miércoles, 9 de enero de 2008

DIA A DIA


Quan em vaig despertar, vaig mirar el rellotje, només eren les tres i mitja de la matinada, i sols sentia el soroll dels que dormen profundament, no es sentia res més que silenci, un silenci tranquil, relaxant, així que em vaig posar un altre coixí, i va estirar-me.

Com que no em podia dormir, intentava pensar en viatges, en els llocs que probablement no estaré mai, i cada vegada m'angoxava més la idea de no poder dormir, els pensaments em venien al cap, anaven i tornaven, una i altra vegada, que llargues són les nits quan un pateix isommi.

Em vaig tornar a aixecar, els meus braços eren com dos sacs de patates, i les cames com si tingués agulletes de fer esport, m'assec al llit, i els cabells surtíen rodolant per sobre els hombros, i jo aixecava la mà per apartar-los i llençar-los al terra, al matí ja passaré l'aspiradora , vaig pensar.

Vaig tornar-me a estirar, però abans vaig prendre un vas d'aigüa, i vaig aconseguir adormir-me, fins a les cinc de la matinada, que em vaig llevar per anar al lavabo, incomoditats de beure tanta aigüa, i després vaig tornar al llit.

Quan ha sonat el despertador, m'ha fet l'impressió de no haver dormit gens, estic baldada, i tothom segueix dormint, -Quina sort !. Així que he despertat a tothom, i he demanat que em facin l'esmorzar, quan he pogut aixecar-me he aixat a prendre el meu vas de café amb llet i galetes, i he pres la tanda de medicació, igual que es fa un ritual, jo prenc les pastilletes, i a l'estona tinc un mal d'estòmac i de cap que tinc d'anar una altra vegada al llit, fins que definitivament puc estar de peu, i fer alguna cosa.

Sense fer res més interessant que escriure en aquest ordinador, ni res que mereixi la pena, dia a dia, els temps passa lentament, esperant la bònica primavera, que amb la seva alegria i els seus colors em portarà a la meva nova vida.

La primavera esperada, amb els seus dies més llargs, la temperatura més càl.lida, els colors de les flors quan floreixen, sembla que tot resorgeixi d'un sommi, d'entre les brunes, i tot comenci a despertar, després vindrà l'estiu, i els matins i les nits a la vora del mar, les passejades amb bicicleta i les caminates per les muntanyes i les mines de ferro de Can Palomeras, per arrivar a dalt de tot de la muntanya i contemplar la meravellosa postal que s'estén davant dels meus ulls, Malgrat i els pobles del costat, acaronats per les suaus ones blaves del nostre mediterrani.

18 comentarios:

civisliberum dijo...

L'insomni el vaig tenir fa uns anys i sort de les pastilles per dormir perque es dur estar donan tombs per el llit.
També he pasat la crisis de pensar que faig res interesant a la vida, es la crisi dels 40, per sort ja la tins superada, com de segur la superaras tu.
Una abraçada.

Tamaruca dijo...

En altra vida vaig ser ós, hibernava els mesos de fred. Per a mi, l'any comenÇa a la primavera, no?

(...)

Quin dolent és l'insomni...

Molt petons! FeliÇ somni aquesta nit...

:)

Unknown dijo...

Quan he tingut dies d'insomni, he patit molt. No et vols posar nerviosa, però cada vegada t'hi poses més. Al final, la solució que vaig trobar va ser obligar-me a pensar en coses boniques, en coses que m'havien fet riure... així m'anava adormint.
Per mi, quan floreix la mimosa ja apunta la primavera. M'encanta.
Una abraçada!!!!

Anónimo dijo...

Tot i no ser metge, potser prendre't algo tipus valeriana o dormidina t'hauria ajudat una mica no? Té raó la Núria, però has d'esforçar-te en trobar solucions perquè sinó acabaras morta!! En fi, ànims i a dormir aviadet avui! :-)

Anónimo dijo...

Veus? D'insomni no n'he patit mai. Bé , poder alguna nit perduda que no he dormit bé (sobretot per causes climatològiques, ja que dormir alguns estius a Barcelona té molta tela); per tant no et puc aconsellar res, només desitjar-te sort

Una abraçada

Què t'anava a dir dijo...

L'hivern és un temps per carregar les piles per més endavant. S'ha d'aprofitar també

Anónimo dijo...

el que diu el Roger te raó, jo sempre tinc a la tauleta una capsa de valerianes, el sol fet de tenir-les a má fa que dormis més tranquila encara que no en prenguis cap.

Anónimo dijo...

l'equip de govern de Malgrat (PSC-PP) comet irregularitats al finançar l'enviament de postals de Nadal a nom del Partit Popular, l'acció és motiu de denuncia. Avui són 70 euros, demà quan?

els grups a l'oposició què pensen fer?

Sol dijo...

Para dormir una buena infusión relajante con manzanilla, tila y valeriana. Unos estiramientos de esos de "rueda", te pones en una colchoneta, te coges las rodillas y rueda hacia atrás y delante masajeándote así la espalda. También viene bien ponerse las manos sobre los ojos y presionar el globo ocular hacia dentro, por lo visto por detrás va el nervio vago y así lo tocas y te relajas, no más de cinco presiones que si no te mareas...

y la primavera.. ayyy la primavera! me encanta! este año creo que se va a adelantar! es maravillosa! es lo más bonito del mundo!

Anónimo dijo...

Saps que li passa al bloc de l'albert serrano, no em deixa entrar!?

Anónimo dijo...

ha cambiat de bloc, si entras a " des del castell " ho explica.... de rés.

JAL dijo...

Tranki, amb l'imsomni es pot viure! Pots aprofitar per fer cosetes i així no et posaràs nerviosa!

garmir dijo...

Hola Montse:
Espero que et trobis bé, a mi tampoc m´agraden aquests dies.

Anónimo dijo...

Jal, comences dien Tranqui, i no se si saps que els Tranquimacins son unes pastilles que ajuden a poder dormir, jo en vaig pendre una bona temporada, no sé..... me ha fet gracia la relació de la paraula

pescador dijo...

vengo a dejar un ramo de abrazos...
gracias por las visitas y la solidaridad!!!!
saludos libertarios!

Bito dijo...

Cuánto odio las noches de insomnio. No hace mucho pase una crisis de insomnio y no conseguía dormir más de dos horas por día, duró varias semanas y lo pasé realmente mal, pero se pasa, siempre se pasa. Por suerte esos insomnes tipo la película "el maquinista" realmente no existen, y el insomnio se marcha una vez terminamos con la causa que lo provocó.

También yo espero esa dulce primavera como agüita de mayo, y estoy convencido de que entonces todo florecerá y las cosas volveran a su sitio, a ser como antes. Fíjate qué tontería, uno ni si quiera espera que mejoren, si no que se queden como estaban ya es suficiente.

Un saludo, Montse.

Estela dijo...

ànims montse que ja li queda poc a l´hivern i comença a fer-se de nit més tard.una abraçada.

Bruguers dijo...

Fa gaierebé tres anys que prenc una pastilla per poder dormir. Al principi m'anava de marevella però ara aguanto 5 hores com a molt. M'aixeco cansada i adolorida però durant el dia m'acostumo a animar.
Al pas que vaig empalmaré la crisi dels 40 amb la del 50 ;D
Petons i pensa que jo desitjo que t'arribi, per fí, la desitjada primavera.