Les festes, són alguna cosa més que això, i no parlo en el sentit religiós, ni és una critica, és una reflexió, per alguns són dies de recolliment i retrobament amb la família i amb els amics, per altres són dies religiosos de viure amb la fe, per altres són vacances.
Que cadascú visqui les festes com vulgui, però el sentiment que portem tots a dins és el de la pau, i la felicitat.
Encara que a vegades tanquem els ulls a la realitat, i tots sóm consumistes, cal que mirem el nostre entorn per saber que no tothom és afortunat.
Apart de tot això i aquesta petita reflexió us desitjo a tots bones festes, i que aquest esperit, no s'apagui mai.

MALALTIES I SOLETAT

UNA VIDA MAGADA, FINS AL FINAL, PERQUÈ?



UNA LLUITA QUE NO ACABA....

UNA ALTRA VIDA MALGASTADA, I OCULTA....

ARA TINDRIA 60 ANYS...

Queda esperança per la tolerància, i el recolzament a tots i totes les malalties, sobretot les estigmatitzades per tota la societat, que ingú hagi de viure en la soletat ni en l'ocultisme, cadascú és cadascú, i es mereixen tota la nostra comprensió.

Ara que arriva Nadal, allarguem la mà als nostres semblants, i abracem la vida amb esperança i il.lusió de que arrivarem a construir entre tots un món millor.

ENCARA HI HA VICTIMES

Demà ja és dijous, a les 9 del matí haig d'anar al metge de capçalera a buscar la baixa, i a la tarda a les 7 de la tarda anem a gravar el programa de ràdio, i ja estarem un altre cop a divendres.

Passa el temps, i vull que passi ràpid, com més ràpid millor.

Avui estic buscant inspiració pel programa de demà, durant les últimes setmanes he comentat llibres com la Cabanya del tio Tom, Sultana, huida imposible, Raíces, temes dedicats a l'esclavitut i als maltractaments, perquè no oblidem que encara existeixen aquests termes, i d'alguna manera donar suport a les víctimes.

El que més m'entristeix d'aquest tema és el que he vist avui en un documental al canal ODISEA, sobre el racisme, i a la conclusió que he arrivat es que encara existeix el racisme, sobretot cap a la gent de color, i existeix en països com USA, i Anglaterrra, cosa que ja sabia, però no tant descarat com ho han presentat en aquest documental, que us recomano.

Durant tota aquesta setmana a les 10 de la nit, donen documentals sobre aquest tema, per celebrar la commemoració de la carta dels Drets Humans, però envers de celebrar-ho em de seguir lluitant contra la vulneració d'aquests drets a tot arreu del món.

I apart d'aquesta reinvindicació, us deixo amb els meus pensaments, d'un món millor i més just per a tots.

JA ESTIC PREPARADA

Ahir em varen trucar les meves amigues d'Arenys, i em vaig posar al dia de tot el que anava passant, i tothom té alguna pega, una de les meves amigues ha estat operada d'urgéncia dels budells, d'altra banda una seva cosina que també ha treballat am mi, ha tingu una àmbolia, jolín, al final la que està millor sóc jo!

Ara mateix només em falten tres mesos per acabar el tractament, i seré lliure, mai ho hagués dit, vull anar a treballar, vull sortir i caminar, això d'estar a casa i no poder fer res és molt pesat, però ja falta poc, i demà em faran l'ànalisi de control, i em diràn que tal va tot, espero que tot segueixi igual, i en mica en mica tot s'acaba.

No sabeu les ganes que tinc de còrrer, d'agafar el cotxem de ser la Montse de sempre, treballar, estudiar, enfadar-me, anar amunt i avall, com s'enyoren les coses quan les perds, però a partir de l'abril, estaré en peu de guerra, i Malgrat, i el món ja us podeu preparar, perquè us tinc unes ganes.

Ah, i sti tot va bé a l'abril a la festa dels abys 80, amb els DJ de l'antic Don Juan , us apunteu, ho celebrarem tots plegats.

TOT SEGUEIX UNA RODA

Feia dies que no escrivia cap post, perquè no estic gaire bé, i per escriure sobre el mateix, prefereixo no avorrir a ningú.
Fa uns dies sentia comentar als mitjans de comunicació que l'Heroïna torna a ser una droga de moda, com que ara la moda és la coca, i les pastilles, torna a començar la roda, d'aquí un temps tornarem a veure a la gent demacrada, sense dents, pidolan per un "xute", robant, i morint.
El que més em preocupa, no és veure a gent demacrada, és que ens penssàvem que tot això ja havia passat, que només va ser qüestió d'una época, i a mica en mica ens hem anat relaxant, ens hem deixat de preocupar per aquest problema, perquè com diu la propaganda contra la droga, els nous drogoaddictes ara no ho semblen, i jo em pregunto és que es tenen que notar?, es veu que ara tot s'accepta millor, espero que mai baixem la guàrdia, perque els senyors de la droga, els que realment es beneficïen de la seva venta i consum, mai baixan la guàrdia, sinó que viuen pensant en quina de les drogues poden guanyar més diners, i tot va fent una roda, la roda de la desventura.