L'ALEGRIA D'HAVER ACAVAT

Decididament, aquesta serà la meva cançó aquest any.

Avui ha tocat visita al metge, bones notícies, s'ha acavat, el que passa que fins d'aquí sis mesos no sabrem ben bé com ha anat el tractament i sí definitivament ha donat els resultats esperats. De totes maneres la metgessa m'ha comentat que d'aquí quinze dies tindràn els resultats de la prova d'ARN, i també m'ha comentat de que sí d'aquí un mes no estic al cent per cent haig de trucar-la, per fer-me proves.

Espero no haver de fer aquesta trucada, de moment tot va lent, cada dia i a poc a poc vaig fent cada dia una miqueta més, però costa, i de ben segur que ho aconsegiré.

Mentrestant, ara mateix estic estudiant uns temes d'administració local, per poder-me presetar a l'Ajuntament de Pineda de Mar, com a Auxiliar administratiu i com a Administratiu, són pocs temes perquè es per entrar en la borsa de treball, però tinc esperances de passar-le i oblidar-me de la feina als jutjats, i poder estar a prop de casa, que ja porto masses anys viatjant per anar a la feina, i estic cansada.

Espero i dessitjo el proper any, poder fer l'accés a la Universitat, i estudiar per ser Educadora Social, que en realitat és el que m'agradaria aconseguir.

I bé,després d'explicar-vos com segueix tot, només dir que sigui com sigui el dia 19 aniré a la moguda dels 80, tant sols per veure-hos a tots.

EL SISTEMA JUDICIAL

Aquests últims dies hem sentit a parlar molt del sistema judicial, que sí funciona, que sí es culpa del jutge, que sí és culpa de la funcionària que estava de baixa,que sí, que sí...
La veritat és que des de el meu punt de vista el sistema falla, i molt, després de tota la vida veient com funcionen els jutjats des de dins, com a treballadora, us haig de dir:

- En primer lloc, hi ha funcionaris que treballen i n'hi ha que passen de tot.
- En segon lloc, els funcionaris cobren uns 1000 euros.
- En tercer lloc, els jutges en primer destí solen cobrar uns 4000 a 4600 euros mensuals.
- En quart lloc, hi ha jutges que treballen, n'hi ha que solen passar pel jutjat unes tres hores diaries, amb l'excusa de què treballen a casa, ah! i els divendres s'agafen festa.
- Normalment la persona que aten al públic és el funcionari de torn, o la funcionària, el jutge no aten quasi bé a ningú, sobretot si és particular.
- Els funcionaris fitxen, cada dia les set hores de feina.
- Els jutges i secretaris no fitxen.

Vistes aquestes diferències que són notables haig d'afegir:

Molts de jutges no recolzen als funcionaris, sinó que els hi demanen ressponsabilitats, el funcionari ha de tramitar, controlar les execucions, atendre al públic(això comporta insults, i d'altres amenaces), passa sentències, i normalment, imprimeix les que són de calaix. El funcionari apart de tramitar incoa, passa i repassa taxacions de costes, per sí de cas.

I quan té algun problema el passa al jutge, que resolt tot seguit, o tarda i tarda...
i se li acumulen els expedients al despatx.

A vegades el funcionari intenta passar l'expedient al secretari, per veure si avancem el tràmit, però com sempre torna l'expedient al funcionari, i diu que es cosa del jutge.

A les Comunitats autònomes, als funcionaris, i sobretot als interins de'ls hi exigeix el català, o la llengüa co-oficial, als jutges i secretaris no els hi cal, ells són dèus, només faltaria.

A tot això haig d'afegir que he treballat amb molts bons jutges, però la gran majoria viuen molt bé a les espatlles dels escalus, i després surten per la televisió dient que la culpa la té la pobra funcionària que està de baixa, renoi!, això és el més fàcil. Però a aquest jutge no li passarà res de res, pena de la pobra noia que està de baixa.

A banda de tot l'exposat haig de reconèixer que he tingut molts i bons companys, treballadors, entregats, i que no els importava fer més hores per tal de tenir les coses a punt, i també que he tingut companys inútils totals.

El sistema falla, sí, però comencem per amunt, comencem a tocar als DÈUS, que s'ho creuen la gran majoria, comencem a demanar responsabilitats, als de dalt, i després als funcionaris normals.

És indignant que a aquestes persones, amb càrrecs tant importants, que decideixen sobre les vides de les persones, mai els hi passi res, que se'ls deixi engrandir, i seguir vexant als treballadors, com ha passat amb dos jutjats que conec molt bé, sense que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi pres cap decisió, sinó que han esperat que aquests senyors demanessin el trasllat.

En fi... un altra dia us parlaré dels fiscals, que també tenen, tela.

UN PETIT AVANÇ...

DEMÀ S'ACABA

Per fi, demà ultima injecció i ultimes pastilles, la setmana que ve, i les següents de recuperació, però suposo i espero que en un mes o dos, estaré llesta, i com sempre, la party dels 80 és el proper 19 d'abril, us donaré més dades avui mateix o demà.
Només veig amb satisfacció, el camí que he fet fins ara, i que encra que aquestes ultimes tres setmanes, han estat i són de pena, he resistit contra tot pronóstic, i es que les persones no sabem fins a on arrivem, nosabem el que som capaços de suportar fins que no entrem en la lluita, de moment aquesta batalla està guanyada, i acabada, espero superar totes les batalles que s'em posin per davant, ara ja puc.
L'altra dia, em vaig assabentar que un veïna havia estat operada de'un càncer de pit, i que estava fent la quimioterapia, i sense pensarm'ho vaig anar a donar-li ànims, i seguiré donant-li suport, perquè en aquesta vida i en aquestes malalties, el suport moral, el saber que no estàs sol, i que hi ha gent que vol que segueixis endavant, és molt possitiu. I el que espero es poder ajudar a gent, que pateix aquesta soledat que comporten aquests tractaments.
Per a mi ha estat molt valuós els vostres comentaris,les vostres paraules, i el vostre seguiment, ha estat i serà un plaer haver-hos conegut.
I suposo que seguiré enfilant-me per la vida, lluitant, encara que sigui contra corrent com sempre, i tornant a ser la protestona de sempre.

AVUI HA SORTIT EL SOL!!!!

Per fi un dia de sol, per poder sortir a fer un vol.
Després d'aquesta llarga hibernació espero que comenci a sortir el sol cada dia, i començar a treure la roba d'estiu, i retrobar la normalitat, em queda aquesta setmana i la que ve, i....
prova superada, després ens trobarem tots.
Ah!! una curiositat avui que he sortit m'he comprat unes sabates estil anys 50 com les que portaven les pin-up, vull donar-me petits homenatges, i celebrar que arriba la llum, o sigui que aquest estiu canviaré l'armari, renovaré forces, per seguir caminant.

LA CASA AZUL

I LA REVOLUCIÓN SEXUAL

Un toc d'aire fresc, divertit, amb ritme. Em va encantar, m'ha enganxat el seu ritme recordant el so de la música "Disco" dels anys 80, i per la seva innovació. Espero que aquesta gent segueixin tocant i regalant-nos la seva simpatia.

COM T'HO PODRIA DIR...

Així comença una de les cançons que més m'agradan de Lluís Llach, com us podria dir, perquè us fos senzill... Estic al final, però tant dèbil, tant enssopida, i la vista sobretot em molesta la picor dels ulls, que m'impedeixen escriure més sovint al blog, ni tant sols llegir els vostres, menys mal que tot s'acava, i espero tornar a estar com abans, perquè ara mateix dubto de la meva serenitat.
Sí perquè no sóc gaire capaç de raonar ni pensar com sempre, m'he tornat en una altra persona, els metges diuen que quan tot passi, tornaré a ser la de sempre, que aquest canvi de caracter és la medicació, però costa tant, lluitar contra el cos i la ment.
Però bé el 28 de març acabo el calvari, la última injecció i la última pastilla.
El que tinc més ganes és de trobar-nos tots, a la festa dels 80, que suposo que faran cap al final del mes d'abril, a la Discoteca KUKA de Sta Susanna, sinó ja la montarem nosaltres.