Així comença una de les cançons que més m'agradan de Lluís Llach, com us podria dir, perquè us fos senzill... Estic al final, però tant dèbil, tant enssopida, i la vista sobretot em molesta la picor dels ulls, que m'impedeixen escriure més sovint al blog, ni tant sols llegir els vostres, menys mal que tot s'acava, i espero tornar a estar com abans, perquè ara mateix dubto de la meva serenitat.
Sí perquè no sóc gaire capaç de raonar ni pensar com sempre, m'he tornat en una altra persona, els metges diuen que quan tot passi, tornaré a ser la de sempre, que aquest canvi de caracter és la medicació, però costa tant, lluitar contra el cos i la ment.
Però bé el 28 de març acabo el calvari, la última injecció i la última pastilla.
El que tinc més ganes és de trobar-nos tots, a la festa dels 80, que suposo que faran cap al final del mes d'abril, a la Discoteca KUKA de Sta Susanna, sinó ja la montarem nosaltres.
12 comentarios:
No te queda nada, Montse. Nada.
Jo t'he vist bastant animada en els teus darrers posts, així que ara no t'has de desanimar pas! Per cert, bona elecció la de Llach.
Ai les cançons del Lluís Llach!!! Ja sé que la majoria de gent de la nostra edat és més de Serrat i que jo sóc la "rara" però es que en cada vers i trobo alguna cosa que m'agrada.
Respecta la salut, penso que com més a prop tens la solució més a poc a poc et passa el temps i és normal. La primavera és a qui al costat, només cal esperar-la amb serenitat.
M'agradaria venir a la festa tot i que ho trobo molt lluny de casa, sobre tot per la tornada. Ja parlarem.
Un petó.
Hola:
Desitjar-te que et trobis bé, tots els bons pensaments cap a tu, és el que a través d´Internet podem fer.
ei, que aviat ens veurem al lloc més inesperat....vinga, ànims!
ei, que aviat ens veurem al lloc més inesperat....vinga, ànims!
estamos a seis te queda menos de un mes .
Vinga, que ja acabes, ànims! No t'agrada la de "Cal que neixin flors a cada instant...", també de Lluís Llach... jo també sóc més de Llach que de Serrat.
ánimo guapa!
anda que hace que no voy yo a una fiesta... bff...
Podries dir-me si pots veure i deixar algun comentari al meu bloc? Es que en Garmir diu que ell no pot des de que l'he canviat.
Gràcies.
Espero estiguis més animadeta.
Salutacions.
Em va emocionar moltíssim el seu concert amb Josep Carreras
¡¡Ya queda menos!! Qué bien, Montse :D Besotes
Publicar un comentario