un temps per recordar i reviure temps passats...

">

I ARA ELS EXÀMENS DE CATALÀ....

Estic desfeta dels nervis de fer exàmens, entrevistes, i més entrevistes, a banda m'han dit que el de l'ajuntament encara tardarà uns mesos, per restructurar-se, o sigui que... haurè de tornar a Mataró?, no vull pensar-hi...ara a estudiar pel nivell C de català tinc l'examen el dimecres, a veure, si no haig de repetir curs...
Perdoneu, però amb els estudis no em puc conectar gaire, de totes maneres una forta salutació a tots.

ELS EXÀMENS I LA SORT

Bé ja he fet i superat tots els exàmens, i amb bona nota, segons m'han dit ara el Tribunal, ha de triar els perfils que siguin addients per entrar a treballar, o sigui, que encara no sé res de res, i el pitjor és que aquest neguit no em deixa dormir,ni estar tranquila.
Només de pensar que haig de tornar a treballar a Mataró m'agafen esgarrifances, però intento passar el temps, aprofitant els raijos de sol, que tant m'ajuden a refer-me.

El que sí és cert es que cada dia em trobo millor, tinc ganes de fer coses i a mica en mica cada dia en puc fer una mica més, però el que no vull oblidar mai es a tota la gent que ha estat al meu costat, ni tampoc vull oblidar la soledat que es sent quan un està malalt, per això m'he proposat anar a veure de tant en tant, a dues noies que estàn lluitant contra el càncer, i donar-les hi el meu suport i companyia i sobretot ànims per tirar endavant.

Mai s'obliden les coses que ens passen al llarg de la nostra vida, i menys els sotracs que ens depara, mai s'oblida que durant un període de temps, els dies i les hores han passat, i tú t'has quedat a casa perquè no podies fer res més.

Però tot això té la seva part bona, d'aquesta experiència he conegut més a les persones, la seva qualitat, el seu siport, us he conegut a tots vosaltres i he vist l'altra cara de la vida.

Així que....m'haig de mejnar el món abans de que s'acabi.

Gràcies...

Ahir varem anar a la Moguda dels 80, i em sento CONTENTA I FELIÇ, d'haver tingut el privilegi de conèixer en persona, i haver compartit una bona estona amb la Lucía i en Francesc, i dic PRIVILEGI, perquè avui en dia hi ha poca gent que faci un viatge per conèixer a una altra persona, espero que el que ha començat entre nosaltres no acavi, sinó que segueixi. En aquesta societat manquen bones persones.
I a tota la família bloger que no heu pogut venir, espero que hi hagi una altra ocasió per trobar-nos i conèixer-nos,ja muntarem alguna cosa.
I a tots gràcies.
En ho varem passar molt bé, la música et feia sentir com quan tenies 15 anys, els DJs, en Juan Carlos i en Charly s'ho van fer molt bé, i varen tenir la preferència de que em van dedicar LA CASA AZUL, cosa que em va fer sentir que la gent del meu voltant , la que m'ha conegut i em coneix m'estima, per què que és sinó l'estimació?
Moltes gràcies Juan Carlos y Charly, per haver-me tingut en compte, i per el vostre suport, com ja sabeu sóc una supervivent, i ahir encara que no estava al 100% m'ho vaig passar i em vaig sentir d'allò més bé.
Ahir vaig tocar el cel, vaig estar ben acompanyada, millor dit molt ben acompanyada, i espero seguir estant en la vostre companyia.

Bé ara us deixo vaig a estudiar una miqueta que el proper dimecres i dijous tinc les proves a l'AJUNTAMENT DE PINEDA DE MAR, i espero tenir una miqueta de sort.

A tots gràcies i només dir-vos que US ESTIMO.

Demà...

Demà a les 23 hores davant el QK, per fi us coneixerè, encara que no estic al 100%amb fa molta il.lusió.

PARTY

Com m'ha dit en Francesc, el dissabte quedem a les 23 hores davant del QK? ja SOPATS??
O bé preferiu quedar sobre les 9.30 del vespre hi anar a sopar?

LA VIDA COMENÇA ALS 40

Vaig tancar la porta, per poder estar sola, la necessitat de mirar-me al mirall, i el reflexe d'uns anys que han anat passant vertiginosament.
Vaig anar a buscar el meu album de fotografies, i les vaig comparar, amb el reflexe del mirall, aquella cara infantil, d'immaduresa, d'innocència, havia donat pas a unes faccions més dures, menys endolcidas. La mirada plena d'il.lusió per veure el que m'oferiria la vida, havia passat a ser una mirada més reflexiva, ja no tenia la brillantor de quan tot és nou, i s'obren camins i camins.

El pas dels anys, de les vivències, i de les experiències, configuren el nostre rostre i el nostre cos.

Avui, miro endavant, estic a la meitat de la meva vida, suposadament, i això espero,a vegades em sento orgullosa de les meves vivències, que bones o dolentes formen part del que sóc ara per ara, i veig que encara hi ha tot un horitzó per conquerir, un munt de coses que encara haig de fer i aconseguir, i estic contenta de tenir encara aquest plantejament, i no haver-me convertit en el que sempre m'havia dit que no faria en: "una dona de casa", encara no toca.

No sé si ho aconseguiré tot, però mantic la il.lusió de poder-ho fer, i això fa que sobrevisqui moltes vegades als meu pensaments.

Res encara ha acavat, i tot comença, els dies de festa tornen, i l'empenta de tirar endavant nous projectes i són.

El relexe del mirall, és el meu reflexe, la vida. Els sentiments segueixen intactes que quan era adolescent, però amb més reflexió, tot més ben pensat, perquè la vida segueix als 40.