viernes, 1 de febrero de 2008

Ja està aquí, ja arribat l'ARALE !!!!


Ja arriva el final, i només de pensar que ja estic arrivant, i que arrivaran temps millors, m'omple d'alegria, el pensar que a poc a poc seré la Montse de sempre, i recuperaré la meva vida, espero que després d'un any d'obscurantisme, tornaré al igual que ARALE.
Però no penseu que estic desconectada del que passa al meu voltant, perquè estic alerta del que passa al món i sobretot al meu poble, només comentar que el problema de la Riera segueix, i que la gent segueix lluitant, que en l'últim ple, el PSOE i el PP varen votar a favor del primer projecte i que suposa la tala dels arbres, eren nou vots contra vuit, per tant varen tornar a guanyar els PEBROTS dels qui governen, i no volen reconèixer que s'han equivocat. Tot això davant d'un poble que s'alça en manifestacions per poder ser escoltats, i què es tingui en compte la seva opinió.
Mentrestant el passeig de LLevant ha sofert la tala dels arbres que tenia, la zona del polígon industrial cada vegada té menys arbres, i de mica en mica els pebrots fan i canpen fent el que els hi dona la gana.
D'altra banda el món segueix rodolant, amb escàndols financers, la crisi de la totxana, les guerres d'Irak, Kenya, Afganistàn, i a saber de quants llocs més, però cada vegada les notícies en donen menys importància, i així tots mirem cap una altra banda, pensant que a les nostres llars estem ben segurs, és la mirada d'occident, la nostra postura més còmode.
I ara que comencen les eleccions, uns ens donaran diners, i els altres ens milloraran la vida, però dels catalans i del nostre estatut no en sabem res, suposo que per després de les eleccions depen de qui guanyi, i amb quina majoria en tindrem notícies.
Però nosaltres seguim patint la mancança d'infraestructures, de comunicacions i de llum, i aquí no passa res de res, seguim calladets com sempre.

12 comentarios:

Núria dijo...

Les eleccions s'han convertit en promeses increïbles i buides. I els fotuts, nosaltres, com sempre. Sembla que ens prenguin el pèl.
Per cert, un bon llibre és Relacions Particulars, de JM Espinàs. Mira't primer aquest. És divertit.

Miquel Casellas dijo...

Però tenim Polònia i és el millor que podem trobar per entendre el perquè de tot plegat. L'any vinent ens veiem a la xatonada del Vendrell. És clar.

maria dijo...

guanyi qui guanyi a Madrid, aqui estarem igual de fotuts.

garmir dijo...

Hola:
Aquestes eleccions em donen molta mandra i mira que m´agrada la Politica.
A Bcn plou molt, espero que a Malgrat també, aixi no hi hauran restriccions d´aigua.

civisliberum dijo...

Dona gust llegirte amb aquesta força i alegria que tens. Tornes a ser la de sempre, el dolent ja es enrera.
Felicitats

Sol dijo...

Los políticos son todos iguales, tanto da su color o del sitio que "calcen"

La pela es la pela!

Me alegro mucho de que vaya terminando tu "calvario!!! enhorabuenaaaa!!!! un besazo guapísima!

Roger dijo...

Ostres, ara pensava en això de les guerres d'Àfrica, i la veritat és que és molt trist haver arribat a aquest extrem. Quan tindran governants, aquests països, que entenguin que la guerra no és res més que l'altra cara de la felicitat???

Bito dijo...

Ese silencio del que hablas en tu último párrafo está extendido por toda España, Montse, eso es lo peor. Supongo que mientras continuemos viviendo en este estado de bien estar las cosas no cambiaran, ya sabes, hasta que no nos pica no nos rascamos.

Por otro lado, me alegro por ti.

(algún día, Montse, me atreveré a escribirle un post en catalán, pues siempre que la leo me quedo tan encandilado que me da cierta envidia. Pero necesito un poco de más tiempo el tema de los verbos parece jodidillo)

El blog del Xavier Ollonarte i Rovira dijo...

Les eleccions ja estan aquí i les promeses electorals ja tornen a ser un altre cop irreals. És lamentable anar a votar a aquesta colla de corruptes i amants de la no democràcia.

No pateixis que d'aquí a poc ja tornaràs a ser la Montse de sempre.

Molts records.

Cordialment,

Xavier Ollonarte i Rovira.

Anónimo dijo...

si en mas no hagués pactat amb en zapatero per un plat de llenties (recordem: ni aeroport, ni finançament, ni res de res en el pacte, com a mínim ara els catalans aniríem tots a una. quina decepció

pescador dijo...

VEO QUE HAY TIEMPO DE ELECCIONES...QUE GANE EL DIABLO MENOS DIABLO!ABRAZOS MONTSE
SALUD Y A.

blumun dijo...

Hola Montse, tienes un premio en blumuneando. Pasa a recogerlo cuando quieras.
Enhorabuena y un abrazo.