l'ANY S'ACABA toca fer el repàs.
Coses per fer l'any que vinent, no ho sé, ja que ja he deixat de fumar, no bec, bla,bla,
deitjos per complir tots, fites totes, o sigui que seguirem treballant per ser gran a tos vosaltres BON ANY 2012
jueves, 29 de diciembre de 2011
jueves, 22 de diciembre de 2011
HOLA A TOTS, o a ningú??????????
Veig que tota la gent dels blogs ha anat despareixent a mica en mica, no us trobo enlloc, apart de que he prdut els contactes, però si us passeu per aqui BONES FESTES I FELIÇ ANY 2011, suposo que tots esteu al FACEBOOK, inclosa jo mateixa, però no puc tancar el bloc, encara no.
Veig que tota la gent dels blogs ha anat despareixent a mica en mica, no us trobo enlloc, apart de que he prdut els contactes, però si us passeu per aqui BONES FESTES I FELIÇ ANY 2011, suposo que tots esteu al FACEBOOK, inclosa jo mateixa, però no puc tancar el bloc, encara no.
jueves, 17 de noviembre de 2011
help
Volia eliminar els enllaços dels blogs que ja no existeixen i s'han borrat tots, em podeu dir com recuperar-los, jo, he perdut tots els blogs que seguia. Gràcies
miércoles, 28 de julio de 2010
ELS RECORDS D'UNA TARDA D'ESTIU

Avui recordo tot el que vull recordar, i recordo al pare, quan m'abraçava, m'animava, i vull tornar a sentir-lo una altra vegada, vull notar la seva olor, i vull agafar-me de la seva mà.
Quan vaig deixar anar-la, no l'he pogut tornar a sentir.
Vull sentir les seves rialles i les seves cançons de Carlos Gardel, l'alegria de viure que tenia,i la generositat de qui es despren de les seves coses sense adonar-se'n.
I sé, que mai més ho tornaré a sentir, i miro les seves fotos, i em pregunto si encara està al meu costat, vull pensar que sí, que tots som energia, i que la seva energia encara m'envolta.
viernes, 23 de julio de 2010
jueves, 22 de julio de 2010
VULL FESTA
Decidit tinc ganes de festa, de marxa, d'oblidar, i de riure i ser lliure.El dia 4 d'agost agafo les vacances, i estic dels nervis!!!!!!!!!
Vull perdre de vista a tothom i veure les coses des d'una altra perspectiva, abans de prendre decisions importants.
Sabeu, estic estudiant les opos, aquest desembre acabaré el módul de Tècnic superior en educació infantil, i vull seguir, seguir, fins a tenir-ne prou, vull estudiar més, aprendre i trobar el meu lloc en el món.
La veritat a vegades penso que als 44 anys, ja el tenia que haber trobat, però NO, ja veieu encara busco fer alguna cosa que em satisfagui de veritat, i em pregunto si la trobaré.
A vegades em sento infantil, immadura, per no saber que fer amb la meva vida, i mentrestant, ja tinc un fill que marxa a la Universitat, i se'n va a viure a Sardanyola, i un altre que d'aquí uns anys farà el mateix, i jo peno I JO QUÈ FAIG?????????
M'agradria marxar a un altre lloc, a l'aventura, deisar-ho tot,però no, ja sé que no pot ser, però es bònic sommiar en alguna cosa més, i es que ja alguna cosa feta per a mi, suposo i encara no la he trobat.
Ja veig que porto una empanada mental, JO!!!!!!!!!!!, M'AGRADARIA estudiar, educació social, però no vull tornar-me com elles, antropologia, història o infermeria, i tal vegada magisteri, ja veieu tot m'agrada i encara no sé el camí.
miércoles, 21 de julio de 2010
VACANCES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Tot, tot, tot, aprobat, GUAI!!!!!!!!!!!, el dia 4 d'agost agafo les vacances, per fi podré desconnectar d'un any dur, però ha valgut la pena.
Dels estudis em queden les pràctiques, encara, em queden unes 200 hores, un PAL!!!!!!!!!, però a finals d'any s'ahurà acabat.
Segurament contnuaré estudiant, de moment estic preparant les opos a la Gene, i després estudiaré alguna cosa que m'agradi, però m'agraden moltes coses, el que no faré serà el que tant desitjava fer quan vaig entrar a treballar a Serveis Socials.
Si us expliqués lo deprimida que estic en aquesta feina, no us ho imagineu, ho estic passant francament malament.
No m'agrada el tracte de les tècniques envers a mi, que sóc la seva inferior, el tracte és fatal, no en tenen en compte en res, t'escridassen davant l'usuari, t'humilien constantment, en definitiva es pensen que no ets una persona, que no comptes, cosa que et deixen sempre bastant clara, TÚ NO TENS TÍTOL TÚ NO ETS DELS NOSTRES, TÚ ETS INFERIOR.
Estic molt enfadada, però ara només vull pensar en les vacances.
ENS VEIEM GUAPOS!!!!!!!!!!!!!!!!
miércoles, 17 de febrero de 2010
JA HE COMENÇAT A ESTUDIAR!!!!
La veritat és que estic entusiasmada, com si fos un adolescent que comença els seus estudis, bé crec que no ho estaria tant, però ara tinc tantes ganes d'acabar i començar a estudiar coses noves, no sé a on em portarà aquesta aventura, potser al mateix lloc on estic, potser a un lloc millor, potser i segurament em farà una persona millor.
Quan miro enrere, quan us vaig conèixer i totes les coses que he viscut amb vosaltres, que heu estat els meus fidels amics i que m'heu donat tant de suport, sense haver-nos vist amb la majoria de vosaltres, penso que sóc una persona amb molta sort.
Em sento afortunada de tenir tants amics, i d'haver tingut tant de suport.
Quan miro enrere, quan us vaig conèixer i totes les coses que he viscut amb vosaltres, que heu estat els meus fidels amics i que m'heu donat tant de suport, sense haver-nos vist amb la majoria de vosaltres, penso que sóc una persona amb molta sort.
Em sento afortunada de tenir tants amics, i d'haver tingut tant de suport.
martes, 16 de febrero de 2010
HE TRET UN 10!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Dijous començo el nou semestre, l'anterior de fàbula, he tret un 10, dos 8,85 i 6,85, que us sembla?, vull seguir treient bones notes, per tenir una bona nota de tall per estudiar educació social, o bé educació especial, no sé a veure com em van els últims crèdits i les pràctiques.
I res més que dir-vos ara estic llançada, m'agrada estudiar, em sento útil i recompensada, després seguiré amb el blog.
I res més que dir-vos ara estic llançada, m'agrada estudiar, em sento útil i recompensada, després seguiré amb el blog.
jueves, 31 de diciembre de 2009
QUE EN AQUEST ANY 2010 ENS ARRIBI LA PAU
Hola a tots i totes, com podeu suposar, estic estudiant, ara he acabat el semestre i m'examino el proper 15 i 16 de gener a Girona. Aquesta vegada m'he matriculat de 4 crèdits, i de moment no m'ha anat malament excepte el d'Educació Infantil, que es una mica aborrit, ja que només parla de crear aules, temps de joc, etc... Si tot va bé el proper semestre començo les pràctiques a l'escola on va anar el meu fill. I com que estic animada em sembla que continuarè fent el grau d'educacíó primària. Com es de suposar, no tinc temps per escriure en el blog, i em sap molt de greu perquè no vull perdre les amistats que he anat fent durant aquests últims dos anys. Així QUE SI PUC EM PASSARÉ PER TOTS ELS BLOGS A FER-VOS UN PETÓ. Sense vosaltres no hagués pogut passar aquestes etapes tant dures. US ESTIMO I FELIÇO ANY 2010 MUAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!1
miércoles, 9 de septiembre de 2009
I ARA A COMENÇAR ELS ESTUDIS
El dia 22 començo el segon curs d'Educació Infantil, que estic fent per l'IOC, i la veritat es que en tinc ganes de començar, em queda poc, per acavar els crèdits, i només em quedaran les pràctiques.
O sigui que altra vegada no em conectaré tant com voldria, però ho intentaré.
O sigui que altra vegada no em conectaré tant com voldria, però ho intentaré.
viernes, 14 de agosto de 2009
Que les nits d'estiu us acompanyin
Les intenses nits d'estiu, plenes de rialles i records d'adolescent, quan em pensava que ho sabia tot, quan tot era complicat i la vegada senzill, quan no reprimia els sentiments, ni tenia ningú al voltant.
Nits màgiques de música, estels i colors.
Nits plenes de promeses d'amor passatgeres a la vora del mar.
Nits assoleiades per la lluna, banyant-me dins l'obscuritat de les aigües del mar.
Nits, ara, plenes de nostalgia per allò que ja no és, i no serà.
Ara les nits segueixen essent les mateixes, plenes d'estels i records.
Abraçades per la vida que segueix fluctuant.
Amb altres històries plenes de vivències complexes.
Miro enrere, i sols segueixo veient aquella noia que volia ser diferent.
Nits màgiques de música, estels i colors.
Nits plenes de promeses d'amor passatgeres a la vora del mar.
Nits assoleiades per la lluna, banyant-me dins l'obscuritat de les aigües del mar.
Nits, ara, plenes de nostalgia per allò que ja no és, i no serà.
Ara les nits segueixen essent les mateixes, plenes d'estels i records.
Abraçades per la vida que segueix fluctuant.
Amb altres històries plenes de vivències complexes.
Miro enrere, i sols segueixo veient aquella noia que volia ser diferent.
miércoles, 12 de agosto de 2009
NO PUC FER COMENTARIS ALS BLOGS
Porto estona fent comentaris als blogs, i em surt una història rara amb unes lletres i núms estranys, si sabeu alguna cosa per arreglr-ho us agrairia que m'ho diguèssiu. Ja he fet la pregunta al Gmail, però no contesten.
domingo, 9 de agosto de 2009
JA ESTÀ AQUÍ JA HA ARRIBAT L'ARALE....

M'ha encantat Eivissa, sobretot pel seu ambient lliure, m'hi hagués quedat, de veritat, la tranquilitat, les platges, la gent...el mercat dels hippies, la seva música bé DON'T WORRY BE HAPPY.
En fi que vaig buscar la comuna que diuen que tenen i no la vaig trobar, però m'ha anat bé marxar uns dies, i ara tota la resta del mes de vacances, QUE GUAI!!!!!!!!!!!!!!!!11
viernes, 31 de julio de 2009
HOLA JA SÓC AQUÍ UNA ALTRA VEGADA
HOLA A TOTS!!!!
Ja sóc aquí per retrobar-vos a tots una altra vegada, he estat "missing", però entre una cosa i l'altra, no volia explicar-vos les meves penes.
He agafat vacances, el diumenge m'en vaig a Eivissa una setmana. I dir-vos que em vaig apuntar a fer el modul superior d'Educació Infantil a l'IOC i he aprovat els quatre crèdits. Dintre de tot estic contenta, i a mica en mica començo a sortir dels núvols, per tornar a la vida. Espero que encara estigueu aquí, ja que ara tothom té FACEBOOK, però a mi m'agrada més el blog. US ESTIMO A TOTS.
Ja sóc aquí per retrobar-vos a tots una altra vegada, he estat "missing", però entre una cosa i l'altra, no volia explicar-vos les meves penes.
He agafat vacances, el diumenge m'en vaig a Eivissa una setmana. I dir-vos que em vaig apuntar a fer el modul superior d'Educació Infantil a l'IOC i he aprovat els quatre crèdits. Dintre de tot estic contenta, i a mica en mica començo a sortir dels núvols, per tornar a la vida. Espero que encara estigueu aquí, ja que ara tothom té FACEBOOK, però a mi m'agrada més el blog. US ESTIMO A TOTS.
martes, 31 de marzo de 2009
EL PASSAT 19 DE MARÇ ES VA ACABAR
El meu pare estimat, a les 12.35 del dia 19 ens va deixar, simplement va deixar de respirar, dins la seva agonia, envoltat per tota la seva família, acaronat pels meus braços.
Hores abans estav despert, em va mirar, li vaig cantar la nana que ell em solia cantar de petita, li vaig dir que l'estimava molt, li vaig agafar la mà, i no la vaig deixar, fins que començà a patir, i el varen sedar.
Pocs moments de serenor, per dir-li quan l'estimava, i mentre li cantava la nana, movia els hombros al compàs de la cançó.
Vaig sentir l'últim alè, i em vaig acostar més per sentir aquell calor i aquella olor, que mai més sentirè.
Per tú pare, que no sé on estàs T'ESTIMO, ET TROBO A FALTAR.
Hores abans estav despert, em va mirar, li vaig cantar la nana que ell em solia cantar de petita, li vaig dir que l'estimava molt, li vaig agafar la mà, i no la vaig deixar, fins que començà a patir, i el varen sedar.
Pocs moments de serenor, per dir-li quan l'estimava, i mentre li cantava la nana, movia els hombros al compàs de la cançó.
Vaig sentir l'últim alè, i em vaig acostar més per sentir aquell calor i aquella olor, que mai més sentirè.
Per tú pare, que no sé on estàs T'ESTIMO, ET TROBO A FALTAR.
sábado, 14 de febrero de 2009
ANEM FENT....
Bé doncs, de moment anem fent, seguint el camí que ens ha preparat el destí, no hi ha res a fer, la malaltia segueix, i ara els metges volen probar un tipus de tractament, per allargar el temps, o per parar la malaltia, tot plegat s'ha fet el que s'ha pogut m'ha dit el metge.
I ara amb aquest gust amarg, i aquest "Sense viure" intentem, seguir els passos que calen fer i acompayar-lo en tot moment, aquest és un camí llarg, però el viatge l'haurà de fer tot sol.
Com el que haurem de fer tots, però aquest és un tema que sempre preferim deixa-lo de banda, perquè ens fa por.
Fa por veure que tot s'acaba.
I ara amb aquest gust amarg, i aquest "Sense viure" intentem, seguir els passos que calen fer i acompayar-lo en tot moment, aquest és un camí llarg, però el viatge l'haurà de fer tot sol.
Com el que haurem de fer tots, però aquest és un tema que sempre preferim deixa-lo de banda, perquè ens fa por.
Fa por veure que tot s'acaba.
martes, 27 de enero de 2009
AVUI RESSONÀNCIA
Avui al meu pare li fan una ressonància, i després proves i més proves, tot plegat, per dir-nos el mateix "NO HI HA RES A FER".
De moment aguanta, perquè té més ganes de viure que qualsevol, i això el fa viure, aguantar i tenir esperança.
L'esperança, que jo no tinc, ni els ànims, ni la serenitat per veure més enllà.
Tal vegada sí, espero el miracle, que mai arribarà.
I a mica en mica comença l'acomiadament, i les paraules que mai ens hem dit....
De moment aguanta, perquè té més ganes de viure que qualsevol, i això el fa viure, aguantar i tenir esperança.
L'esperança, que jo no tinc, ni els ànims, ni la serenitat per veure més enllà.
Tal vegada sí, espero el miracle, que mai arribarà.
I a mica en mica comença l'acomiadament, i les paraules que mai ens hem dit....
miércoles, 14 de enero de 2009
TEMPS ERA TEMPS...
Recordeu aquesta cançó de Lluís LLach, doncs això és el que penso, el que rumio moltes vegades, seria meravellós rebobinar, tornar enrera i fer les esmenes dels errors que hem comés al llarg de la nostra vida, i tornar rebobinar, i fer un "PAUSE" i quedar-nos en els millors moments.
Avui he représ el meu programa de ràdio Fent paraules, que apartir d'ara serà en directe i els dimecres a les 7.15, una nova aventura, el directe, i més feina, però és la única activitat que faig, i no la vull deixar mentres pugui seguir.
Precissament avui tornava a casa després de la gravació, i no sé perquè he pensat que volia ser Heidi, i l'abella Maia, i tots aquells dibuixos que mirava innocent quan era petita, i que em feien cantar, dibuixar, fer col.leccions de cromos, i desitjar que passes aviat la setmana per tornar-los a veure el dissabte.
Aquests dibuixos ara, no agradarien als nostres fills, ja estàn acostumats al Dragon Ball, i etc..., i si alguna vegada han vist un capítol d'aquestes sèries, se'ls fan pessades, però a mi m'encantaven, tant els dibuixos com els colors que feien servir, i ara tota aquella innocència, s'ha tornat en l'esperiència de viure, de buscar, de trobar, de gaudir i de patir.
I com tot passa en la vida, ara toca patir, viure amb l'angoixa a sobre i resistir, i soportar una altre vegada la duresa que comporta el viure i el seu taranna.
Tornaria als temps de l'escola, de la rebel-lió i de la búsqueda del jo, de mi mateixa, del meu estil, de la meva manera de ser, i ara tot és com una pel.lícula que s'ha quedat en l'oblit del temps. L'engranatge del temps, ja fa temps que dura, i no es para, i després d'aquesta prova en sorgiran d'altres, i d'altres fins arrivar al meu destí.
Però la vida és tant curta i té tantes coses per descobrir, que em manca temps, per estar a l'aguait del que m'ofereix.
I a vosaltres?
Avui he représ el meu programa de ràdio Fent paraules, que apartir d'ara serà en directe i els dimecres a les 7.15, una nova aventura, el directe, i més feina, però és la única activitat que faig, i no la vull deixar mentres pugui seguir.
Precissament avui tornava a casa després de la gravació, i no sé perquè he pensat que volia ser Heidi, i l'abella Maia, i tots aquells dibuixos que mirava innocent quan era petita, i que em feien cantar, dibuixar, fer col.leccions de cromos, i desitjar que passes aviat la setmana per tornar-los a veure el dissabte.
Aquests dibuixos ara, no agradarien als nostres fills, ja estàn acostumats al Dragon Ball, i etc..., i si alguna vegada han vist un capítol d'aquestes sèries, se'ls fan pessades, però a mi m'encantaven, tant els dibuixos com els colors que feien servir, i ara tota aquella innocència, s'ha tornat en l'esperiència de viure, de buscar, de trobar, de gaudir i de patir.
I com tot passa en la vida, ara toca patir, viure amb l'angoixa a sobre i resistir, i soportar una altre vegada la duresa que comporta el viure i el seu taranna.
Tornaria als temps de l'escola, de la rebel-lió i de la búsqueda del jo, de mi mateixa, del meu estil, de la meva manera de ser, i ara tot és com una pel.lícula que s'ha quedat en l'oblit del temps. L'engranatge del temps, ja fa temps que dura, i no es para, i després d'aquesta prova en sorgiran d'altres, i d'altres fins arrivar al meu destí.
Però la vida és tant curta i té tantes coses per descobrir, que em manca temps, per estar a l'aguait del que m'ofereix.
I a vosaltres?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

