Avui recordo tot el que vull recordar, i recordo al pare, quan m'abraçava, m'animava, i vull tornar a sentir-lo una altra vegada, vull notar la seva olor, i vull agafar-me de la seva mà.
Quan vaig deixar anar-la, no l'he pogut tornar a sentir.
Vull sentir les seves rialles i les seves cançons de Carlos Gardel, l'alegria de viure que tenia,i la generositat de qui es despren de les seves coses sense adonar-se'n.
I sé, que mai més ho tornaré a sentir, i miro les seves fotos, i em pregunto si encara està al meu costat, vull pensar que sí, que tots som energia, i que la seva energia encara m'envolta.
2 comentarios:
Dicen que las personas existen mientras haya alguien que las recuerde... Así que a tu lado está, Montse. Besos.
Que passis un bon mes "D'agost" I que recordis coses agradable i boniques. Fins aviat
Publicar un comentario en la entrada