miércoles, 17 de septiembre de 2008

M'assec amb la serenor del silenci
les paraules s'amunteguen,
les senyals s'acosten.

Rosa, suaument em mira,
Verd m'il.lumina
Vermell m'exasperà.

Espero el mot just
la definició exacta,
d'un alè que s'en va.

Acosto la mà
per trobar-me
i els ulls s'escapen.

Troballes de dia
que a la nit
s'amaguen.

M'aixeco a la vida
buscant el sentit,
la noblesa del sentiment.

M'agrada acaronar
el temps que flueix
atravessar les meves venes

sentir la vida
que envaeix
el sense sentit
dels pensaments.

-Montse-

1 comentario:

Miquel Casellas dijo...

Vinga vinga a viure la vida.