sábado, 31 de mayo de 2008

ELS TEMPS EDEVENEN NEGRES

Fa dies que no em puc posar al blog, ara mateix estic totalment bloquejada, el meu pare ha estat a l'Hospital, i ha de tornar la setmana que ve, i la veritat es que els metges no ens ho han pintat gens bé.
Quan reps una notíca d'aquest tipus et quedes bloquejat, es com si t'envoltes una aura plena de tenebres, tot el meu cos tremola, entre el fred i la calor.
Pensava que una vegada d'haver vençut la malatia, no em podia passar res més que tot aniria bé, i que per fi tindria una vida normal i feliç.
I ara, aquest cop tant fort, tant dur, i més quan el meu pare és un home molt ben conservat, sa, i que no tenia cap símptoma, sols un mal d'esquena, pel que va anar al metge i de seguit el van ingressar i fer proves, i ja veieu quin futur.
No m'imagino la vida sense ell, ara mateix, no tinc paraules ni estic preparada per cap acomiadament, el cop ha esdevingut tant dur i tant sobtat que ara mateix no puc pensar.

8 comentarios:

garmir dijo...

Hola Montse:
Esperem que tot vagi bé, desitjo que el teu pare millori.
Edmón.

Roger dijo...

Res ens ha de fer por. El cicle de la vida passa per visitar l'hospital. I la fe ha d'ajudar-nos a seguir endavant tal com tu ho has fet malgrat els contratemps que de vegades la vida ens etziba. Em sumo als desitjos d'en garmir de què el pare es millori.

Bruguers dijo...

Això de la salut és un no parar. Dilluns acompanyo al meu pare a l'hospital per rebre un nou "veredicte"
De moment porta 8 mesos de propina i ell es troba prou bé.
Veurem.
Ànims i salutacions.

Miquel Casellas dijo...

Anims que tot anirà molt bé. Ell ha de veure que tu estas bé i ja veuras com tot sortirà bé.

Brie dijo...

Hola Montse! sí que conec gent a l'ICAM, envia'm un e-mail (tens l'adreça al meu blog) i em comentes, a veure si et puc ajudar en alguna cosa!!
petons

francis black dijo...

Bueno esperemos que todo vaya bien . Suerte .

anna dijo...

ei Montse una abraçada

Sol dijo...

Animo mujer! nunca estamos preparados para la enfermedad de nuestros seres queridos, en fín, sólo te doy muchos ánimos y muchos besos... yo he pasado por cosas de estas y cuando van mal es durillo, espero que vayan muy bien!!