Després de tot el que ha passat aquests dies, he après que la unió fa la força, i que hi ha molta gent que val la pena.
Jo no sé si és aquest maleït tractament, però sempre tinc "malsons", i en aquests sommis, em rebelo i dic el que penso a les persones, però m'estic donant compte, que creix el meu odi cap aquestes persones, sempre m'ha costat molt dir prou, però quan ho dic, no puc resistir la presència d'aquestes persones.
Desprès, aquestes persones, són las que fan més drama quan et mores, i volen figurar davant de tothom!!!
Quan vaig a algun enterrament, que normalment es de molt compromís, sempre veus el mateix, i jo em faig la pregunta, li has donat tot el suport i l'amor en vida?, l'has estimat i conegut realment?, jo entenc el que la gent plori, sempre fa mal la mort d'un ésser estimat, però fa més mal i sobretot quan t'estimes a la persona, no haver aprés i estimat més al difunt.
Bé, ja estic divagant massa, es que hi ha coses que em fan molt de mal, i no puc entendre la hipocresia, ni la deixadesa.
miércoles, 5 de septiembre de 2007
martes, 4 de septiembre de 2007
HEM GUANYAT LA MOCIO
El resultat del ple extraordinari de l'Ajuntament, ha estat que ha guanyat la moció presentada per tots els partits de l'oposició, encara que la sra.alcaldessa, ja ha dit que no parlava perquè la sentissim els que estavem a fòra, sino pels que l'escoltaven per la ràdio, bé el cas es que ha dit que tirará el projecte endavant.
No sé si es suspendran les obres, el que sé es que el poble ha guanyat, però com que es un projecte aprovat per 12 vots a favor en l'any 2004, ja han passat el temps de les alegacions no sé si dret a llei, és factible o no talar-los, el que si sé que a la sra. Campoy li comportarà un preu polític, encara que ha dit, que estava molt tranquila, i que seia conseqüent amb el projecte que es va aprovar en el seu moment.
La veritat, no sé com acabarà la història, avui el poble cel.lebra una petita victòria en front d'una alcaldessa que porta governant 16 anys amb mà de ferro.
Espero que vulgui dialogar, i arrivar a un acord, que agradi a tots, la lluita continuarà, perquè s'ha constituit una plataforma, les ganes i són, però entre tots els manifestants, he pogut veure la gent del meu poble, la gent de tota la vida, i això ens ha acostat una mica més els uns amb els altres, el dialeg espossible i això es el que importa.
La gent que no es mulla, es la que hi té alguna cosa a guanyar, o sou nouvinguts al poble, que en són molts, però els de sempre, hi estarem a sobre.
Un pols al dialeg!!!!!!!
No sé si es suspendran les obres, el que sé es que el poble ha guanyat, però com que es un projecte aprovat per 12 vots a favor en l'any 2004, ja han passat el temps de les alegacions no sé si dret a llei, és factible o no talar-los, el que si sé que a la sra. Campoy li comportarà un preu polític, encara que ha dit, que estava molt tranquila, i que seia conseqüent amb el projecte que es va aprovar en el seu moment.
La veritat, no sé com acabarà la història, avui el poble cel.lebra una petita victòria en front d'una alcaldessa que porta governant 16 anys amb mà de ferro.
Espero que vulgui dialogar, i arrivar a un acord, que agradi a tots, la lluita continuarà, perquè s'ha constituit una plataforma, les ganes i són, però entre tots els manifestants, he pogut veure la gent del meu poble, la gent de tota la vida, i això ens ha acostat una mica més els uns amb els altres, el dialeg espossible i això es el que importa.
La gent que no es mulla, es la que hi té alguna cosa a guanyar, o sou nouvinguts al poble, que en són molts, però els de sempre, hi estarem a sobre.
Un pols al dialeg!!!!!!!
lunes, 3 de septiembre de 2007
ULTIMA MANIFESTACIÓ
Avui la ultima manifestació, demà tots al PLE, espero que guanyi el poble, no els polítics, perquè el poble fora de les seves ideologies s'ha unit per lluitar, tot i estant en política des de fa ben poc, penso que és el poble que ha de dir en aquest ple.
Ah a totes les de Malgrat que em deixeu notes, segurament us conec, jo tampoc se qui sou, però si ens seguim comunicant segur que ens coneixerem, gràcies, m'encantan els comentaris que em feu, com més millors, això m'està ajudant molt contra la malaltia.
La comunicació es primordial pels malalts, que sempre els deixem aparcats a casa seva, perquè no tenim temps per anar a veure'ls, i sempre pensem ja hi aniré, per això recomano i us convido a que recomeneu a gent que està malalta que es faci un bloc, i es comuniqui.
Cal que les persones ens ajudem, sigui d'on sigui, no podem deixar als amics, familiars enrera, i en una societat cada vegada més cruel, que la gent només pensem en noslatre mateixos, hem d'intentar des d'aquí fer-la millor.
Jo ja tinc clar, que molta gent et deixa de banda, i que d'altra t'expresa el seu sentiment de solidaritat i d'amor, però a la vegada m'han donat pals a totes bandes, ara sé qui són els meus amics, i dins del mal que m'han fet, jo no podria ésser com ells, jo sóc de les que no s'obliden dels éssers estimats, no vaig a plorar als funerals, i a fer-me veure, tot el que hem de fer és en vida, després tot ha acabat.
La lluita, per tot el que passa el que tenim i el que sentim, es diaria, i hem de seguir intentant, ésser cada dia més persones.
Ah a totes les de Malgrat que em deixeu notes, segurament us conec, jo tampoc se qui sou, però si ens seguim comunicant segur que ens coneixerem, gràcies, m'encantan els comentaris que em feu, com més millors, això m'està ajudant molt contra la malaltia.
La comunicació es primordial pels malalts, que sempre els deixem aparcats a casa seva, perquè no tenim temps per anar a veure'ls, i sempre pensem ja hi aniré, per això recomano i us convido a que recomeneu a gent que està malalta que es faci un bloc, i es comuniqui.
Cal que les persones ens ajudem, sigui d'on sigui, no podem deixar als amics, familiars enrera, i en una societat cada vegada més cruel, que la gent només pensem en noslatre mateixos, hem d'intentar des d'aquí fer-la millor.
Jo ja tinc clar, que molta gent et deixa de banda, i que d'altra t'expresa el seu sentiment de solidaritat i d'amor, però a la vegada m'han donat pals a totes bandes, ara sé qui són els meus amics, i dins del mal que m'han fet, jo no podria ésser com ells, jo sóc de les que no s'obliden dels éssers estimats, no vaig a plorar als funerals, i a fer-me veure, tot el que hem de fer és en vida, després tot ha acabat.
La lluita, per tot el que passa el que tenim i el que sentim, es diaria, i hem de seguir intentant, ésser cada dia més persones.
ELS NERVIS EM DOMINEN
Ja està el que va dir la doctora ja està passant, avui he montat una bronca a tota la família que "tela marinera", estic totalmente irritable, no puc aguantar -me els nervis, i ho paga els que manys culpa tenen, el meu marit i els meus fills, m'estic tornant boja?
A la meva família que es el que més m'estimo, Perdó.
I seguim parlant de la riera, avui al matí han fet una conexió des de TELE 5, sembla que a tot arreu es fa ressó, i a Catalunya la premsa no li dona importància.
Serà que aquí ens mana a tots el PSOE???
La premsa, està comprada?
o la Conxita te molta influencia??
Quina pena de país!
Però seguim defensant la riera, qui guanyarà aquest pols, la Conxita o el poble?
A la meva família que es el que més m'estimo, Perdó.
I seguim parlant de la riera, avui al matí han fet una conexió des de TELE 5, sembla que a tot arreu es fa ressó, i a Catalunya la premsa no li dona importància.
Serà que aquí ens mana a tots el PSOE???
La premsa, està comprada?
o la Conxita te molta influencia??
Quina pena de país!
Però seguim defensant la riera, qui guanyarà aquest pols, la Conxita o el poble?
domingo, 2 de septiembre de 2007
AVUI PUAFF!!!!!
Avui, és un mal dia, estic PUAFF!!, no puc ni estar sentada, em fa mal tot, i sobretot el cap.
Us deixo perqué avui no tinc ni esma per explicar-vos res, i si ho fes treuria els meus dimonis, no vull fer cap disbarat.
UNA ABRAÇADA
Us deixo perqué avui no tinc ni esma per explicar-vos res, i si ho fes treuria els meus dimonis, no vull fer cap disbarat.
UNA ABRAÇADA
sábado, 1 de septiembre de 2007
UN POLS A LA MEVA LLUITA
Avui, dissabte, mal dia per a mi, estic sentada al menjador, i en fal mal els colzes al fer servir el teclat de l'ordinador, per això dic, segueix la meva lluita.
Ahir la meva mare, em va renyar per anar a la Riera, que tinc que descansar, que no haig d'agafar nervis, etc..., coses de mare, però si no puc fer res durant el dia, només estic a casa, doncs em reservo les forces, per anar a les manifestacions, i això la mevba mare no ho enten, però bé, haig de fer alguna cosa, perquè estic molt agobiada moralment, perquè imagineu-vos, una persona activa, nerviosa, amb inquietuts, que sempre he estat treballant fóra de Malgrat, tot el dia tractant amb gent, i de cop i volta a casa, al sofà, del sofà al llit, sense veure a ningú, només als de casa, que són els qui paguen el meu mal humor, i només pensant en la neteja de la casa, i coses que em posen nerviosa, no em reconec a vegades.
Cridant als meus fills, manant tot el dia, és esgotador, no sé com treure'm l'angoixa de sobre.
Tant inútil em veig, que ja ho veieu, necessito, desfogar-me, fer alguna cosa, i pensar que em queda fins el març que ve, Que malamanent!!!
Menys mal que aquesta nit vindran amics a cas, i la veritat, es que ens va bé a tota la família, per canviar de xip, i estar amb algú més que no siguem nosaltres, almenys intercanviarem paraules i opinions diferents, i riurem una estona, és necessari riure.
I ara que dic això, l'altre dia li explicava el meu tractament a una noi, i em deia, que no es podia creure que ho expliques i em veiés tant bé moralment, i es que has de treure forces d'on no n'hi ha, això es primordial per combatre les malaties, i jo no em vull esfonsar, que encara em queda molt.
La setmana que ve tindré els resultats de les proves d'ADN, espero que surtin bé, i que el que estic passant valgui la pena.
En quan a la Riera, seguim lluitant, avui feien tallers durant tot el dia, per a nens, i xerrades per els adults, els joves que lluiten i que es queden a dormir allí, són els veritables lluitadors per la causa, em sento orgullosa de que encara hi hagi joves compromesos, per a tots ells, el meu sincer reconeixement i admiració. UNA ABRAÇADA A TOTS ELLS, US ESTIMO!!!!
Es la joventut la que empeny el camí,
és la joventut la que lluita pel canvi.
Admirable compromís,
àgil i energica, joventut.
Amb vosaltres voldria estar,
i tornar enrere per viure ,
altre vegada aquesta plenitut.
-Montse-
Ahir la meva mare, em va renyar per anar a la Riera, que tinc que descansar, que no haig d'agafar nervis, etc..., coses de mare, però si no puc fer res durant el dia, només estic a casa, doncs em reservo les forces, per anar a les manifestacions, i això la mevba mare no ho enten, però bé, haig de fer alguna cosa, perquè estic molt agobiada moralment, perquè imagineu-vos, una persona activa, nerviosa, amb inquietuts, que sempre he estat treballant fóra de Malgrat, tot el dia tractant amb gent, i de cop i volta a casa, al sofà, del sofà al llit, sense veure a ningú, només als de casa, que són els qui paguen el meu mal humor, i només pensant en la neteja de la casa, i coses que em posen nerviosa, no em reconec a vegades.
Cridant als meus fills, manant tot el dia, és esgotador, no sé com treure'm l'angoixa de sobre.
Tant inútil em veig, que ja ho veieu, necessito, desfogar-me, fer alguna cosa, i pensar que em queda fins el març que ve, Que malamanent!!!
Menys mal que aquesta nit vindran amics a cas, i la veritat, es que ens va bé a tota la família, per canviar de xip, i estar amb algú més que no siguem nosaltres, almenys intercanviarem paraules i opinions diferents, i riurem una estona, és necessari riure.
I ara que dic això, l'altre dia li explicava el meu tractament a una noi, i em deia, que no es podia creure que ho expliques i em veiés tant bé moralment, i es que has de treure forces d'on no n'hi ha, això es primordial per combatre les malaties, i jo no em vull esfonsar, que encara em queda molt.
La setmana que ve tindré els resultats de les proves d'ADN, espero que surtin bé, i que el que estic passant valgui la pena.
En quan a la Riera, seguim lluitant, avui feien tallers durant tot el dia, per a nens, i xerrades per els adults, els joves que lluiten i que es queden a dormir allí, són els veritables lluitadors per la causa, em sento orgullosa de que encara hi hagi joves compromesos, per a tots ells, el meu sincer reconeixement i admiració. UNA ABRAÇADA A TOTS ELLS, US ESTIMO!!!!
Es la joventut la que empeny el camí,
és la joventut la que lluita pel canvi.
Admirable compromís,
àgil i energica, joventut.
Amb vosaltres voldria estar,
i tornar enrere per viure ,
altre vegada aquesta plenitut.
-Montse-
Suscribirse a:
Entradas (Atom)