martes, 19 de febrero de 2008

COMENCEM DE NOU


Hola a tots, sento haver deixat d'escriure tot aquest temps, però he tingut la vista fatal, avui sembla que estigui millor, i aprofito per dir-vos, que agraeixo moltíssim el vostre suport, i que només em queden CINC injeccions, ja arrivo a la fi, després només quedarà el temps de recuperació, però moralment em fa sentir més eufórica.

Un prova més superada en aquesta vida tant moguda que tinc.


" Una vegada més, em miro al mirall,

sóc jo? o només és un reflexe?.

Com passa el temps, i la vida transcorre

misteriosament dins les nostres venes.


Un viatge llarg, ple de sotracs,

un destí millor dins l'embarcació.


Com t'espero, i desepero

en la meva lluita, en les meves nits

plenes de neblina, boscosa

solitut anhels de futur.


Com enyoro les passejades

pel sol infinit del meu camí.

I les nouvolades esperançades

d'aconseguir un cel més clar.


S'obriran noves portes,

en un futur sempre incert,

nous infinits per recòrrer,

sempre acompanyada per les meves forces.


Com enyoro les paraules,

la saviesa de la vostra companyia,

tornarà tot al seu lloc,

on ha estat sempre el meu cor."


-Montse-


Per vosaltres.

7 comentarios:

Carmen Bellver dijo...

Te deseo una pronta recuperación.
Duro el tema de la vista. Pero hay que ver lo bien que te sienta el ayuno de Internet. La poesía es preciosa. Ánimo y a escribir, quién sabe si de ahí saldrán más poemas.

Un abrazo.

JAL dijo...

Genial, a veure si aquest reflexe agafa forma poc a poc

garmir dijo...

Hola:
Desitjo que et trobis bé.

Núria dijo...

Preciós, emocionant! Moltíssimes gràcies Montse i ànims, ara és un compte enrere, com abans els que feien la mili. (Per cert fa uns dies, el 14 de febrer et vaig nominar per un premi)Una abraçada!

Roger dijo...

Jo de vegades no sé si és massa positiu veure-hi, perquè et fixes en les coses que passen al nostre voltant, i se't treuen les ganes de lluitar per allò que creus. Però bé, més important que la vista, és que estiguis animada per tirar endavant. I si és així, me n'alegro molt per tu!

Miquel Casellas dijo...

Tornarà la normalitat després d'aquest breu parèntesis.

Sol dijo...

qué chuli!, pues ánimo, guapa! que ya no queda nada!! Ya verás que primavera más estupenda vas a disfrutar ;)

un besazo!