Sento la foscor del teu esperit
envoltant la meva ànima,
esclafant els meus sentiments,
ferint les meves paraules.
L'Invasor s'acosta,
dificilment transformat
en un gest amable
El mar es torna gris,
les ones s'alcen espantades,
les gavines voltegen apresuradament.
Les teves mans s'acosten
i el meu cos tremola
els meus sentiments
s'esborren
dins les brumes de les paraules.
-Montse-
8 comentarios:
El cos tremola de por? O de passió?
De les dues coses
JOLIN........
Hummmm... no sé si trata sobre amor, (lo digo por el primer comentario) pero a mí me ha trasmitido desasosiego y anguistia.
Quizás sea mi catalán, que no mejora.
Cuídate.
A mi también me lo ha transmitido, Bito, no es por el catalán... :D Montse, guapa, como estas??
No sabia de les teva qualitat de poetessa. Benvinguda
La meva fe i amor són , crec , els que m'agradaria tenir...i miro de tenir...no creus Montse?
Com estàs? animada o potser no gaire..?
Un petó
Manel
Un sentiment fosc que et fa tremolar. No ho veig massa clar tot això. Falta llum
Hola Montse:
Jo de poesia i literatura no entenc, peró m´ha semblat interessant la teva poesia que has posat.
Edmón.
Publicar un comentario