Perquè tinc ganes de canviar les coses, perquè tinc ganes de poder dir el que penso del que es fa i es desfà, i col.lborar amb el meu poble, per això m'he ficat en política.
Però reconec que sempre he fet política, sempre he estat a sobre del que es fa, sempre he intentat col.laborar, de manera anònima a vegades, però sempre.
Bona pregunta la que em varen fer l'altre dia a la Riera, i m'ha donat que pensar, perquè la política?, perquè unes sigles?, perque quan de veritat pots fer, es dins de la política, i perque en aquesta vida tots d'una manera o una altre fem política, però abans que tot, sóc ciutadana, sóc persona, i encara que tingui darrera unes sigles polítiques, tinc el meu criteri.
Aquesta es la resposta.
L'Altre dia pensava en la canço IMAGINE de John Lennon, i dintre meu sentia, l'experiència, d'ésser solidaris, de la no existència política, de la no existència de guerrer, de la igualtat, però pensava això és una utopia, una idea, ara per ara impossible.
Del que estic contenta és que en el meu poble, aquesta setmana, ens ha unit una idea, fora de la política, i ens ha unit com a persones, veïns i amics.
GRÀCIES MALGRAT!!!!
viernes, 31 de agosto de 2007
jueves, 30 de agosto de 2007
AVUI, DEMA I SEMPRE
Avui m'has despertat
Visitant el meu cos
Utilitzant els teus braços
Inesperadament, l'amor.
Deu ésser un sommi
Esperaré despertar
Miraré els teus ulls
Abraçaré el teu cos.
I sense fer soroll...
Sobradament teva
Esperant el teu alé
Miralls de la vida
Poder donar-te
Reemprendre el camí
Esperant el teu calor.
-Montse-
Visitant el meu cos
Utilitzant els teus braços
Inesperadament, l'amor.
Deu ésser un sommi
Esperaré despertar
Miraré els teus ulls
Abraçaré el teu cos.
I sense fer soroll...
Sobradament teva
Esperant el teu alé
Miralls de la vida
Poder donar-te
Reemprendre el camí
Esperant el teu calor.
-Montse-
DIJOUS
Avui dijous, és dels pocs dies que començo a estar més bé, amb mes forces, i queasi bé em sento normal, demà serà millor, llàstima que per la nit, toca la injecció.
Però bé, sobreviure a tot això.
Gràcies pels vostres comentaris de suport, espero que el meu post serveixi, per unir més a les persones.
Avui anirè a la riera, encara resistim, a deixar els nostres arbres, el nostre petit espai de Natura, i tots els partits de la oposició, s'han ajuntat, per fer força, contra aquesta aberració a un espai natural que ens ha acompanyat tota la vida.
Però bé, sobreviure a tot això.
Gràcies pels vostres comentaris de suport, espero que el meu post serveixi, per unir més a les persones.
Avui anirè a la riera, encara resistim, a deixar els nostres arbres, el nostre petit espai de Natura, i tots els partits de la oposició, s'han ajuntat, per fer força, contra aquesta aberració a un espai natural que ens ha acompanyat tota la vida.
miércoles, 29 de agosto de 2007
Avui, no podré anar a la manifestació davant de l'Ajuntament, ja vaig fer un "extra" ahir, però si puc aniré al final, a veure que passa, i que pensa fer l'Ajuntament amb la tala dels arbres de la Riera, sortirà per fi la nostre alcaldessa, a donar una explicació al poble??
Perquè ahir, ni abans d'ahir, va donar la cara, al clam del poble.
Qué orgullosa estic dels malgratencs i malgratenques, i contenta , de que encara que no puc fer gaire cosa, de la unió, això sí, els que ens movem, sóm els de tota la vida, però encara que amb ideals diferents, i polítiques apart, ara estem units, i aquesta´és i ha d'ésser l'essència de poble, de la gent que ens estimem i que lluitem junts,espero que tot això no passi desapercebut, i que es recordi sempre.
La vida és una lluita constant, però algunes de les lluites que valen la pena, són aquestes.
Encara recordo temps passats, i la lluita constant que he portat en la meva vida, sobretot, amb el que haig de fer, i deixar de fer, passen els anys, i encara segueixo tenint molts de dubtes, de l'adolèscencia, a vegades em pregunto, si seré normal, perquè a vegades he desitjat ésser com moltes amigues meves, i amics, que mai tenen dubtes, mai han fent res fóra de les normes, mai cap problema..., no entenc, i jo sempre tant inconformista.
Inconformista, amb ganes de donar guerra, amb ganes de donar-me, amb ganes d'ésser jo mateixa, amb ganes se sortir d'aquesta malatia, i cridar, i viure, veure el món, viatjar, conèixer a gent, i treballar amb alguna cosa que em deixi satisfeta, això sí, a CASA NO!!!
Temps enrera tenia uns amics xilens, i argentins, i ens juntavem tots a parlar, la veritat, ells deien a conversar, i realment hi ha diferencia, quina satisfacció tenia al parlar i ésser escoltada per ells, així com escoltar-los, parlavem de tot menys de la vida qüotidiana, ho criticavem tot, ho arreglavem tot, era terapeutic parlar amb ells, avui en dia costa tant de trovar a gent que escolti, i que sàpiga parlar!!
La veritat es que no hi ha temps, i no pot ésser ha d'haver temps per una bona conversa, unes bones paraules, i un gest amable cap als altres, sino que seria de les nostres vides?
La meva proposta, començar a escoltar, i aprendre del que ens envolta.
Perquè ahir, ni abans d'ahir, va donar la cara, al clam del poble.
Qué orgullosa estic dels malgratencs i malgratenques, i contenta , de que encara que no puc fer gaire cosa, de la unió, això sí, els que ens movem, sóm els de tota la vida, però encara que amb ideals diferents, i polítiques apart, ara estem units, i aquesta´és i ha d'ésser l'essència de poble, de la gent que ens estimem i que lluitem junts,espero que tot això no passi desapercebut, i que es recordi sempre.
La vida és una lluita constant, però algunes de les lluites que valen la pena, són aquestes.
Encara recordo temps passats, i la lluita constant que he portat en la meva vida, sobretot, amb el que haig de fer, i deixar de fer, passen els anys, i encara segueixo tenint molts de dubtes, de l'adolèscencia, a vegades em pregunto, si seré normal, perquè a vegades he desitjat ésser com moltes amigues meves, i amics, que mai tenen dubtes, mai han fent res fóra de les normes, mai cap problema..., no entenc, i jo sempre tant inconformista.
Inconformista, amb ganes de donar guerra, amb ganes de donar-me, amb ganes d'ésser jo mateixa, amb ganes se sortir d'aquesta malatia, i cridar, i viure, veure el món, viatjar, conèixer a gent, i treballar amb alguna cosa que em deixi satisfeta, això sí, a CASA NO!!!
Temps enrera tenia uns amics xilens, i argentins, i ens juntavem tots a parlar, la veritat, ells deien a conversar, i realment hi ha diferencia, quina satisfacció tenia al parlar i ésser escoltada per ells, així com escoltar-los, parlavem de tot menys de la vida qüotidiana, ho criticavem tot, ho arreglavem tot, era terapeutic parlar amb ells, avui en dia costa tant de trovar a gent que escolti, i que sàpiga parlar!!
La veritat es que no hi ha temps, i no pot ésser ha d'haver temps per una bona conversa, unes bones paraules, i un gest amable cap als altres, sino que seria de les nostres vides?
La meva proposta, començar a escoltar, i aprendre del que ens envolta.
martes, 28 de agosto de 2007
FEM UNA CIGARRETA
Cada dia fumo 7 o 8 cigarretes, perquè m'encanta fumar, i sé que no es sa, però, és un vici, que he deixat moltes vegades, i sempre he tornat, i ara fumo un cigarret al matí, i després de dinar, com pot ésser deixar altres vicis, i aquest no.
Es que jo pertanyo a la generació dels "fumetes" en que fumar, no era dolent, i quedava bé, i que us haig de dir, de tant en tant m'agrada fumar, el que no m'agrada és el que fuma el meu home, que es fuma més d'un paquet diari, això em sembla excessiu, perquè no troba el gust a fumar, però bé , ho va intentar deixar fa un any, i ho varem deixar els dos, però, surts a sopar amb els amics, i...a qui no li ve de gust una cigarreta?
Ara no és el moment per deixar-ho perquè estem una mica alterats, per tot això del meu tractament, després ens tornarem totalment sans?
Es que jo pertanyo a la generació dels "fumetes" en que fumar, no era dolent, i quedava bé, i que us haig de dir, de tant en tant m'agrada fumar, el que no m'agrada és el que fuma el meu home, que es fuma més d'un paquet diari, això em sembla excessiu, perquè no troba el gust a fumar, però bé , ho va intentar deixar fa un any, i ho varem deixar els dos, però, surts a sopar amb els amics, i...a qui no li ve de gust una cigarreta?
Ara no és el moment per deixar-ho perquè estem una mica alterats, per tot això del meu tractament, després ens tornarem totalment sans?
LA MARIA VOL SABER
María, la Hepatitis C, és un tipus d'hepatitis, asíntomatica, és a dir, pots no haver tingut mai símptomes, i tenir el virus. Aquest virus pot estar dormit en el teu cos, però als 20 ó 25 anys es desperta, i lentament sense dir res, et va minvant el fetge, i quan tens els primers símptomes, pot ésser massa tard, perquè es poden fer tumors al fetge, o tenir una cirrosi terminal.
En l'actualitat hi ha molta gent infectada, i el pitjor, molts que no ho saben, la qüestió es voler saber, i posar fil a l'agulla.
Per això, estic fent aquest tractament, per evitar això, si funciona bé i sino seguirem lluitant.
Com em va dir un amic, tot es paga en aquesta vida, el preu dels excesos de joventut, és la salut.
Si vols més informació, hi ha la tira de pàgines web que expliquen la malaltia, però es "xunga", i el tractament també, però vaig controlant.
Quan em vaig assabentar de la malatia, ja fa vint anys, tot eren especulacions, però ara ja s'han fet avanços, i està més controlat, porto vint anys anant al metge, i controlant, que el meu fetge estigui bé, fins ara cap problema, però quan et fan les proves d'ADN, es veu si el virus està actiu o no, i jo el tenia activat.
Però bé aquí estic, lluitant, feta pols, però mirant endavant, ara mateix, he perdut massa pes, i les defenses m'han minvat, i fa un mes que perdo cabell, no crec que el perdi tot, però fa molta angúnia, jo miro de no pentinar-me gaire, l'he tallat curt, i bé ja veurem, ara puc saber com es sent la gent que fa quimioterapia, i el que deuen passar, que no es poc, però les persones sóm sorprenents, i som capaços de fer coses que no ens imaginariem treiem forces i anims d'on sigui.
El tractament consisteix en 4 pastilles de rivavirian i en una ijecció d'interferon ala setmana, és molt pesatperquè si tot va bé ho haig de fer fins el proper març de 2008, i cada vegada estic més agobiada, i més irritable, perquè quan veus que et debilites, i que cada vegada pots fer menys esforços, i has de deixar de fer les coses que feies, et fa sentir, malament, i rebotat, perquè vols i no pots.
Espero, que t'hagi explica't bé en que consisteix la malaltia, fins ara Maria.
En l'actualitat hi ha molta gent infectada, i el pitjor, molts que no ho saben, la qüestió es voler saber, i posar fil a l'agulla.
Per això, estic fent aquest tractament, per evitar això, si funciona bé i sino seguirem lluitant.
Com em va dir un amic, tot es paga en aquesta vida, el preu dels excesos de joventut, és la salut.
Si vols més informació, hi ha la tira de pàgines web que expliquen la malaltia, però es "xunga", i el tractament també, però vaig controlant.
Quan em vaig assabentar de la malatia, ja fa vint anys, tot eren especulacions, però ara ja s'han fet avanços, i està més controlat, porto vint anys anant al metge, i controlant, que el meu fetge estigui bé, fins ara cap problema, però quan et fan les proves d'ADN, es veu si el virus està actiu o no, i jo el tenia activat.
Però bé aquí estic, lluitant, feta pols, però mirant endavant, ara mateix, he perdut massa pes, i les defenses m'han minvat, i fa un mes que perdo cabell, no crec que el perdi tot, però fa molta angúnia, jo miro de no pentinar-me gaire, l'he tallat curt, i bé ja veurem, ara puc saber com es sent la gent que fa quimioterapia, i el que deuen passar, que no es poc, però les persones sóm sorprenents, i som capaços de fer coses que no ens imaginariem treiem forces i anims d'on sigui.
El tractament consisteix en 4 pastilles de rivavirian i en una ijecció d'interferon ala setmana, és molt pesatperquè si tot va bé ho haig de fer fins el proper març de 2008, i cada vegada estic més agobiada, i més irritable, perquè quan veus que et debilites, i que cada vegada pots fer menys esforços, i has de deixar de fer les coses que feies, et fa sentir, malament, i rebotat, perquè vols i no pots.
Espero, que t'hagi explica't bé en que consisteix la malaltia, fins ara Maria.
lunes, 27 de agosto de 2007
MALGRAT ESTÀ REBOTAT
La nostra alcaldessa ha canviat el pla de millora de la Riera, i ha decidit tallar els arbres, ho feien quan no havia ningú que ho veiés, però sort que sempre hi ha gent que està alerta.
El poble s'ha mobilitzat, i s'ha convocat una manifestació pacifica davant de l'Ajuntament.
Hi ha joves que han muntat, una tenda candenca, i es quedaran a passar la nit, vegilant.
Em recorda, aquells temps en que jo era petita, i vaig veure les manifestacions perqué Can Campassol, fos del poble, i al final va guanyar el poble, aquesta vegada qui guanyarà?
Quan hem arribat a casa, li he dit al meu home, que aquest any passaen moltes coses interessants, i jo des de la meva malaltia, només puc veure-las des de la finestra, i el meu home m'ha dit, que haguessis fet? penjar-te a un arbre?
Doncs sí, envers d'anar al costat de casa a veure el final de la manifestació, l'hagués encapçalada, i hagués cridat, i hagués pujat a un arbre, perquè no?
Sempre passen les coses quan un no està bé.
Bé demà reunió de ràdio, a veure com ho fem.
El poble s'ha mobilitzat, i s'ha convocat una manifestació pacifica davant de l'Ajuntament.
Hi ha joves que han muntat, una tenda candenca, i es quedaran a passar la nit, vegilant.
Em recorda, aquells temps en que jo era petita, i vaig veure les manifestacions perqué Can Campassol, fos del poble, i al final va guanyar el poble, aquesta vegada qui guanyarà?
Quan hem arribat a casa, li he dit al meu home, que aquest any passaen moltes coses interessants, i jo des de la meva malaltia, només puc veure-las des de la finestra, i el meu home m'ha dit, que haguessis fet? penjar-te a un arbre?
Doncs sí, envers d'anar al costat de casa a veure el final de la manifestació, l'hagués encapçalada, i hagués cridat, i hagués pujat a un arbre, perquè no?
Sempre passen les coses quan un no està bé.
Bé demà reunió de ràdio, a veure com ho fem.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)