Estic, escrivint una sèrie de poemes, pel concurs de Sant Jordi d'aquest any, i els haig d'entregar el proper divendres, el pitjor de tot és que l'ull, s'em ha tornat a secar, i el tinc fatal, però ho intentaré acabar.
No sé si tenen massa qualitat, però la qüestió és anar fent, i com diu una amiga meva escriptora de comptes, per escriure només s'ha d'escriure i dir el que penses i vols transmetre, sobretot buscar les paraules adecuades al que vols expressar.
14 comentarios:
Hola Montse,
Aquest matí hem parlat un moment i t´he trobat molt abatuda. Abans de penjar el telèfon t´he dit la paraula "ànim", però malgrat haver-la dit de tot cor m´ha semblat buida i poca cosa. Des que vas començar el tractament t´he vist a vegades cansada, altres més animada, i de nou cansada. Avui et sentia la veu molt prima, com llunyana i m´ha donat la sensació que et trobaves sola. No estàs sola. Ara tinc un moment, i no he volgut deixar-lo passar sense fer-te arribar aquestes paraules. No estàs sola. Si avui no ha pogut ser serà dijous vinent. Ens tornarem a trobar per llegir poemes i xerrar de tot i res. Tot passa i com deia Marti i Pol "Perquè una cambra sigui el meu reialme no em pensaré perdut, sinó només absent, i així l´amable quietud del retorn serà un llarg retrobament." Una abraçada,
Neus Serra
Expresar en el paper el que un sent es molt dificil, si tu ho pots fer et felicito hi te animo a que ho fagis ja, per jo poder-ne gaudir, ánims.
Doncs mira, podries fer-te un bloc només de poemes, specialitzat. Si és el que t'agrada, seria una bona manera de poder fer la teva obra. Hi has pensat?
Sí, dicho por tu amiga la escritora suena de lo más sencillo pero es que la dificultad justamente es esa: decir exactamente lo que se quiere como se quiere.
Por cierto, una vez terminado el concurso bien podrías colgar alguno ¿no? a mí me gustaría leerlos. Aunque sea uno.
yo soy malísima escribiendo, me pongo con un poema y me salen todos de risa, es más, me río un montón (claro, que sólo yo, jaja)
L'important és que brollin de tu. Això és el més bonic d'un poema. El demés només son coses prosaiques. Ànims.
L'important es que t'agradin a tu.
Montse el més important són els sentiments que hi poses en el poema i de ben segur que deuen ser boníssims.
Apa, força i ànims.
Cordialment,
Xavier Ollonarte i Rovira.
Hola Montse:
El Important és que facis, alló que et fa feliç, ajudarà moltissim en la teva recuperació.
Ei,
ens en regales un? Va... deixa'ns-el compartir!
Com estàs? Com portes la vista? Espero que tot es vagi resolent com estava previst des de l'inici del tractament.
A mi també m'agradaria llegir algun poema teu.
Si decideixes fer un bloc només de poemes com et suggereix en Roger potser m'atreviria a "sortir de l'armari" i faria pública la meva venada poètica.
Bona nit.
I qui decideix si són bons? Si a tu et serveixen per expressar el que sents i et fan servei, tenen tota la validesa del món.
Un petó, Montse!
Per Tú Montse
L’AMISTAT
ES MOLT
IMPORTANT
Sempre l`amistat
és molt important
sobre tot si no tens
amics o amigues.
Però sempre tens
algú que t´estimarà
la familia et donaran
abraçades i et donaran petons.
Quan estiguis trista o contenta…Sempre
estaran al teu costat
passi el que passi
sigui on sigui.
Victoria Nolla (9 anys)
Gràcies a tots, per les vostres paraules i la fidelitat, al seguir llegint-me, quan estigui bé us dedicaré uns poemes, us estimo.
Publicar un comentario