sábado, 1 de noviembre de 2008

HAIG DE SER "FILLA DE PUTA" PER SOBREVIURE?

Estic de mal humor, indignada, i molt decepcionada de la gent de la feina, semblen criatures tot el dia criticant, vegilant el que fan els altres, discutint buscant raons i jo que passo de tot i que només intento fer bé la meva feina, ser eficaç, aprendre per mi mateixa, ja que passen de dir-me res, ara resulta que han fet claca, perquè em dedico a treballar, i no discutir amb ningú.

Però que passa? es que haig de canviar al mesu 42 anys i començar a fer la guitza?

No ho faré, sóc com sóc, i encara que vulgui no sé actuar de diferent manera.

EM NEGO A ENTRAR EN EL JOC.

5 comentarios:

Francis Black dijo...

Hola animos, los colectivos tienen estas cosas que se crean unas dinamicas internas y es dificil de variarlas ,es dificil de solucionar .

Lucía Solís dijo...

Hola Montse,
Reconec la situació. Has de ser com tu vulguis. El Francis té molta raó.

Miquel Casellas dijo...

No val la pena que et posis. Així. és normal a la feina hi ha molta competencia i més ara. Ves al teu rollo i passa de la gent. Companys de feina és una cosa i amics una altra. Poden coincidir, però molts cops més aviat són quasi enemics. Molta sort.

Francesc Cayetano dijo...

Tu has de ser com és... No et facis mala sang... Petons, guapa

Bruguers dijo...

Sempre han existit les "capelletes"
De vegades critiques i altres ets criticada. La gràcia es que no et preocupi el que diguin de tu i que a la vegada tu no siguis cruel amb els altres.