Ja està aquí, ja arribat l'ARALE !!!!

Ja arriva el final, i només de pensar que ja estic arrivant, i que arrivaran temps millors, m'omple d'alegria, el pensar que a poc a poc seré la Montse de sempre, i recuperaré la meva vida, espero que després d'un any d'obscurantisme, tornaré al igual que ARALE.

Però no penseu que estic desconectada del que passa al meu voltant, perquè estic alerta del que passa al món i sobretot al meu poble, només comentar que el problema de la Riera segueix, i que la gent segueix lluitant, que en l'últim ple, el PSOE i el PP varen votar a favor del primer projecte i que suposa la tala dels arbres, eren nou vots contra vuit, per tant varen tornar a guanyar els PEBROTS dels qui governen, i no volen reconèixer que s'han equivocat. Tot això davant d'un poble que s'alça en manifestacions per poder ser escoltats, i què es tingui en compte la seva opinió.

Mentrestant el passeig de LLevant ha sofert la tala dels arbres que tenia, la zona del polígon industrial cada vegada té menys arbres, i de mica en mica els pebrots fan i canpen fent el que els hi dona la gana.

D'altra banda el món segueix rodolant, amb escàndols financers, la crisi de la totxana, les guerres d'Irak, Kenya, Afganistàn, i a saber de quants llocs més, però cada vegada les notícies en donen menys importància, i així tots mirem cap una altra banda, pensant que a les nostres llars estem ben segurs, és la mirada d'occident, la nostra postura més còmode.

I ara que comencen les eleccions, uns ens donaran diners, i els altres ens milloraran la vida, però dels catalans i del nostre estatut no en sabem res, suposo que per després de les eleccions depen de qui guanyi, i amb quina majoria en tindrem notícies.

Però nosaltres seguim patint la mancança d'infraestructures, de comunicacions i de llum, i aquí no passa res de res, seguim calladets com sempre.

Senzillament, COLLONUTS, fins a tal punt que quan veig als veritables polítics, i gent imitada, em sembla veure el programa.

QUÈ ESTÀ PASSANT

Avui a les notícies, han donat malauradament, que un menor de 9 mesos ha mort a causa dels maltractaments, per part de la mare, l'avi, i la companya sentimental d'aquest últim, també han dit que hi ha hagut un altre cas de violéncia de génere, i si seguim les notícies són desalentadores.

D'altra banda es segueix parlant de la novia de Sarkozy, i de les despeses que el president de la república de França ha emprat en el seu maquillatge, ni més ni menys que 34.000 euros.

I aquí comencen les promeses dels nostres polítics, el PSOE vol pujar les pensions, cosa que em sembla molt bé, però el PP vol que el castellà tingui més hores de classe, o sigui, que em de suportar un nou atac feixiste en contra de la nostra llengüa, un atac més, ja no ens ve d'aquí!!.

Com diu la família SIPSON nos hemos vuelto ya locos??

FENT PARAULES

Avui gravem el programa FENT PARAULES, i dic gravem, perquè sense la col.laboració de tots els companys que cada setmana, venen a gravar, no podría dur-lo a terme.
Aquest programa va nèixer i sorgir, d'una idea que feia anys que em voltava pel cap, i que un dia parlant amb la Susy varem intentar portar a terme. El cas es que totes dues sabíem que escrivíem poemes i narracions, i que ens agradava aquest tema, i volíem aconseguir un lloc i fer un grup de gent per compartir moments d'escriptura i literatura. Així que varem començar a fer contactes, fins que un dia parlant amb la Neus, m'assabento que ella també escriu, i em promet que buscarà un lloc per trobar-nos, així que dins d'aquesta eufòria, comencem a trobar-nos.
A mica en mica, començo a conèixer a gent que també escriu, i els començo a convidar, fins que a mica en mica aconseguim fer u n bon grup amb en Javier, la Isa, la Natàlia que és la benjamina i la que millor escriu de tots nosaltres perquè encara és jove i diu el que sent i el que pensa, la Georgina, i com no tots aquells que volgueu venir amb nosaltres.
Ostres!! i fa poc varem tenir amb nosaltres a l'Anna Hernàndez, i també espero que vingui en Pablo Maestro, ja que fins fa poc no sabia que escribia.
Realment cada dia em sorprent la gent del meu poble, així que el programa de ràdio és un lloc de trobada i de difusió per a tots i tothom, tant els escriptors del poble, com les persones que vènen a recitar com la Carme Castellà i en Victorino, a tots gràcies.
Així que si ens voleu escoltar, tots els dijous a les set de la tarda gravem i el programa s'emet el dilluns al migdia després dels informatius.
VENIU A FER PARAULES AMB NOSALTRES !!!!!

DIA A DIA

Quan em vaig despertar, vaig mirar el rellotje, només eren les tres i mitja de la matinada, i sols sentia el soroll dels que dormen profundament, no es sentia res més que silenci, un silenci tranquil, relaxant, així que em vaig posar un altre coixí, i va estirar-me.

Com que no em podia dormir, intentava pensar en viatges, en els llocs que probablement no estaré mai, i cada vegada m'angoxava més la idea de no poder dormir, els pensaments em venien al cap, anaven i tornaven, una i altra vegada, que llargues són les nits quan un pateix isommi.

Em vaig tornar a aixecar, els meus braços eren com dos sacs de patates, i les cames com si tingués agulletes de fer esport, m'assec al llit, i els cabells surtíen rodolant per sobre els hombros, i jo aixecava la mà per apartar-los i llençar-los al terra, al matí ja passaré l'aspiradora , vaig pensar.

Vaig tornar-me a estirar, però abans vaig prendre un vas d'aigüa, i vaig aconseguir adormir-me, fins a les cinc de la matinada, que em vaig llevar per anar al lavabo, incomoditats de beure tanta aigüa, i després vaig tornar al llit.

Quan ha sonat el despertador, m'ha fet l'impressió de no haver dormit gens, estic baldada, i tothom segueix dormint, -Quina sort !. Així que he despertat a tothom, i he demanat que em facin l'esmorzar, quan he pogut aixecar-me he aixat a prendre el meu vas de café amb llet i galetes, i he pres la tanda de medicació, igual que es fa un ritual, jo prenc les pastilletes, i a l'estona tinc un mal d'estòmac i de cap que tinc d'anar una altra vegada al llit, fins que definitivament puc estar de peu, i fer alguna cosa.

Sense fer res més interessant que escriure en aquest ordinador, ni res que mereixi la pena, dia a dia, els temps passa lentament, esperant la bònica primavera, que amb la seva alegria i els seus colors em portarà a la meva nova vida.

La primavera esperada, amb els seus dies més llargs, la temperatura més càl.lida, els colors de les flors quan floreixen, sembla que tot resorgeixi d'un sommi, d'entre les brunes, i tot comenci a despertar, després vindrà l'estiu, i els matins i les nits a la vora del mar, les passejades amb bicicleta i les caminates per les muntanyes i les mines de ferro de Can Palomeras, per arrivar a dalt de tot de la muntanya i contemplar la meravellosa postal que s'estén davant dels meus ulls, Malgrat i els pobles del costat, acaronats per les suaus ones blaves del nostre mediterrani.

RESPECTEM-NOS, SI US PLAU

Estic donant un tomb per tots els blogs que em visiten, tant de la blogesfera malgratenca, com dels meus amics blogaires, i en molts dels blogs sembla que la gent sota l'anonimat s'atreveix a dir de tot, el més díficil de tot és opinar i escriure amb nom i cognom, però jo penso que sempre s'ha de donar la cara, i tirar endavant, no val insultar o opinar políticament sota l'anonim, s'ha de mostrar l'identitat perquè et puguin respondre.
De totes maneres trobo que és molt fort faltar al respecte o insultar a ningú, siguin quins siguin els seus pensaments, manera de pensar i sigles polítiques, abans de tot hem de ser persones i com a tal comportar-nos.
No tot és negatiu en la blogesfera, a mi em serveix molt per conèixer a gent de tot arreu, i per assabentar-me del que passa pel meu poble, ja que no surto de casa, i quan surto haig d'anar amb cotxe o anar a un lloc concret, perquè no em puc posar malalta, o sigui que la blogesfera per a mi ha estat i és la salvació per comunicar-me, mai més ben dit és una eina de comunicació, encara que tinc moltes ganes de conèixer a tots els amics blogaires, i possar-los cara i ulls.

ah!!!! A TOTS ELS FANS DEL PROGRAMA FENT PARAULES, comencem a gravar la propera setmana, i estem oberts a tots els participants que vulguin venir i col.laborar a fer més accessible la literatura, i a expresar i llegir-nos els seus escrits, relats, poemes i d'altres.

JA ESTEM AL 2008

Molt bon any 2008, a tots els amics i amigues blogaires.
Ja ha començat un nou any ple de próposits i esperances per aconseguir.
La veritat es que jo no m'he proposat res, només vull sortir d'aquest malson i que arrivi el mes de març ràpidament, i amb ell l'esperada primavera, el bon temps, i la calor.
L'únic que espero és que aquesta mala temporada m'hagi servit per ser millor persona, i valorar el que el dia a dia ens ofereix la vida, a on ens porti, i segur que serà meravellós.