jueves, 30 de agosto de 2007

AVUI, DEMA I SEMPRE

Avui m'has despertat
Visitant el meu cos
Utilitzant els teus braços
Inesperadament, l'amor.

Deu ésser un sommi
Esperaré despertar
Miraré els teus ulls
Abraçaré el teu cos.

I sense fer soroll...

Sobradament teva
Esperant el teu alé
Miralls de la vida
Poder donar-te
Reemprendre el camí
Esperant el teu calor.

-Montse-

9 comentarios:

garmir dijo...

Hola:
Molt bonic, Montse.

MC dijo...

ànims

Lucía Solís dijo...

Ei! Quina artista tenim aquí. Molt sensible. M'ha agradat molt.

Anónimo dijo...

Molt macu,he plorat perque fa poc vaig deixar una relacio.i sentia el que tu deias.maria.

Manel Filella dijo...

- Montse: Fer el bé...això és seguir Jesús. "Quan us ho vaig això Senyor..? Quan ho feieu a un d'aquests més petits...." Mercès....poetessa i lluitadora.Per molts anys

Anónimo dijo...

oh, que bonic, tot ès de color de rosa...........

Anónimo dijo...

collons quines parides

FRANCESC CAYETANO dijo...

És teu Montse? Està molt bé

Anónimo dijo...

Felicitats pel teu blog i gràcies per compartir les teves vivències, ets tot un testimoni de vida!
Una abraçada,