Recordeu aquesta cançó de Lluís LLach, doncs això és el que penso, el que rumio moltes vegades, seria meravellós rebobinar, tornar enrera i fer les esmenes dels errors que hem comés al llarg de la nostra vida, i tornar rebobinar, i fer un "PAUSE" i quedar-nos en els millors moments.
Avui he représ el meu programa de ràdio Fent paraules, que apartir d'ara serà en directe i els dimecres a les 7.15, una nova aventura, el directe, i més feina, però és la única activitat que faig, i no la vull deixar mentres pugui seguir.
Precissament avui tornava a casa després de la gravació, i no sé perquè he pensat que volia ser Heidi, i l'abella Maia, i tots aquells dibuixos que mirava innocent quan era petita, i que em feien cantar, dibuixar, fer col.leccions de cromos, i desitjar que passes aviat la setmana per tornar-los a veure el dissabte.
Aquests dibuixos ara, no agradarien als nostres fills, ja estàn acostumats al Dragon Ball, i etc..., i si alguna vegada han vist un capítol d'aquestes sèries, se'ls fan pessades, però a mi m'encantaven, tant els dibuixos com els colors que feien servir, i ara tota aquella innocència, s'ha tornat en l'esperiència de viure, de buscar, de trobar, de gaudir i de patir.
I com tot passa en la vida, ara toca patir, viure amb l'angoixa a sobre i resistir, i soportar una altre vegada la duresa que comporta el viure i el seu taranna.
Tornaria als temps de l'escola, de la rebel-lió i de la búsqueda del jo, de mi mateixa, del meu estil, de la meva manera de ser, i ara tot és com una pel.lícula que s'ha quedat en l'oblit del temps. L'engranatge del temps, ja fa temps que dura, i no es para, i després d'aquesta prova en sorgiran d'altres, i d'altres fins arrivar al meu destí.
Però la vida és tant curta i té tantes coses per descobrir, que em manca temps, per estar a l'aguait del que m'ofereix.
I a vosaltres?
4 comentarios:
Pero també has de mirar el futur. No t'h perdis. Es interssant
Es como ir en bici , hay pendientes , carretera plana , bajadas , en las primeras cuesta luego vas tranquila y en las bajadas te da el aire , son tramos diferentes con sensaciones diferentes , unos se viven mejor y otros peor , pero lo que no puedes es dejar de pedalear , porque entonces pierdes el equilibrio y te caes .
Tot i que jo no soc de l'època d'en Serrat, admeto que té molt bones cançons com aquesta.
Per cert, el programa de ràdio l'emeteu per internet??
Hola Montse,
Com esteu?
Jo, de vegades, també voldria tornar enrera per no haver-me d'enforntar a algunes situacions lletges. La meva filla creu que el dia que deixi l'escola serà més feliç i jo hi tornaria ara mateix.
Un petó.
Publicar un comentario