AVUI ES DIVENDRES

Avui es divendres, i és el millor dia de la setmana , per mi, ja que normalment em poso la injecció el dicendres, per la qual cosa, estic malament quasi bé tota la setmana, però el divendres es quan començo a recuperar-me, llàstima que a la nit toca.
Estic molt contenta pels comentaris que heu fet al meu bloc, gràcies a tots.
Cada dia sommio que estic treballant, però que estic de baixa, com es menja això?, aquesta nit ho he sommiat, deu ser que trobo a faltar la feina, ja que mai he estat tant de temps a casa, i la veritat és una mica agobiant, no sé com tantes dones prefereixen quedar-se a casa tot el dia!, jo només deixaria de treballar, si tingués molts de diners, i a canvi pogués estudicar i fer totes les activitats que m'agraden, però estar a casa tot el dia és un rotllo!!
Quan acabi el tractament, em replantejaré la meva vida, i decidiré d'una vegada que vull fer quan sigui gran, crec que amb 41 anys i dos fills, ja és hora!, de moment toca pensar, descansar, llegir...
El que m'agrada més de tot, es comunicar sentiments, ajudar a sentir-se millor a la gent, parlar, i escoltar, i sobretot conèixer amb més gent i compartir diferents punts de vista de la vida, política, etc...
Avui aprofitaré per sentir-me més lliure, fins ara...

"Allargo la mà, i no sento res,
allargo el braç, i ningú l'agafa,
solitari és el meu món,
ple de ferides en el cor.

Alço la vista, i veig el cel,
avui es blau magnific,
giro el cap, i estàs tú,
dona'm la mà company,
dona'm la pau que busco."
Montse

VINDRAN TEMPS MILLORS

Avui estic, cansada, no tant com la setmana passada, i veig que els dies van passant, i cada vegada estic més farta, d'estar així.
El motiu d'aquest cansament es un tracrament que estic fent contra el virus de l'hepatitis C, el coneixeu?, doncs és l'hepatitis asíntomatica, perqué quan tens els síntomes ja pots còrrer.Es un tractament molt dur, una combinació de pastilles de rivavirina, i d'interferon, i cada dia que passa, més cansat et trobes.
Per això ahir us vaig dir que ara mateix, no faig res de res, no per falta de ganes, sino perqué no puc fer gaires esforços, que en la vida normal en realitat no ho ´son.
Però ja falta menys!, acabo el març de l'any que ve!
Això comporta que estic molt de temps sola, i li dono voltes a tot, perquè encara que els amics sàpiguen que no surts, o estàs malalt, pocs s'acosten a veure't, que hi farem!, en aquests moments, un sap amb qui pot comptar, i t'adones, que en realitat pots comptar amb molt pocs amics, i es quan et portes les decepcions que et fan mal.
Però el que si faig és el programa de ràdio, i m'omple bastant, encara que cada vegada em canso més, però escriure ajuda a treure els teus dimonis, i em va bé.
Doncs bé amics, ja parlarem, us deixo un pensament.
"Demà tot anirà millor, sortirà el sol i la lluna, i podré arrivar a tocar-los, jugaré i m'ompliré de vida, d'amor, i res en separarà"

PER FI TINC EL MEU BLOG

Hola!
Després de tafanejar, i llegir tots els vostres blogs, m'he decidit a fer el meu propi blog.
Espero que em visiteu, com més siguem millor.
En l'actualitat no fagi res, però res, de veritat, només un cop a la setmana faig un programa de ràdio sobre literatura, amb un grup de gent, que el que ens uneix a tots és l'afició d'escriure i compartir els nostres escrits, així com comentar alguna obra d'autors coneguts.
Us espero a tots!!1