordi voltà i fes-ho a palo seco, això si, uns xupa-xups no et nirien de l tot malament!!!

Sort i petons! Ja aniràs explicant com et va!!!!!!

Bruguers dijo...

Coincideixo amb tots els "ex" jo també ho vaig deixar directament, només proposant-m'ho. Ni xiclets ni pegats. Només força de voluntat. A l'octubre farà 9 anys i ni se m'ha passat pel cap provar el tabac per por a enganxar-me de nou.
Els nervis i el "mono" els has de passar però tampoc és cap heroïcitat.
Podràs segur. Només faltaria!!!!
Petonets.