LA VIDA, SEGUEIX ENFILANT-SE....

Cada cosa al seu lloc, a mica en mica, tot torna al seu lloc, els temps ens dona la raó, i els amics estimats retornan una altre vegada.

Tot passa, i els sentiments retornen, les mirades, els somriures i l'alegria de tornar a veure a la gent estimada que m'ha acompanyat tota la vida.

La meva gent, que és la meva família, la meva vida, des de la infància fins a la maduresa, passant l'adoléscencia, passant el camí esquerp, de l'época que anava amunt i avall, i que m'estava matant, en un món irreal, suburbà, de color gris, de cases tristes i cutres, de gent de mal viure, amb els seus codis étics, amb la seva legalitat, amb la seva llei.

Perduda, sola, malferida, caminava sense destí, dolorida, destroçada, i jo em preguntava:

- On estarà el final???

La meva pell, era d'un altre color, la meva mirada estava morta, no podia caminar, i cada nit em deia:

- Aquesta serà la última vegada, no ho faré més.

Parèntesi, dos anys perduts, i amb ells, part de la vida, maltreta.

Viatge exótic, meravellosa experiència, conèixer i saber que fóra d'aquí, hi ha VIDA...

Caminava perduda, buscava sentiments on agafar-me, destroçant a la gent del meu voltant, quan de perdó vaig necessitar.

Els anys 80!!!! quina vida!!!, quin camí!!!

Vaig voler volar massa depressa, vaig voler ésser diferent...I tant que en sóc de diferent, si us expliques les mogudes !!!, sóc tant diferent, i a vegades tant irreal, tant estranya...A vegades em dic:

- estàs paranoica.

- Paranoica jo????

Sí, tinc les meves paranoies, però mai m'oblidaré del que va passar fa ja, vint anys, quan buscava i no trobava...

Ara van haver moments irrepetibles, piscodèlics, i fins i tot misteriosos, escoltant a Lou Reed, Janis Joplin, etc....

Quants han caigut?, Molts !!!, QUE JA NO HI SÓN, i recordaré sempre a tota la gent que no va poder ni saber sortir del CAMÍ SALVATGE !!!!

SOM TOLERANTS?

Ahir a TV3, varen entrevistar a un noi de Premià de Mar, que és gay, aquest noi portava anys suportant les burles i insults dels seus companys i companyes d'escola, i a més a més de l'angoixa d'explicar-ho als seus pares, fins que cansat de tant assetjament va decidir sortir de l'armari, els seus pares el van recolzar, i juntament amb el seu tutor va decidir dir als seus companys que es Gay, des de llavors tothom l'acceptat tal i com es, i no s'han tornat a produir més burles.

Un acte molt valent per part d'aquest noi que es diu Alex, sobretot partint de l'homofobia que hi ha en la societat i en les escoles, i per la seva curta edat.

El que es parlava en aquesta notícia es que ademes de sortir de l'armari ells, ha de sortir de l'armari la seva família, i sortíen una associació de pares i mares de Gais i Lesbianes, de l'associació LAMBDA de Barcelona, on explicaven molts de pares, el que els hi havia costat acceptar la condició sexual del seus fills, i poder dir-ho a amics i coneguts.

Tots hem se sortir de l'armari un dia o altre, tots tenim coses per explicar i que amagar, això em va fer pensar en la tolerància, és a dir en la poca tolerancia cap a aquest col.lectiu.

En realitat canviaria alguna cosa si el vostre millor amic, o el vostre fill fos Gay?.Seguiria essent la mateixa persona, que hem conegut, només que ha decidit donar un pas més cap a la seva pròpia identitat, i aquest pas l'hem d'ajudar a donar entre tots.

l'aplec i el correllengua, i ....

Avui a Malgrat es festa!!, l'Aplec de la sardana, al Parc Francesc Macià, hi he anat una estoneta, i he vist un bon ambient de gresca, i molta gent per treballar perquè les coses surtin bé des de les 7 del matí, amb un dia calurós com si fóssim ple estiu.

També cal destacar les carpes dels Templers, molt interessants, i segons tinc entes, el mes que ve, es faran unes jornades a l'Antic Hospital al carrer Passada, us confirmaré els dies,

Cal afegir que avui era la reunió sobre l'arbreda de Can Feliciano.

O sigui que ens passem mesos sense fer res, i aquest cap de setmana estave ple d'activitats on anar .

Això sí, on estava la mestressa????

EL COMPROMÍS DE MALGRAT

El correllengua ha anat molt bé, tots els que recitavem ens hem esforçat, i en aquests temps de presses i poc compromís, val la pena col.laborar amb gent del poble, amb ganes de fer coses, a canvi de res, però el més gratificant de tot es quan en aquestes jornades queda demostrat, que som una pinya, quan volem.
No recordava del gratificant que es treballar, i prendre part activa en les "mogudes" que es fan al poble, ja que fa uns quinze anys, que no em movia, per tenir els fills massa petits, però ara que he tornat PREPAREU-VOS TOTS.
Totes aquestes trobades fan que em torni a relacionar amb gent que feia anys que no em relacionava, que torni a sentir l'impuls del poble, i els somriures d'amics de tota la vida, i el companyerisme d'aquells anys, plens de sortides, de ganes de crear, de fer i de no estar-se parat a casa.
Ara dins les meves limitacions actuals, que són moltes!!!, fer aquestes petites col.laboracions, m'omplen una altra vegada, i potser que acabi trobant el meu destí, al que porto buscant des de l'adolèscencia-

Aquesta setmana gravarem el programa, ja que pels motius que tots coneixeu, la setmana passada no va poder ser, espero que surti tant espontàni com els anteriors, perqué m'he adonat, que es millor ser espontàni que portar-ho tot en un guió.
I demà fan el correllengua, al Parc de Can Campassol, hi haurà un recital de poemes, i concerts de música, a mi em varen demanar per llegir-ne un, i una amiga em va donar una poema de Miquel Martí i Pol, molt bònic per recitar i que et fa sentir orgullós de la nostra llengua.
Dins les meves possibilitats espero, poder col.laborar emb el que pugui en els afers del poble.

HASTA QUE EL CUERPO AGUANTE

Dia a dia, i pas a pas em dirigeixo cap a un final d'una etapa, que encara que molt dura, també profitosa, en part, per remplantejar-me la vida amb uns altres ulls.
El que a vegades penso, es la manera de poder treballar en alguna cosa que veritablement m'ompli, i m'agradi, que sigui una feina útil, i enriquidora, i com més voltes li dono em decanto cap al treball social, o educació social, perquè crec que es una feina que apropa a les persones, si et vols mullar!.
Perqué com a tot arreu, hi ha gent que s'implica, i gent que passa de tot, hi ha entitas que tenen molt ben desenvolupats els serveis socials i d'altres que els hi falta de tot, des de mitjans fins a professionals que veritablement sentin la seva professió.
Em sembla i sino ja m'avisareu que les proves d'acces a la Uni són a finals de febrer principis de març, si ho sabeu aviseu-me.
Que més us haig d'explicar, doncs que cada dia la soletat em mata, la rutina, perqué estar-se a casa tot el dia, això si que es rutina, es matador, i per molt que s'intenta pensar amb altres coses, quan el cos no acompanya, i no ets totalment autonom, és esferidor.
Però bé, hasta que el cuerpo aguante, seguiré, el que em fa seguir es la certesa de la curació, i en moments puntuals penso, que no tinc dret a queixar-me, quan hi ha tanta gent que no té acces a la medicina, i que per contrapartida fan tractaments molt més durs, per intentar curar-se sense cap esperança, i que al final molts moren en el camí.
Es trist, eh?, quan tenim salut, no mirem als altres, ho apartem de les nostres vides, perqué ens fa por a la vegada que ens creiem invulnerables, i jo dic NO, em de fer una cadena solidària per acompanyar a tota aquesta gent en la seva soletat, que sovint fa més mal que la malaltia.
Aquí us deixo uns pensaments i una proposta.

L'ACTUALITAT I LA IDENTITAT

De tornada a casa, m'he anat assabentant de l'actualitat política, de la cremada de fotografies del Rei, del projecte del Partit Popular, per espanyolitzar més el país, de les declaracions d'Ibarretxe, Xapateo, i etc...

Perquè un poble no pot triar el que vol?, perquè no un referendum, i que poguem triar d'una vegada el que volem ser?

Quina por té la resta del país, de que els bascos vulguin ser bascos i els catalans, catalans?

Jo no ho veig tant complicat, el que si hi ha és moltes connotacions econòmiques.

En quan al Rei, i la noblesa en general, no ens oblidem dels barons, ducs, i comtes, de tota aquesta gent que acapara tant de poder, de bèns, i diners, tota aquesta gent ens sobra, i ens presuposa una gran despesa anual, que la podríem invertir en Hospitals, metges, escoles, ajuts als joves, vivendes de protecció oficial, en fi en les coses que ens preocupen.

Mentrestant els senyor Rajoy i els seus "SECUASOS", fomenten l'odi cap als que volem ser, i no volem ser com ells, i no s'en adonen de que el que fan es que cada vegada sentim amb més força la nostra nacionalitat.

Perque es realitat es així com ens sentim, CATALANS.