jueves, 22 de julio de 2010

VULL FESTA

Decidit tinc ganes de festa, de marxa, d'oblidar, i de riure i ser lliure.
El dia 4 d'agost agafo les vacances, i estic dels nervis!!!!!!!!!
Vull perdre de vista a tothom i veure les coses des d'una altra perspectiva, abans de prendre decisions importants.
Sabeu, estic estudiant les opos, aquest desembre acabaré el módul de Tècnic superior en educació infantil, i vull seguir, seguir, fins a tenir-ne prou, vull estudiar més, aprendre i trobar el meu lloc en el món.
La veritat a vegades penso que als 44 anys, ja el tenia que haber trobat, però NO, ja veieu encara busco fer alguna cosa que em satisfagui de veritat, i em pregunto si la trobaré.
A vegades em sento infantil, immadura, per no saber que fer amb la meva vida, i mentrestant, ja tinc un fill que marxa a la Universitat, i se'n va a viure a Sardanyola, i un altre que d'aquí uns anys farà el mateix, i jo peno I JO QUÈ FAIG?????????
M'agradria marxar a un altre lloc, a l'aventura, deisar-ho tot,però no, ja sé que no pot ser, però es bònic sommiar en alguna cosa més, i es que ja alguna cosa feta per a mi, suposo i encara no la he trobat.
Ja veig que porto una empanada mental, JO!!!!!!!!!!!, M'AGRADARIA estudiar, educació social, però no vull tornar-me com elles, antropologia, història o infermeria, i tal vegada magisteri, ja veieu tot m'agrada i encara no sé el camí.

3 comentarios:

Francis Black dijo...

Tu animas a un muerto, estos post tuyos son energia por un tubo.

Miquel Casellas dijo...

el que facis estarà bé no hi ha res perfecte tot depen de tu.

Xavier Bella dijo...

Hola Montse,
Repassant el meu bloc he vist que un dia, fa uns tres anys, em vas escriure un comentari. A través d'ell he arribat al teu bloc i he recordat. He llegit el teu penúltim post i m'hi he identificat absolutament. Tot el que tu volies fa un any, també ho he volgut jo i també ho he desitjat jo. He vist que des de fa un anys no has escrit res més. perquè? has aconseguit el que desitjaves? Espero que si.
Perdona la intromisió, però no m'he pogut estar de comentar-te.
Cordialment,
Xavi